Alerta perquè el discurs de l'odi ja no sobta a la xarxa
Un estudi europeu amb participació de la UB adverteix de la “passivitat” de víctimes i xarxes socials respecte al racisme
Els missatges xenòfobs s'han multiplicat
L'expressió de l'odi està tipificada com a delicte, les seves conseqüències són letals per a la convivència i la seguretat i, així i tot, els missatges racistes, xenòfobs i contra les minories circulen per internet amb molta tranquil·litat i total impunitat en molts casos. Així ho denuncien les conclusions del projecte europeu Prevenir, reparar i inhibir el discurs de l'odi als nous mitjans (Prism –sigles en anglès–) en el qual ha participat la Universitat de Barcelona (UB), juntament amb deu entitats europees més.
L'estudi, fet amb entrevistes en profunditat a una mostra diversa de 150 usuaris joves de les xarxes socials i professionals de la justícia, les forces de seguretat i l'educació, destaca la “passivitat” com la resposta més estesa a les mostres d'odi que hi ha a la xarxa. D'una banda, hi ha passivitat de les víctimes, que gairebé mai denuncien els atacs de què són objecte, la qual cosa ofereix una “realitat falsejada” del fenomen, segons avisa Olga Jubany, professora d'antropologia de la UB i coordinadora de l'estudi a l'Estat. “La gent no denuncia i sembla que hi hagi pocs casos, quan no és així”, aclareix Jubany. Segons dades del Ministeri de l'Interior, el 2014 hi va haver a l'Estat 1.200 delictes motivats per odi i discriminació.
Els mecanismes de les xarxes socials per impedir aquests delictes tampoc funcionen. Ho demostra l'experiment que es va fer amb Facebook, a qui es van denunciar un centenar de comentaris que contenien “incitacions inequívoques a l'odi i a la violència” i, tot i que la xarxa social va respondre en 24 hores, només en va suprimir nou. Tampoc són prou curosos els mitjans de comunicació generalistes en línia, que sota una capçalera respectable, sovint publiquen comentaris racistes i xenòfobs sense cap control. “Quan aquests tipus de missatges surten d'àmbits com els webs d'extrema dreta i te'ls trobes en diaris generalistes són més perillosos perquè s'assumeixen com a normals”, avisa la investigadora.
Reflex de la societat
Internet i les xarxes socials, per bé que multipliquen la difusió del discurs de l'odi, no són altra cosa que un reflex de la realitat social. “Des dels anys noranta cada cop s'assumeix més que els polítics facin discursos contra l'islam i la immigració i no dimiteixin”, assenyala Jubany, que posa com a exemple el Front Nacional francès i els discursos a favor del Brexit al Regne Unit. A això cal sumar-hi –afegeix el president de l'Associació Catalana d'Ajuda al Refugiat, Miguel Pajares– la confusió entre llibertat d'expressió i discurs d'odi.
Per frenar la proliferació de l'odi, l'estudi proposa conscienciar la població de les conseqüències del fenomen, millorar els sistemes de denúncia i la formació de policies, fiscals i societat civil.
