astronomia
medi ambient
L'excés de llum ens priva del millor espectacle de l'estiu
Més d'un 80% de la població viu sota cels lumínicament contaminats i un terç de la humanitat no pot contemplar la Via Làctia
La transició cap al LED podria empitjorar la situació, segons els experts
Ni a Peralada, ni a Cap Roig. El millor espectacle de tot l'estiu es podria veure pràcticament cada nit d'estiu des del jardí, el balcó o el terrat de casa. Per aquestes dates, l'espectacularitat de la Via Làctia es desplega en fer-se fosc damunt dels nostres caps. El problema, però, és que trobar la foscor necessària per poder admirar el centre de la nostra galàxia és una missió gairebé impossible a Catalunya i a Europa. La contaminació lumínica generada per l'activitat humana impedeix que es donin les condicions propícies i ens nega una de les activitats més relaxants que hi ha: contemplar el cel a la fresca, connectar amb el cosmos i reflexionar sobre la gran quantitat de casualitats que s'han hagut de donar per dur-nos a aquell precís instant.
En qualsevol cas, no es tracta d'un problema exclusiu del país. Segons un estudi recent, més d'un terç de la població mundial –incloent-hi un 60% dels europeus i un 80% dels nord-americans– no pot admirar la Via Làctia per culpa de la llum artificial produïda pels països més desenvolupats. Aquesta és la conclusió que es desprèn del darrer atles de la contaminació lumínica elaborat per científics de tot el món i publicat recentment per la revista Science Advances.
Segons l'estudi, un 83% de la població mundial viu sota una mena de boira lumínica que oculta les estrelles i les constel·lacions. Països com ara Singapur, Kuwait, Qatar, els Emirats Àrabs, l'Aràbia Saudita, Corea del Sud, Israel, l'Argentina, Líbia i Trinitat i Tobago són els que tenen el problema més accentuat, amb més de la meitat de la població vivint sota cels extremadament brillants. El mateix passa a grans metròpolis com Londres, París, Hong Kong i Washington. En l'altre extrem, a Groenlàndia, Somàlia, el Txad, Madagascar i Mauritània es pot gaudir de cels més foscos, segons la informació recollida a partir de dades de satèl·lits d'alta resolució de la NASA i la NOAA i mesuraments molt precisos de la brillantor del cel.
Pocs reductes
A Europa, per trobar un cel nocturn que garanteixi una visió sense problemes, caldria anar a zones d'Escòcia, Suècia o Noruega. Amb tot, hi ha reductes encara més petits on l'observació és possible sense gaires problemes, com a parts d'Àustria i Còrsega i a la província espanyola de Conca, segons les dades de l'atles. A escala estatal, un 41,5% de la població viu a llocs tan lumínicament contaminats que no pot veure ni la pròpia galàxia. A Catalunya, a banda de zones remotes de l'alta muntanya, un dels millors indrets és la zona de la serra del Montsec, al Prepirineu de Lleida, que té la certificació de reserva starlight per a l'observació astronòmica gràcies a la baixa contaminació lumínica i les bones condicions meteorològiques de la zona.
“Hi ha generacions completes de persones dels Estats Units que mai han vist la Via Làctia”, es lamenta Chris Elvidge, un dels científics que van col·laborar en l'elaboració de l'informe, que vol conscienciar sobre l'impacte de la contaminació lumínica. I és que la ciència ha demostrat que l'excés de llum artificial pot confondre insectes, ocells i tortugues marines en les seves migracions o desplaçaments, de vegades amb conseqüències fatals per a ells. De fet, recentment es va demostrar que els escarabats piloters utilitzen la posició al cel de la Via Làctia per orientar-se en els seus desplaçaments nocturns.
A més, els investigadors recorden que ens trobem en el punt àlgid de la transició cap a la tecnologia LED i reclamen que es prengui interès pels nivells de color i il·luminació dels llums que s'instal·len, ja que “si no es prenen les decisions correctes la brillantor dels cels nocturns en les nits clares es podria multiplicar per dos o per tres”.
“És sorprenent com, en poques dècades de creixement de la il·luminació, hem embolicat gran part de la humanitat en una cortina de llum que amaga la vista de la meravella més gran de la naturalesa: l'univers en ell mateix”, reflexiona Fabio Falchi, de l'Institut de Ciència i Tecnologia de la Pol·lució Lumínica d'Itàlia. Falchi considera que països tan grans com Itàlia, França i Espanya no tenen un sol punt on es pugui fer una observació pristina del cel.
