Societat

Salut

trasplantaments

Nou pas per a la creació d'un ronyó trasplantable

Un equip amb personal del Clínic crea per primer cop cèl·lules progenitores que sobreviuen al laboratori

Quan els ronyons es fan malbé fins al punt que no poden filtrar la sang ja és impossible tornar-los a posar en marxa. A diferència del que passa amb el fetge, no hi ha regeneració possible. L'alternativa, més enllà de la diàlisi, és el trasplantament. Però no és fàcil. Només a Catalunya hi ha un miler de persones en llista d'espera.

Ahir, l'hospital Clínic va donar a conèixer un avenç científic que podria representar un nou pas per a la creació d'un ronyó trasplantable i, a més curt termini, per al tractament de les malalties renals. Per primer cop, investigadors del Salk Institute for Biological Studies de Califòrnia, en col·laboració amb el doctor Josep Maria Campistol, director general i nefròleg de l'hospital Clínic, i Marta Lazo, investigadora de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), han aconseguit no només crear sinó també conservar en un laboratori cèl·lules progenitores de nefrona, que no són cap altra cosa que les cèl·lules mare responsables de la formació de les unitats bàsiques funcionals de ronyó imprescindibles per a la filtració de la sang i l'excreció de l'orina. Aquestes cèl·lules només existeixen en l'estat embrionari, per la qual cosa els ronyons adults no tenen capacitat de regeneració després d'una malaltia o un dany.

La seva creació, per tant, segons va destacar ahir l'investigador del Salk Institut de Califòrnia i líder de l'estudi, Juan Carlos Izpisua, “podria ser un punt de partida per fer créixer òrgans funcionals al laboratori, així com una manera de començar a aplicar teràpies cel·lulars en ronyons amb gens defectuosos”.

Tots els intents que s'havien fet fins ara per conservar cèl·lules mare de ronyó en laboratori havien fracassat. Aquestes han pogut sobreviure durant més de quinze mesos gràcies al fet que els investigadors han utilitzat un cultiu on les cèl·lules han pogut créixer en un entorn tridimensional i no en un pla bidimensional, i s'ha fet servir una nova combinació de molècules de senyalització. El següent esglaó, segons l'equip d'investigadors que han publicat l'estudi a la revista Cell Stem Cell, és poder cultivar altres tipus de progenitors indispensables per regenerar un ronyó sencer. El cultiu tridimensional es pot utilitzar potencialment per a la formació d'altres teixits.

LA FRASE

Aquest mètode podria ser un punt de partida per fer créixer òrgans funcionals al laboratori
Juan Carlos Izpisua
líder de l'estudi d'investigació del salk Institute de califòrnia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.