L'any 2004 Banyoles va estrenar la primera llar d'infants municipal, La Balca, que una dècada després continua sent l'únic equipament de titularitat pública d'aquesta mena que hi ha a la ciutat. Plenament consolidada –les 79 places que ofereix estan ocupades i hi ha llista d'espera–, al llarg d'aquest curs commemora el desè aniversari amb activitats lúdiques i formatives.

En el moment de posar La Balca en servei, l'Ajuntament d'aleshores, governat per ERC, va optar per no gestionar-la directament sinó compartir aquesta feina amb una empresa especialitzada, en règim de concessió, una fórmula que l'Ajuntament de CiU ha mantingut des que el 2007 va accedir al govern local. Des del primer dia la concessionària és la cooperativa Suara, amb la qual el consistori està molt satisfet, afirma el regidor d'Educació, Jordi Congost. El municipi hi destina anualment uns 100.000 euros (la xifra ha anat baixant els darrers anys), als quals cal sumar les bonificacions que concedeix a les famílies amb unes “necessitats específiques”. Per a aquests alumnes es reserven cada any unes quantes places. Com correspon a un equipament municipal, les famílies banyolines són prioritàries a l'hora d'obtenir plaça i les empadronades en altres llocs s'han de posar a la llista d'espera.

Superada l'època en què els nens i nenes de zero a tres anys es deixaven en llars d'infants perquè “els guardessin”, les escoles bressol –i La Balca entre elles– han d'oferir un projecte educatiu. La directora del centre banyolí, Mercè Busquets, destaca la implicació de les famílies en el procés d'aprenentatge de la mainada i l'obertura de l'escola a la ciutat, a través –per exemple– de l'hort que ajuden a conrear els treballadors del centre ocupacional Coiet.

Per commemorar aquests primers deu anys de vida s'ha previst organitzar una jornada formativa, que encara no té data, una xerrada pensada per a les famílies, que tindrà lloc a principis de l'any que ve, i una jornada de portes obertes i un dinar, al mes d'abril. La iniciativa més simpàtica, però, ha estat la creació d'un capgròs (representa la planta aquàtica que dóna nom a l'escola, és clar), dissenyat per Txell Darné, de l'estudi Canseixanta, i construït per l'artesa David Ventura i la modista Carme Oliver.