El català no atrapa els immigrants
Cau un 44% en cinc anys el nombre de nouvinguts que estudien la llengua i molt pocs la tenen com a idioma habitual
La crisi, la precarietat laboral i la limitació dels horaris allunya els candidats de les aules
El català té, segons les enquestes recents, més bona salut del que sembla: guanya parlants i té un notable poder d'atracció entre les persones que no el tenen com a primera llengua. Els estudis, però, coincideixen a assenyalar un punt negre: el timidíssim avenç de la llengua entre els immigrants, que no se l'acaben de fer seva.
Les dades són demolidores. Segons l'enquesta d'usos lingüístics de l'any 2013, només un 4,2% dels estrangers residents a Catalunya tenen el català com a llengua habitual, una xifra molt per sota del 56,3% d'immigrants que utilitzen habitualment el castellà i que contrasta amb l'interès que, segons aquest mateix estudi, tenen el 68,7% dels estrangers a aprendre català o millorar-ne el coneixement. Les xifres d'inscrits als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) tampoc són encoratjadores: en cinc anys el nombre d'estudiants ha baixat un 43,9%, un percentatge molt superior al nombre d'estrangers que han marxat del país els darrers anys com a conseqüència de la crisi.
Com s'explica aquest descens en un moment en què Catalunya està immersa en un procés que podria menar cap a la independència i després que s'hagi aprovat una llei d'acollida que demana el coneixement del català com a requisit per obtenir el certificat d'arrelament dels immigrants?
Eina necessària
Els sociolingüistes adverteixen, des de fa molts anys, que perquè una llengua sigui utilitzada ha de ser percebuda pels seus potencials parlants com a necessària per a la vida quotidiana i això no és del tot així amb el català a Catalunya, i encara menys a la resta del territori lingüístic, tot i els avenços en matèria d'ensenyament.
A aquest factor s'hi ha afegit els darrers anys la crisi econòmica, que, segons el CPNL i el Departament de Cultura, ha estat determinant a l'hora d'allunyar molts nouvinguts de l'aprenentatge del català. D'una banda, perquè l'atur rampant ha provocat que molts estrangers hagin tornat al seu país d'origen (especialment sud-americans) i, a més, cada cop n'arriben menys, que són els potencials beneficiaris dels cursos de català. I, de l'altra, perquè s'han deteriorat molt les condicions de vida i de treball de molts immigrants.
Una davallada ‘normal'
Eulàlia Buch, coordinadora de l'àrea d'Acollida Lingüística de la Plataforma per la Llengua, veu “normal” que hi hagi hagut una davallada en el nombre d'inscrits al CPNL perquè s'ha frenat l'arribada d'immigrants. “Ara som més en una fase d'arrelament que no pas d'acollida”, diu Buch, que recorda que actualment “hi ha un ventall de possibilitats més ampli per acostar-se a la llengua, com els cursos per internet i el programa Voluntariat per la llengua, que l'any passat va aconseguir formar 10.189 parelles lingüístiques.
Javier García Bonomi, president de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina) admet que hi ha molts immigrants que fan cursos de català per una qüestió pràctica, però veu “reduccionista” limitar-ho als aspectes econòmics. “Estudiar català s'ha de fer per interès pel país i per una evolució personal”, diu Bonomi, que posa com a exemple els lligams d'“afecte” que s'estableixen amb les parelles lingüístiques.
El president de Fedelatina alerta del moment difícil que viuen molts immigrants. “Hi ha molta gent en risc d'exclusió, que no tenen diners ni per comprar el llibre de català, i d'altres que tenen dues o tres feines per mirar d'arribar a final de mes i no troben cursos els caps de setmana i, és clar, no són herois.” Bonomi reclama un esforç extra a les administracions i llança un crit d'alerta: “Els immigrants són els grans oblidats del procés català.”
La llei d'acollida camina a pas lent
El Parlament de Catalunya va aprovar l'abril del 2010 una llei d'acollida que preveu, entre altres coses, que els immigrants hagin de superar un curs de català per obtenir el certificat de primera acollida. El decret que regula de la llei no es va aprovar fins al novembre de l'any passat i tot just ara alguns ajuntaments estan començant a desplegar-ne el reglament.
El director general d'Immigració, Xavier Bosch, creu que la llei, “ambiciosa i pionera a Europa”, suposarà un estímul perquè els immigrants s'acostin al català i assegura que “d'interès dels immigrants per la llengua del país no en falta”.
Els nouvinguts que vulguin obtenir el certificat de primera acollida hauran de fer un curs d'un mínim de
90 hores en què hauran d'acreditar un coneixement de la llengua entre els nivells A1 i A2 del marc europeu comú de referència, és a dir, entre inicial i bàsic.
