La reforma horària té full de ruta
El Consell de Treball Econòmic i Social entrega al govern un informe per reorientar la gestió del temps
Es busca una jornada laboral compacta amb una pausa breu per dinar a la una del migdia
Els funcionaris que depenen del govern de la Generalitat poden començar a ajustar el seu rellotge biològic a la una del migdia per fer la pausa de dinar. Aquesta és l'hora que es proposa en l'Informe sobre la gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària que ha dut a terme el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya per encàrrec del govern i que ara haurà de ser estudiat.
Es tracta d'un document amb 41 recomanacions concretes d'actuació i que es fonamenta en dues idees mare: l'administració pública ha de liderar la transformació horària i aquesta s'ha de dur a terme en el marc d'un gran pacte nacional que hi vinculi els diversos actors implicats.
En la presentació del treball, la ponent Esther Sànchez va destacar ahir que “la clau és veure la reforma horària en el seu conjunt des d'una perspectiva sistèmica”, perquè es tracta d'una problemàtica transversal de la qual pengen moltes potes. És per això que va parlar de la necessitat de reflexionar sobre els horaris escolars en clau “pedagògica”, sobre el sempre difícil “equilibri” entre la demanda i els serveis que ofereix el comerç, sobre el factor de “productivitat” aplicat al temps que el treballador passa a la feina i finalment sobre els horaris del món del lleure, que acostumen a desplaçar-se per la pressió de la resta d'activitats.
El treball presentat ahir explica que entre els catalans i la resta d'europeus no hi ha cap diferència a l'hora d'iniciar les activitats matinals, ja sigui l'entrada a la feina o al centre d'ensenyament; en canvi la gran diferèn-cia és en l'hora de plegar. Aquesta circumstància s'explica pel fet que la pausa de migdia es fa de dues hores, o més, i es desenvolupa en una franja horària més tardana que la resta d'Europa, i això comporta que la jornada laboral s'acabi més tard.
Efecte dominó
Aquesta circumstància provoca un efecte dominó on la resta d'activitats del dia se situa en franges horàries més tardanes. També hi ha un efecte pervers com és “la dificultat d'encaix entre l'horari laboral i l'escolar”. L'absència del referent parental a les tardes a casa és una de les explicacions del fracàs escolar, segons els experts. Els desajustos entre horaris d'escola i horaris laborals també és una de les causes de la sobrecàrrega d'activitats extraescolars de molts nens.
Un dels elements que critica l'informe són els horaris de televisió. En aquest sentit, s'afirma que “els anomenats prime time televisius, amb la seva finalització més tard de les dotze de la nit durant els dies laborables, són un fre a una millor racionalització dels horaris”. En canvi, a Europa, aquesta franja televisiva de màxima audiència acaba entre una i dues hores abans.
El debat sobre la reforma horària ha de prendre com a referent el context sociològic i la deriva de la corba poblacional amb un envelliment de la ciutadania en un marc d'estancament de la natalitat.
Una societat que necessitarà destinar cada cop més temps a l'atenció de persones dependents és una societat que obligadament haurà de modificar horaris. “Cal tenir molt present el repte demogràfic”, va advertir Esther Sànchez.
En la solució del problema dels horaris, el Consell de Treball Econòmic i Social considera que l'instrument que pot ser més útil per anar modificant conductes és el de la negociació col·lectiva. A l'informe s'hi afirma que “aquest ha de ser el pilar bàsic sobre el qual es gestioni la possibilitat de conciliar vida personal, familiar i laboral, tot buscant l'equilibri entre les necessitats de les empreses i les de les persones treballadores”.
Com a fórmula magistral d'organitzar la feina es proposa la jornada laboral flexible compactada. És aquí on entra en joc la proposta del dinar a la una del migdia, que apareix més com una pausa que no pas com un llarg punt i a part. En el terreny de l'organització més racional de la feina hi ha la recomanació de no fer reunions més enllà de les sis de la tarda, com també l'aposta pel foment de les formes de teletreball i l'ús d'altres avenços tecnològics que permeten una major flexibilitat de les pràctiques laborals.
LES XIFRES
Un sistema d'organització nociu
Tots els canvis fan mandra, però ho fan menys si l'esforç de modificar hàbits i conductes du aparellada una millora en la salut dels ciutadans. I és precisament sobre la salut de les persones que repercutiria també un canvi en els horaris, perquè, tal com recull l'informe del Consell de Treball Econòmic i Social, l'actual “gestió ineficient del temps de treball remunerat té un seguit de conseqüències negatives”. Entre aquests aspectes nocius es destaca l'increment de factors de riscos psicosocials. L'estudi també posa l'accent en la denúncia que “treballar moltes hores però amb una organització ineficient del treball o una cultura presencialista comporta una pèrdua notòria
de la productivitat”.
Una gestió deficient del temps també comporta un empitjorament del clima laboral, afavoreix l'absentisme laboral i pot fer minvar
el compromís dels treballadors amb l'empresa, així com la retenció de talent
en l'organització.
