Tremolors, forats i ànecs

Tremolors, forats i ànecs. Tres paraules que aparentment no tenen res a veure entre si, però que aquest any poden servir per resumir el més destacat de l'any a l'Alt Empordà, mediàticament parlant. I és que aquest 2015 la badia de Roses ha viscut diversos terratrèmols, Figueres ha hagut d'afrontar la reconstrucció del gran esvoranc que es va fer a la Rambla a finals del 2014 i la polèmica ha perseguit de nou les tradicionals empaitades de festa major Aquest cop, amb la novetat que l'Escala ha decidit deixar de celebrar una tradició, és cert, però absolutament anacrònica. A banda, n'han passat d'altres que tampoc han passat desapercebudes. Per exemple, la puja de l'IBI que ha portat polèmica a Figueres, s'ha posat en marxa la MAT i s'ha municipalitzat el passeig d'Empuriabrava, després de quaranta anys de gestió privada.

El tema més parlat als bars i cafeteries, als mercats i a les places, els últims tres mesos ha estat el terratrèmol del 29 d'octubre. Aquella matinada, mitja comarca i fins i tot gent de Girona i de Barcelona es va desvetllar pel sisme de 4,3 graus en l'escala de Richter que va tenir l'epicentre a la badia de Roses, i que a l'Empordà es va sentir amb molta intensitat. Era el més important en dècades.
I sens dubte, a peu de carrer, és el tema de l'any. De fet, s'ha convertit en una constant a la comarca per les rèpliques que es van succeint. Els empordanesos les noten i això neguiteja molt. Fins i tot Roses va organitzar una conferència amb experts per parlar de la qüestió. I per les preguntes dels rosincs, la preocupació és evident. Hi ha por que n'hi hagi un de més fort. Poden estar tranquils, diuen els experts, que davant els rosincs van jurar i perjurar que no hi ha perill d'un gran terratrèmol a la zona.

Els tremolors van amenitzar les converses de cafè durant dies, però les obres per reconstruir la Rambla de Figueres van tenir entretingut més d'un badoc. Els figuerencs van poder veure de prop com es fa perquè un dels espais més emblemàtics de la ciutat torni a la normalitat en poc més de quatre mesos, després que s'hi obrís un gran esvoranc a causa d'uns aiguats. Això va ser el novembre del 2014, però les obres es van allargar fins a l'abril del 2015. De fet, va ser per la diada de Sant Jordi –què millor que una de les dates més assenyalades pel país– quan es va tornar a poder passejar per la Rambla figuerenca.

La capital altempordanesa, però, ha tingut enguany una altra gran preocupació que no s'ha resolt amb tant d'èxit: el barri de Sant Joan, on viu la comunitat gitana. L'any va començar amb una de les intervencions més contundents, amb el primer enderroc de les 44 cases de l'Incasòl que han d'anar a terra per dignificar el barri. Era el mes de febrer i el fet és que després d'això no hem vist cap pas més. Sí que hem vist operatius policials continuats contra les ocupacions i el frau elèctric. Això ha culminat recentment amb la desocupació d'un dels blocs més conflictius del barri, el del carrer Mandri.

Aquest any també ha estat el de l'aturada del projecte del BulliFoundation: una bona notícia per als detractors, no tan bona per als ferms defensors. Al gener el cuiner reconegut mundialment Ferran Adrià posava fre al projecte del nou Bulli, a Roses. La polèmica feia mesos que durava –sobretot el 2014–, amb manifestacions públiques d'un costat i l'altre. Finalment, la Generalitat anunciava que, a petició d'Adrià, aturava la tramitació del projecte de llei que havia de permetre l'encaix del BulliFoundation dins el parc del cap de Creus. L'objectiu? Repensar el projecte i buscar més consens per tirar-lo endavant. De fet, aquest any se n'ha parlat molt menys. Això, tot i que les feines d'enderroc de l'antic Bulli sí que es fan. La resta haurà d'esperar al 2016, com a mínim.

Roses també va acaparar titulars de premsa per la polèmica que l'ha tornat a perseguir per l'empaitada d'ànecs, per les crítiques de les entitats animalistes. Fa anys que dura, però enguany hi ha hagut una novetat: a l'Escala per primer cop s'ha decidit prescindir d'aquesta tradició, cosa que ha posat més pressió al municipi veí per deixar de celebrar una festa que ha quedat fora de temps.