Medi ambient
Dessalinitzadores a tot drap
Els equipaments de la Tordera i el Llobregat incrementen entre un 50 i un 60% la productivitat a causa de la manca de pluges
Un any sec i calorós ha deixat els embassaments buits, per sota del 46% a les conques internes
Un any sec. La falta de pluges ha estat una constant a tot Catalunya durant el 2017 i l’estat dels embassaments dista molt de ser òptim. Fins al punt que, si l’absència de precipitacions es manté, el país podria entrar en alerta de sequera durant els propers mesos de març o abril. De fet, el cultiu de determinats cereals com el blat ja comença a perillar per la irregular precipitació d’aquest hivern. Aquesta situació d’agreujament s’acumula a les dades que ja es van registrar durant el 2016. Quina és la conseqüència de tot plegat? Que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha hagut de començar a incrementar, de manera preventiva, la producció de les dues úniques dessalinitzadores que hi ha a Catalunya.
Des de l’any 2002 funciona la de la Tordera (a Blanes) i des de l’estiu del 2009 la del Llobregat (al Prat), la més gran d’Europa destinada a l’abastament urbà. Habitualment la dessalinitzadora del Llobregat funciona al 10% de la seva capacitat. Ara està produint al 70%. El mateix succeeix amb la de Blanes. Normalment funciona a un 20-25% de la seva capacitat i actualment funciona al 75%.
La dessalinització consisteix bàsicament a separar les sals presents a l’aigua del mar fins a obtenir una aigua de qualitat i apta per al consum humà. A banda d’incrementar la funcionalitat de les dessalinitzadores, l’ACA també està revisant pous i captacions que es van recuperar a tot Catalunya durant el darrer episodi de sequera per poder-los activar en cas que les reserves d’aigua continuïn mantenint la tendència a la baixa.
Tot plegat té directament a veure amb l’estat dels embassaments catalans. La falta de pluja ha posat en tensió les reserves d’aigua dels pantans. Les dades de l’ACA són contundents: les conques internes –els rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la Mediterrània– estan només al 45,8% de la seva capacitat (319 hm³). És a dir, menys de la meitat que ara fa tres anys, quan estaven al 93% (648 hm³). La baixada de les reserves ha estat una constant des del 2014. Ja l’any següent es va baixar fins al 75%, el 2016 estaven al 59% i enguany estan per sota de la meitat de la seva capacitat. Cal tenir en compte, però, que a banda dels embassaments de les conques internes, hi ha els que corresponen a la part catalana de l’Ebre, que gestiona l’Estat espanyol a través de la CHE.
La principal font de subministrament d’aigua a Catalunya és la que prové del sistema Ter-Llobregat. Formada pels pantans de Sau, Susqueda, la Llosa del Cavall, la Baells i Sant Ponç, està per sota del 50% de la seva capacitat. Són justament Sau i la Llosa del Cavall els que en pitjor situació estan en percentatge, tot i que evidentment el volum hídric que poden suportar no té res a veure. Tot i això, tots dos estan per sota del 38,5%, una situació que en el cas de Riudecanyes i Siurana encara es complica més: el primer es queda en un 18% i el segon supera per poc el 12%. El vessant positiu de la baixada del nivell de l’aigua és que en algunes infraestructures com ara la presa de Darnius l’ACA ho ha aprofitat per inspeccionar elements habitualment coberts d’aigua. S’han analitzat les alineacions, l’estat del formigó, de diverses juntes o la dilatació dels blocs.
Poca pluja i més calor
La situació dels embassaments no és una casualitat. Hi tenen directament a veure les poques precipitacions i les elevades temperatures que hi ha hagut els darrers dotze mesos. L’hivern passat, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, globalment va ser càlid en gran part del territori. Només en certs sectors de Ponent la temperatura va ser similar a la d’altres períodes o, fins i tot, lleugerament inferior. Pluviomètricament hi va haver dèficit en grans àrees de Ponent i del Prepirineu occidental i punts del litoral i prelitoral central. En canvi, a gran part del Pirineu i la resta de litoral i prelitoral la pluja va estar per sobre dels valors mitjans climàtics. I és que en general hi va haver nombrosos episodis de vent, pluja i neu al gener, i la meitat de febrer.
La primavera va seguir amb la mateixa tendència: càlida i amb precipitació irregular. La pluja es va repartir irregularment: mentre que a l’extrem sud i nord-est del país va ser una primavera particularment seca, altres sectors de Catalunya van acumular mitjanes superiors a les d’altres anys. Pel que fa a temperatura, la calor va ser comparable a episodis especialment forts, com els del 2011 o 2015, en llocs com el Montseny, el prepirineu i el Pirineu. Amb l’arribada de l’estiu la situació es va agreujar: un dels més càlids arreu, dels més càlids de les darreres dècades, i sec a la major part del país. La tardor no ha aconseguit capgirar la situació i si no plou a l’hivern l’alerta de sequera és imminent.
LES XIFRES
La regeneració de l’aigua com a alternativa
La setmana passada Aigües de Barcelona alertava de la inviabilitat de la situació hídrica al país i reclamava la necessitat d’apostar per la reutilització d’aigua regenerada per garantir el subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una regeneració que es podria fer a la planta que Aigües de Barcelona va inaugurar l’any 2007 al Prat de Llobregat i que actualment funciona a l’1% de la seva capacitat, i tracta 60 milions de litres al mes quan en podria tractar 300 milions cada dia. Una aigua d’alta qualitat que, entre altres usos, es podria retornar al riu Llobregat. Segons va explicar Javier Santos, cap de planta de la depuradora, l’estació podria adequar les seves instal·lacions en quatre o cinc mesos per funcionar a ple rendiment amb una inversió de poc més de 300.000 euros. I recordava que els ciutadans de Barcelona i la seva àrea d’influència consumeixen uns 102 litres per persona i dia, un consum dels més responsables d’Europa, i que no seria just que s’arribés al punt de restringir-los el servei quan hi ha alternatives per evitar-ho. La principal funció de la planta de reutilització seria enviar aigua tractada Llobregat amunt fins a Molins de Rei per, posteriorment, ser captada per la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí. L’aigua s’enviaria a través d’una canonada de 15 km. A més, la planta, a través d’un tractament quaternari, també podria tenir a ratlla la salinització dels aqüífers del Llobregat.
