La platja de Blanes genera 19,1 milions
Un estudi del CEAB conclou que més de la meitat dels banyistes gasten en menjar i begudes
Les zones de bany analitzades reben 1,5 milions d’usuaris
L’autor demana millores a la Punta de la Tordera
Un treball del geòleg i investigador del Centre d’Estudis Aquàtics de Blanes (CEAB) Enric Sagristà conclou que l’activitat a la platja de s’Abanell genera 19,1 milions d’euros durant la temporada d’estiu –entre els mesos de juny i setembre–. L’impacte es calcula a partir de la suma entre les platges de s’Abanell (la zona central de bany) i de la Punta de la Tordera, a tocar de la desembocadura.
Les dades sobre l’impacte econòmic que genera l’activitat a la platja s’extreuen de 516 enquestes presencials fetes entre el juliol i l’agost del 2015. La despesa a la platja inclouria “una tovallola, una revista o un diari”, i no s’hi compta l’allotjament ni el transport. Els enquestadors van demanar a visitants i residents on s’allotjaven i què compraven durant l’estona de bany, entre altres qüestions.
A banda de les enquestes, Sagristà i els seus col·laboradors van fer un estudi de freqüentació. Del 6 de juny al 18 de setembre del 2015, van calcular el nombre de banyistes que hi havia, hora per hora, des de les nou del matí fins a les vuit del vespre en dos punts de s’Abanell (la platja urbana) i en dos punts de la Punta de la Tordera (la platja semiurbana). S’Abanell, entre la roca de sa Palomera i el carrer Mercè Rodoreda (el final de la via per al trànsit rodat), fa 32.000 metres quadrats, i la platja semiurbana, amb els càmpings a tocar, en fa 21.560.
Les platges blanenques atreuen gairebé 1,5 milions d’usuaris, entre s’Abanell (900.000) i la Punta de la Tordera (575.000). Les dades de l’estudi no inclouen ni la cala Sant Francesc ni la platja de la badia de Blanes (entre sa Palomera i el port).
Les preguntes als banyistes i l’estudi de freqüentació van permetre conèixer que la platja genera 19,1 milions (11 a s’Abanell i 8,1 a la Punta de la Tordera). A s’Abanell, un 56% dels 900.000 usuaris (502.500) gasten en menjar i beguda. De mitjana, 14,40 euros. Pel que fa a la Punta de la Tordera, el 17% dels usuaris (96.642) fan despesa en compres (fins a 11,97 euros de mitjana).
“Més atractiva”
Tenint en compte la superfície de les dues platges, Sagristà considera que la Punta de la Tordera dona bons resultats –els 8,1 milions esmentats– i és partidari que disposi de més serveis. “Es podria mirar de netejar-la i posar-hi serveis mínims. Al final de l’avinguda de Madrid, s’hi podrien col·locar uns lavabos públics, un parell de dutxes i una rampa d’accés per a discapacitats. Amb quatre serveis, seria més atractiva per a la gent de Blanes que no hi va i per a la gent de fora que va a altres llocs.”
L’estudi, titulat Anàlisi socioeconòmica de les platges de s’Abanell i de la Punta de la Tordera: percepció, freqüentació i despesa directa, formarà part de la tesi de Sagristà, científic predoctoral des del 2015 i investigador del CEAB, un centre d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que depèn del Ministeri d’Economia i Competitivitat.
LA XIFRA
L’allotjament dels banyistes
L’anàlisi revela d’on venen i on s’allotgen els banyistes de Blanes, el portal de la Costa Brava i al límit amb Malgrat de Mar (Maresme). Segons l’estudi, el 85% dels banyistes de s’Abanell són de Blanes, un percentatge molt més elevat respecte al que concentra la Punta de la Tordera (un 59%). A les dues platges, els visitants de fora de l’Estat provenen, majoritàriament, dels Països Baixos, Alemanya i l’Estat francès.
Sagristà explica que les persones enquestades valoren de Blanes “la bellesa del paisatge i el fet que en un costat hi hagi un penya-segat [a prop del castell de Sant Joan] i en l’altre, la desembocadura d’un riu”. Els usuaris de s’Abanell dormen a la seva segona residència (32%) o en un apartament (28%). A prop del riu, un 52% dels usuaris fan nit en un càmping i un 14% en un hotel.
L’estudi conclou que les dues platges no estan saturades, tret d’algun dia “en hora punta al pic de l’estiu”. A la platja urbana, la gent hi sol anar entre les deu i les onze del matí, i a la semiurbana, entre les nou i les deu.
