“A la CUP diem el que molta gent no vol sentir”

Totalment. Nosaltres dèiem, i ho continuem dient, que els pactes no sempre sumen. I així s'ha anat evidenciant en les negociacions dels pressupostos, les ordenances fiscals o el PAM. Aquesta situació no és cap casualitat, és fruït d'una deriva que s'ha desenvolupat, sobretot, des de les àrees que ara porta el PSC. Ja prevèiem que, després del pacte, seria molt difícil arribar a acords.

Al govern s'estan fent equilibris que són difícils de mantenir i, a més, són contradictoris en si mateixos. Tu no pots intentar generar un nou model cultural, entenent-lo també com la promoció del cooperativisme i, alhora, tenir unes polítiques que beuen directament del model neoliberal que s'ha desenvolupat a la ciutat. I això fa que s'entri en una contradicció i es continuï fent el mateix que s'havia fet perquè, al final, és el tipus de política que saben fer. Un altre exemple és el del pla d'ocupació juvenil, que no surt del que s'ha fet fins ara i que es va presentar als joves en centres cívics de la mà de McDonald's perquè després hi entrin a treballar. Tot plegat és molt paradigmàtic del model del PSC i ara també de BComú, perquè estan junts al govern i, per tant, assumeixen aquestes polítiques com a pròpies.

Serà complicat arribar a grans acords, perquè la nostra visió no és la mateixa després d'un any i mig de mandat, on portem comissions o plens cada mes on veiem, i s'evidencien, els diferents models de ciutat, econòmics, turisme, gènere o participació que tenim. Amb molts grups, estem a les antípodes. I amb el govern de BComú i el PSC, també. Tant és així que el mateix Gerardo Pisarello, a l'última comissió d'Economia, va ridiculitzar el nostre anticapitalisme i feminisme. I nosaltres entenem que si un partit que, teòricament, venia a combatre el mateix, ara es posa a ridiculitzar un grup que parla nítidament que cal combatre el model econòmic neoliberal; això diu molt de quin és el seu tarannà.

Aquí hi ha diferents factors a tenir en compte. D'entrada, JxSí sí que ha demostrat voluntat negociadora i s'ha assegut per fer-ho, mentre que amb BComú tot just vam fer dues reunions. I a partir de la nostra sobirania municipal, en assemblea es va decidir que si no s'aturava la política repressiva contra els manters, no podíem seure a negociar. Tot i així vam voler veure els pressupostos i se'ns van enviar tot just quatre dies abans de la comissió on entraven a tràmit. Entenem que no hi havia voluntat negociadora. La situació, doncs, és diferent respecte al Parlament, entenent també el mandat popular que hi ha per tirar endavant el procés cap a la independència. I la CUP tampoc ha decidit votar a favor del pressupost de la Generalitat.

Si el govern comença a buscar acords amb partits que són netament de dretes o practiquen polítiques econòmiques neoliberals i de ciutat que van en detriment o que les veïnes tinguin les regnes d'aquesta ciutat, tindrem un problema. I veurem com se situa BComú, i també el PSC, al respecte. Perquè també necessiten una certa legitimació d'un partit d'esquerres com nosaltres, per tirar endavant determinades polítiques. Jo crec que jugaran a un cert equilibri, fent malabars, però això és molt difícil de mantenir en el temps, perquè al final t'has de posicionar i, sobretot, has de plasmar les polítiques que dius que tiraràs endavant.

No. Ja vam dir clarament que no faríem un govern alternatiu. Entenem que les majories són les que són i per això, en el seu dia, vam donar la nostra confiança a l'alcaldessa Colau.

Les institucions que no són de caire popular són instruments que, al final, han estat creats perquè tot segueixi igual. Per nosaltres sempre ha estat fonamental tenir clar quina era la nostra funció a la institució i quins són els seus límits. I aquesta reflexió altres formacions no la van fer. Van creure, o van fer creure a la gent, que des de la institució es pot canviar tot. I no és així. Per tant, el plantejament d'agafar líders o representants de lluites perquè treballin per l'Ajuntament és pa per avui i gana per a demà.

Diem el que molta gent no vol sentir. Fem de mirall del que a alguns els hagués agradat fer o ser. Estem aquí representant, i exercint, una manera d'entendre la ciutat. Tenim un programa que vam elaborar amb moltíssima gent i on estem posant sobre la taula, quan cal, que hi ha certs òrgans de l'Ajuntament que són poc útils. I ho hem de poder dir.

Vaig fer el pas perquè es visualitzés que aquestes situacions passen i perquè es posés fi a la impunitat. Per tant, a mi em sembla molt bé que tothom em truqués i em digués “molt bé”, però el que continua sorprenent són les actuacions que fan els Mossos o la no-coordinació en el servei de violències. I si ho volem canviar radicalment, cal que les institucions facin uns passos que ara no estan fent. La sensació és que hi ha molt de copet a l'esquena, però poca feina.

No ens ho esperàvem. I crec que cal una reflexió per part dels diferents partits d'esquerres de l'Ajuntament sobre com ens ha afectat la institucionalització. A la CUP ja la tenim feta, i per això sempre intentem mantenir els peus al carrer, però n'hi ha ha altres que han de reflexionar si el canvi era això, o si el que volien de les institucions era renunciar a uns principis que, per nosaltres, són irrenunciables.

Els regidors, com molta d'altre gent que treballa o milita en l'esquerra independentista, tenim molt clar que haurem de ficar els nostres cossos, cor i temps per l'alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans. Fa molts anys que ens posem a nosaltres per davant de les lluites, perquè sentim que ho hem de fer així. Cal ser valents, no tenir por, i que tenim la raó, i cal defensar-la. La desobediència forma part del nostre ADN.

De moment hem fet al·legacions, que estem esperant a que se'ns responguin. En tot cas, però, aquí ja veiem que tenim idees diferents. En un debat recent el govern defensava que la proposta que fa el govern promou el decreixement turístic, i a la CUP-Capgirem Barcelona entenem que una atomització del turisme pels diferents barris no és decreixement. La proposta que han fet se'ns queda curta, ja que creiem que s'ha de declarar Barcelona zona lliure d'allotjaments turístics i que el que cal posar en el centre del debat són les necessitats de les seves veïnes i que puguin exercir el dret a la ciutat lluny de les voluntats de la indústria hotelera i els fons d'inversió que venen a especular, i que generen els greus problemes de sostenibilitat de l'habitatge que tenim.

És cert, i no ens n'amaguem. Des d'un principi amb la regidoria de Feminismes hem tingut molt clar que hi havia una agenda marcadament feminista al carrer i que calia escoltar-la. I això s'ha entès i s'ha volgut potenciar des d'aquesta regidoria. Hi ha altres àrees, però, que han volgut extreure contingut ideològic a una política que clarament ho és, anant a buscar uns consensos on no n'hi han, sinó que el que hi han són necessitats. És el cas del turisme, on hi ha objectius contraposats i aquí la ideologia és important. I, en certes àrees de l'Ajuntament, també trobem a faltar podem treballar amb honestedat i col·laboració. Al contrari. Ens hem trobat amb moltes mentides.