“Estem lluitant per conservar els pobles, no podem perdre els ajuts”

La UE no pren mai decisions a darrera hora. L’adopta el 2014 i comunica a l’Estat i la Generalitat que per ser zones desfavorides ho han de demostrar. I fer-ho poble a poble, perquè, imaginem quan arribi el canal Segarra-Garrigues: no serà el mateix regar que tenir sols reg de suport en relació a la productivitat. Per les circumstàncies que siguin, polítiques o no, el departament d’Agricultura no ho ha fet. Aleshores, la UE pren com a base les dades de tot Catalunya. I ens hem adonat que no són reals: hi ha pobles que ara han entrat com a zona desfavorida i d’aquí dos anys, que és quan s’implementa la nova normativa d’ajuts, en quedaran fora. I altres, que quan s’hagin estudiat poble a poble, entraran de nou en la qualificació de desfavorits. Reclamem que s’estudiï, i aleshores no sé si entraran 10 o 15 pobles dels 24 de les Garrigues, però sí els que tenen el dret a tenir aquests ajuts.

La UE va donar un període de cinc anys a la Generalitat perquè agafés els índexs més positius i els més negatius per municipi. Ni per comarca ni per territori general, perquè si no, no seria real, per valorar la qualificació. Un dels paràmetres és l’atur, i a les Garrigues no n’hi ha. De fet, hi ha molta feina, però això no vol dir que siguis més ric. Evidencia que molts dels veïns són jubilats i gent dependent que viu d’ells. I pagesos, que són autònoms. Això ens fa mal. Quan fan una foto de país en lloc de municipi no s’adequa a la realitat: surten pobles de l’Alt Empordà declarats com a desfavorits. Tot i tenir una renda per càpita superior, tenen una població comarcal de 50.000 persones i la nostra, de 19.000 i, per tant, més aturats.

No, són d’àmbit general. I ni que te’ls doni la UE, si no ho fas poble per poble, la foto no surt real. Els sindicats diuen que almenys la meitat dels pobles de les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta, que també tenen aquest problema, han de ser considerats desfavorits. Els han fet fora a causa de la poca població i del poc atur. Atur? Si el que ens passa és que ens estem quedant sense gent! Precisament, el que ens cal són inversions perquè ens vingui gent! Si traiem aquests ajuts, a partir del 2020, encara ens marxarà més gent. Ser zona desfavorida no és un privilegi. Les Garrigues està lluitant molt per conservar els pobles, i ens mereixem aquests ajuts.

Un milió d’euros anual, que per a alguns lloc és poc, però a la comarca significa molt. Fer olives aquí és molt difícil, perquè no pots mecanitzar com a la plana. Els ajuts compensen les dificultats físiques i climàtiques de la nostra agricultura. Són els ajuts dels Plans de Desenvolupament Rural (PDR), que van destinats a innovació, nous projectes per a emprenedors i suposen una injecció de diners destacada a través de projectes com els Leader. L’únic que demanem és que ho facin com els hi demana la Unió Europea, poble a poble, i no per país. I si algun municipi garriguenc és prou ric, doncs que no li donin els ajuts. Ens hi trobem no sols en això, sinó en tot: els pobles petits no poden pagar un secretari o interventor, però per tenir ajuts i que el paguin, fan servir els barems del 2002. No podem anar amb normatives que tenien en compte el cost de la vida de fa 16 anys. Ens hem de posar les piles.

Ja hem perdut tres anys, però és important que en es dos que ens queden es faci la fleina. La setmana passada vam fer una primera reunió amb els sindicats agrícoles, i el Consell Comarcal ens vam comprometre a fer una reunió amb la resta de comarques més afectades i a més veïnes nostres. No es tracta de llançar culpes, però sí de dir que no s’han fet bé les coses i que som a temps d’arreglar-ho. Potser perdrem un any, però no volem perdre cinc anys seguits d’ajuts, el que duren aquests programes. La garrotada vindrà el 2020 i 2021, tot i que no ens ho han notificat oficialment, però almenys el 2022 tinguem-ho resolt. La nova consellera acaba d’arribar, anem a veure-la i, com a territori, volem ajudar, però que es faci.

Sí. Es perdrien ajuts per incorporació de joves a l’agricultura, a la innovació agroalimentària, productes artesanals i modernització de les explotacions. Si no tenim ajuts per incentivar-los, aquí el jovent no vindrà.