JOSEP MARIA RUFÍ
ALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ (ERC-JUNTS)
“Calia una majoria, perquè anàvem amb el fre posat”
“No podíem continuar sense una majoria sòlida; aquest era un problema bàsic”
“Les converses pel canvi han estat fàcils. Amb UPM i L'EST hem tingut discrepàncies, però penso que ens veuen com unes persones serioses i amb ganes de treballar”
“És realment important desencallar finalment la zona esportiva”
Pragmàtic i analític
Deu ser per la seva formació d'home de ciències –és veterinari de professió, i no de petits animals precisament– que Josep Maria Rufí és un animal polític; ha fet molts dels papers de l'auca, com ara presidir el partit, ERC, a Girona, fet que el dota d'una visió de conjunt en la qual analitza les parts, totes. També ja ha estat alcalde, i amb UPM de soci. Si una cosa el caracteritza és saber estar, parlar quan cal, o creu, i callar i fer-se el despitós entès, quan toca. També és cert que va molt a la seva: en comptes d'anar a donar suport pel tema del transvasament de l'Ebre, va preferir anar a peu del naixement del Ter fins a la Gola. El que diuen: geni i figura...
A Torroella no hi haurà mai més cap correbou. Aquest és un tema totalment tancat
Josep Maria Rufí (ERC-Junts), que torna a ser alcalde de Torroella de Montgrí, es veu legitimat, amb la confiança d'una gran majoria, per liderar amb els seus companys una “gran transformació al municipi” després, diu, d'un any anant “amb el fre de mà posat”.
Abans de res, i ja que és alcalde i haurà de signar molts decrets: la seva signatura val?
La meva signatura val el mateix que la d'una persona normal i corrent. Sí, i tant que val!
Doncs l'exalcalde, Jordi Cordon, no opina així. Ho dic pel pacte de govern que incorporava no fer cap moció de censura....
Miri, jo no entraré a respondre aquest i altres retrets que es van fer. La resposta és molt clara: onze vots van facilitar la moció i que jo fos alcalde. Això, penso, és una majoria que hauria de fer reflexionar.
Aquest any ja està autoritzat, el correbou. Però i l'any vinent?
A Torroella no hi haurà mai més cap correbou. Aquest és un tema totalment tancat.
Abans d'entrar a parlar del darrer any. Què representa el correbou en aquest serial polític.
Per al nostre partit, que defensa la radicalitat democràtica, va ser la gota que va fer vessar el vas. La línia vermella. Cal donar compliment als acords i a les mocions del ple. No es podia aprovar amb el vot de qualitat. Aquest any es farà, perquè ja està autoritzat.
Defineixi d'una manera gràfica el que ha estat aquest darrer any de mandat.
Doncs com anar amb el fre de mà posat. No cal donar-hi gaires voltes. Calia una majoria sòlida, i no es tenia. Aquest era un problema bàsic. I si no es té, cal habilitat negociadora i buscar consensos.
Però va tenir l'alcaldia la llista més votada?
Sí, és cert. Però era un empat tècnic perquè no hi havia gaire diferència de vots. Però el govern estava en minoria. Miri, nosaltres vam dir quan vam sortir del govern que volíem liderar una majoria que fos estable. Hem, a més, aconseguit aquesta gran majoria, penso que més que qualificada, d'onze regidors, que ens legitima i dóna importància a la moció.
Quina diferència hi ha entre l'acord amb CiU i, ara, amb UPM i L'EST, pel que fa a l'acció del nou govern?
Especialment un canvi, que penso que serà evident ja des dels primers dies, pel que fa al to, a la proximitat, a les petites coses. Un Ajuntament té unes obligacions bàsiques, que s'han de prioritzar, però cal fer altres coses en funció de les possibilitats. I Torroella té realment moltes possibilitats.
Com ha anat el diàleg amb UPM i L'EST, tenint en compte que Josep Maria Rufí no era d'entrada sant de la seva devoció?
Les converses pel canvi han estat fàcils. Amb UPM i L'EST hem tingut discrepàncies, però des del moment que han confiat en mi per encapçalar aquesta alternativa, penso que alguna cosa hem fet bé i que ens veuen com unes persones serioses amb ganes de treballar. En política s'ha de saber dir sí i no, i respectar la paraula més enllà de les signatures.
Vostè té entre cella i cella fer un replanteig de les fires?
I tant! Aquesta és una necessitat de tots els pobles. Si es mira el mapa de fires, a vegades és com una repetició compulsiva on es veuen els mateixos productes i artesans. Cal mirar-ho. En el nostre cas, amb una agricultura i medi ambient per vendre, hem d'apostar per les clàssiques, com la de Sant Andreu i la de productes. Ara, si hi ha recursos i idees, doncs endavant! Però sense que això sigui una successió compulsiva de fires! Miri, per desenvolupar el nostre futur, a tots els nivells, com ara el turístic, cal apostar pel medi ambient. Aquesta sí que és i serà una aposta. Ens crearà riquesa i treball. No en dubti. A més, cal, i això és realment molt important, desencallar finalment la zona esportiva, una necessitat històrica.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.