Un manual per recuperar el bosc
Estudi
La UdG impulsa un codi de pràctiques respectuoses amb el medi ambient per a la gestió de boscos després d'un incendi
Recomanen deixar a la zona una part de la fusta cremada
El bosc cremat continua complint funcions ecològiques
Els efectes d'un incendi en un bosc no s'acaben quan està extingit. Encara queda molt camí per recórrer, especialment quan s'ha d'actuar després del pas
de les flames. Per això, el Grup de Recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG) ha editat un document a manera de manual de bones pràctiques, segons Eduard Mauri, responsable del projecte, amb una estructura de vuit fitxes. Les fitxes estan destinades a professionals forestals i propietaris de boscos per procurar que
la tala d'un bosc després d'un incendi sigui menys perjudicial i tingui més present la biodiversitat i la recuperació natural dels ecosistemes.
Advertiment
Des de l'inici d'aquesta dècada, a Europa, i segons els investigadors, s'està observant un increment de la recol·lecció de fusta amb finalitats energètiques. Anteriorment, es tallaven els troncs que podien ser destinats a les serradores i es deixaven les branques, els arbres més petits i els mal formats a la zona afectada. La fauna, la flora i els serveis ambientals es recuperen més ràpidament si es deixa fusta morta al bosc que no pas si es talla i es recull tota. Tot això, tenint en compte que aquestes accions van encaminades a la protecció del sòl contra l'erosió, al manteniment de la fertilitat del sòl i a la regulació de les crescudes dels rius després de pluges torrencials.
Actualment, amb l'augment de la demanda de biocombustibles, es tendeix cada vegada més a tallar la totalitat dels arbres morts –troncs i branques–. Aquests treballs se solen fer de manera precipitada per evitar que la fusta es deteriori i perdi valor.
“Som conscients que les tales de recuperació en els boscos incendiats continuaran”, explica Eduard Mauri, i hi afegeix: “Amb aquestes fitxes, pretenem guiar els gestors, propietaris privats, enginyers i treballadors forestals perquè puguin mitigar o evitar els impactes negatius de la tala de recuperació i potenciar la resiliència que presenten naturalment els ecosistemes forestals de la conca mediterrània després dels incendis.” A més, Mauri explica que els boscos mediterranis, on es poden trobar pinedes, alzinars i rouredes, tornen a aparèixer com a bosc jove al cap de pocs anys.
Aquesta iniciativa va sorgir de la tasca dels investigadors que formen part del projecte de recerca Anifog, del qual és responsable el professor Pere Pons. Aquest projecte, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, té precisament com a objectiu estendre idees per a una recuperació respectuosa d'un bosc. I és que, segons l'estudi, la millor manera de facilitar
el retorn de la biodiversitat i conservar el bon estat dels recursos naturals com el sòl i els rius és “deixar al bosc una part de la fusta morta cremada i actuar amb cura en els treballs forestals després de l'incendi”. Precisament, les recomanacions formen un paquet amb el qual es pretén aconsellar els professionals forestals en la planificació d'aquesta gestió.
LES XIFRES
Restauren les zones erosionades del Montgrí
J.T
La recuperació de les zones degradades del massís del Montgrí és una prioritat. A través d'un conveni entre l'Obra Social de La Caixa, el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, s'han iniciat les obres de restauració de les zones erosionades al camí entre Torroella i l'ermita de Santa Caterina, passant pel coll de la Creu. L'actuació té un pressupost de 55.000 euros, aportats per l'entitat financera. Els treballs els porta a terme una empresa d'inserció social, que hi destinarà quatre persones durant l'estiu i la tardor.
Els treballs preveuen restaurar l'entorn de l'accés per les escales a l'ermita de Santa Caterina per dignificar l'arribada i millorar el bosquet que hi ha a la zona. Un cop arranjat aquest espai, els treballs quedaran suspesos durant el període de més calor fins a la tardor, quan es farà la resta de l'actuació de restauració patrimonial i paisatgística a l'entorn del camí històric del coll de la Creu. Es consolidaran els límits dels trams pavimentats amb empedrat per evitar que es continuïn degradant; es recuperaran les parets seques per salvar desnivells del camí en passos difícils, per definir bé la traça i per evitar la dispersió de les persones; es restauraran les àrees erosionades amb feixes i murs de pedra seca, i s'hi instal·larà senyalització informativa.
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter inclou, dins del massís del Montgrí, la muntanya de Santa Caterina o del Castell. Es tracta d'una de les parts més visitades del parc natural, ja que s'hi ubica el castell del Montgrí, un excel·lent mirador de les dues comarques empordaneses, i l'ermita de Santa Caterina, element patrimonial de primer ordre juntament amb el castell. El conjunt, propietat de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí,
és el referent i l'ànima del massís per als residents dels pobles veïns.
Incendis i mecanització
La mecanització ha entrat
de ple en la recuperació dels boscos cremats a la conca mediterrània. Després d'un incendi, es tallen els troncs i les branques, per mitjà de treballs cada vegada més mecanitzats i intensius, per afavorir-ne l'aprofitament en forma d'estella o de pèl·let.
L'augment del consum de biomassa forestal amb finalitats energètiques ha propiciat l'interès pels arbres de grans superfícies cremades, on s'intervé immediatament després del foc en un context que –habitualment– destina poques mesures de restauració de l'ecosistema destruït. La idea d'aquest treball de la UdG és mitigar els impactes negatius de l'explotació dels boscos cremats i facilitar-ne la recuperació. De tota manera, l'equip argumenta les seves recomanacions amb evidències i estudis, sense tenir en compte la normativa legal d'un territori determinat, perquè, de fet, sostenen que les fitxes són aplicables a la gran majoria dels ecosistemes arbrats mediterranis.
