medi ambient
Mobilitzats pel Ter
Els 61 ajuntaments que formen el Consorci del Ter han presentat al·legacions contra el pla de sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua
Diuen que el que es proposa deixaria el riu sec en diversos trams
Reclamen una entesa de país per equilibrar els transvasaments
Les al·legacions contra el pla volen garantir
un cabal digne
El 70% de l'aigua del riu Ter es transvasa cap a
altres conques
Els 61 ajuntaments que constitueixen el consorci del Ter, des de la capçalera fins a la desembocadura, han presentant un paquet d'al·legacions contra el pla de sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Segons va explicar ahir el gerent del Consorci del Ter, Ponç Feliu, es tracta d'al·legacions molt tècniques, formals i objectives orientades a garantir un “cabal digne” per al Ter, situació que ara no es dóna. El gerent recorda que actualment un 70% de l'aigua del riu, de mitjana, se'n va cap a altres conques fluvials, bàsicament de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Feliu adverteix que el pla de sequera no resoldrà el dèficit d'aigua que té el riu, sinó que “fa la ferida més profunda” fins a extrems pràcticament inaguantables per als ecosistemes. Entre els punts que el consorci i els ajuntaments de la conca del Ter critiquen del pla de l'ACA, hi ha la discriminació d'usos que es vol fer en
cas de sequera, que no els sembla l'apropiada, i el fet que bona part del riu, des dels embassaments fins a la gola, forma part de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, “segons una ordre ministerial del 2008, en condicions de sequera no es podria aplicar una reducció extrema del cabal [del Ter] com la que es preveu en les propostes”.
Aquesta reducció preveu que es pugui deixar el riu amb un cabal de 0,5 m³/s, que Feliu qualifica d'“irrisori”. La llei marca un mínim de 4,6 m³/s bona part de l'any. Els mesos d'abril i maig hauria de ser almenys de 5,98 m³/s i a l'estiu l'abaixen fins a 3,68 m³/s. Són xifres que ja es consideren massa baixes, però que, a més, de manera molt habitual, tampoc es compleixen. Pel gerent de l'ens, un cabal de 0,5 m³/s significa deixar
el riu pràcticament sec en la majoria dels trams baixos, amb els perjudicis que això implicaria per a la flora i la fauna.
Feliu va recordar que els transvasaments del Ter estan regits per una llei del 1959 que estableix de quina manera es pot desviar aigua a altres conques, atenent primer les necessitats del territori, i desviar-ne, si cal, els excedents. El gerent del consorci diu que, amb el pas del temps, s'ha pervertit l'aplicació d'aquesta llei gairebé fins a capgirar-ne el sentit.
De fet, la regulació actual del cabal ja ha generat perjudicis mediambientals. Es dóna el cas que
es deixa baixar més aigua pel Ter durant l'estiu, estació en què, pel cicle natural, hauria d'anar més baix que la resta de l'any. Aquesta situació perjudica les espècies autòctones i afavoreix les invasores, amb el consegüent desequilibri dels ecosistemes.
La proposta
El consorci reclama obrir un debat d'àmbit nacional per restablir l'equilibri en l'explotació de les conques fluvials. Feliu considera que s'hauria de fer una anàlisi global del conjunt de les conques a fi que no només sigui el Ter el riu que cedeix aigua, sinó que també ho facin d'altres, ja que n'hi ha que tenen, diu, un cabal molt més important que el Ter.
Amb Girona al davant
Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, també han tramitat al·legacions contra el pla de sequera. Madrenas va celebrar que es prevegin actuacions en cas de sequera per no haver-ne d'improvisar quan es doni la situació. Però
es va afegir a les reclamacions perquè les mesures garanteixin també la sostenibilitat del riu i els seus ecosistemes, a més de l'accés a l'aigua de boca.
LES FRASES
Al Baix Ter denuncien que s'està vulnerant la llei
J. NLa Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter també ha presentat al·legacions contra el pla de sequera impulsat per l'Agència Catalana d'Aigua. L'entitat que agrupa els usuaris considera que s'està cometent un “incompliment flagrant” de la llei que va possibilitar el transvasament d'aigua del Ter cap a altres conques hidrogràfiques. Es refereixen a la llei 15/1959, que regula la possibilitat de transvasar una part dels excedents d'aigua per abastir la ciutat de Barcelona. Segons concreten, la llei prioritza les necessitats de la mateixa conca del Ter davant les d'altres territoris del país i limita els transvasaments a una part dels excedents, en cas que n'hi hagi. Aquesta priorització d'usos, però, afirmen des de la junta, s'incompleix reiteradament en el redactat del pla especial d'actuació per sequera.
Denuncien, a més, que el pla no proposa cap solució per minimitzar el dèficit hídric “estructural” que afecta les conques internes de Catalunya. Des del seu punt de vista, aquest fet acaba “condemnant aquests territoris a viure en un permanent estat d'alerta i restricció dels recursos hídrics”.
Per la junta, l'incompliment de la llei que permet el transvasament de part de l'aigua del Ter en determinades circumstàncies cap a altres conques hidrogràfiques posa de manifest que el model de gestió de l'aigua de Catalunya està “esgotat.” En aquest sentit, reclamen la confecció d'un nou acord territorial que impliqui “necessàriament” el reconeixement i el desgreuge de la situació que viu el riu Ter i el seu territori. Tenen, però, poca confiança que el govern faci un canvi en aquest sentit: “Sembla que, malauradament, l'administració que ha presentat el pla té altres prioritats.”
La junta la formen actualment 1.240 usuaris, dels quals 25 són ajuntaments i mancomunitats d'ajuntaments.