Els vigilants de la comarca

La necessitat de crear una plataforma ecologista que unís tots els grups de l'Alt Empordà que estaven amatents als atacs contra el territori es va constatar fefaentment els primers mesos de l'any 2002, ara fa quinze anys, quan la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (Iaeden) va notar que vivia desbordada per la infinitat de projectes “perillosos” per a la comarca. De fet, ara els més veterans recorden que la gota que va fer desbordar la paciència d'aquests autoanomenats guardians de la comarca va ser un nou intent de reflotar la macrourbanització Fluvià Marina, a Sant Pere Pescador, un anunci que va produir-se el gener del 2002. “Recordo perfectament que allò ens va fer dir: «Prou! Fins aquí hem arribat.» Aquell nou projecte ens va ajudar a crear la plataforma Salvem l'Empordà”, descriu l'ambientòloga, exportaveu i actual coordinadora de la secretaria tècnica de la Iaeden Marta Ball-llosera, militant història encara fortament arrelada a la causa.

Des de Portbou fins a l'Escala i des de Cadaqués fins a Albanyà, es multiplicaven en aquell moment els projectes, bona part d'aquests lligats a allò que més tard es va anomenar bombolla immobiliària i que aquells garants del conservacionisme veien que eren agressions al territori. A banda de Fluvià Marina, sobre la taula dels ecologistes hi havia els projectes de construcció d'un camp de golf a l'Escala, el pla parcial per fer 300 cases a Sant Mori, un poble de 150 habitants; un projecte d'aeròdrom a Peralada, i diverses propostes d'expansió urbanística a Palau-saverdera i a Castelló, a banda d'altres projectes com ara el desdoblament de la carretera de Besalú a Figueres, el TAV o l'hipòdrom i la urbanització de Besalú.

La data de constitució de Salvem l'Empordà és el 14 de juny del 2002, moment en què diferents entitats ecologistes es van reunir per establir els objectius. El primer que es van marcar era la redacció d'un pla que ordenés el territori, més enllà de les planificacions urbanístiques locals, en un planejament que posteriorment es va concretar en el pla director de l'Empordà, figura urbanística posteriorment superada però que va establir un referent cabdal. Un dels portaveus de la Iaeden aquell 2002, Lluís Benejam, deia en aquell moment: “Aturem-ho tot i pensem què és el que cal fer.” La situació era delicada i calien solucions urgents.

“En el nostre full de ruta hi havia afrontar els temes més agressius alhora que pensàvem en el pla director. I llavors retirar-nos. Ens vam equivocar”, explica Ball-llosera, que, malgrat que la seva activitat de control ha baixat d'intensitat, diu que cal mantenir-se vigilants: “Continuem amb temes urbanístics, però també estem ara immersos, per exemple, en la problemàtica dels purins i la bombolla porcina.” El gros de treball, àmpliament sustentat amb el voluntariat, és d'unes deu persones. Allotjats a Can Met, local cedit per l'Ajuntament de Figueres a l'entitat, Salvem l'Empordà es manté vigilant, havent consolidat al llarg dels anys les comissions juridicolegals i el grup de difusió i acció com dels més actius de tots.

“Estem molt al cas de tot el que es cou a la comarca, llegim tots els butlletins oficials i sabem quins tràmits s'estan fent a l'Alt Empordà i, basant-nos en l'agressivitat dels projectes, actuem. Si el 2002 teníem potser 30 projectes sobre la taula que eren camps de golf, urbanitzacions, zones industrials o aeròdroms, ara tenim menys temes però que ens preocupen tant o més.”