Medi ambient

ANNELIES BROEKMAN

INVESTIGADORA DEL CREAF I CAP DEL PROJECTE ISACC SOBRE EL DELTA DE LA TORDERA

“El gran repte és restablir la funció dels ecosistemes del Delta”

Encapçala un ampli estudi sobre com el delta de la Tordera s’ha d’adaptar a l’acció humana en el territori i als efectes del canvi climàtic a partir d’una gestió integral de l’espai natural

Què és el projecte Isacc TorDelta?
És una proposta científica que té el suport del Ministeri d’Agricultura a través de la Fundación Biodiversidad, i coordinat pel Creaf. Durant nou mesos, de l’octubre del 2017 al juny del 2018, treballarà amb els diferents àmbits i sectors que interactuen a la zona per crear un espai de debat i planificació per millorar la gestió integrada del Delta de la Tordera. Donem suport tècnic a la Taula sobre el Delta de la Tordera, que han impulsat les administracions locals i on també prenen part altres actors del territori.
Per què?
Perquè s’ha de trobar una resposta consensuada i aplicable que garanteixi la sostenibilitat d’una zona on hi ha molta activitat econòmica i que al mateix temps és un espai molt important per a la conservació del medi ambient. És una oportunitat d’or per debatre a fons els camins que cal seguir i que també estaran marcats pel canvi climàtic.
Qui hi és convidat?
Tota aquella gent que tingui alguna cosa a dir: agricultors, empresaris de càmpings, industrials, entitats de defensa del medi ambient, administracions... Les seves aportacions són recollides i afegides a l’estudi. A partir dels resultats es formularan un seguit de recomanacions als polítics perquè les impulsin.
En quin moment es troba el projecte?
Hem superat la primera fase, en què hem recollit 170 contactes i hem parlat amb 80 persones; els demanàvem com s’havien adaptat tant elles com la seva activitat als canvis del Delta, sobre cap on creien que anaven aquests canvis i, finalment, sobre què creien que s’havia de fer. Vam descobrir elements interessants.
Quina és la imatge que s’ha dibuixat del delta de la Tordera?
La d’una zona que pateix diferents pressions, algunes històriques, i on fins ara no s’han plantejat accions integrals. També hem recopilat tot aquell material que ens pot ajudar a aprofundir en el coneixement de l’espai natural.
Un espai amenaçat.
És cert, però la voluntat de tots és trobar solucions, més enllà de detectar els problemes. Treballo amb la idea que la informació que es recopila ha de servir com a base per dialogar, per confrontar opinions i dades i per trobar punts en comú.
Una diagnosi que es trasllada a un seminari.
Hem cregut que era un bon moment perquè els experts parlessin sobre la gestió integral de la zona costanera, la posada en valor de la biodiversitat del Delta i els reptes i les oportunitats per a una millor gestió de l’aigua. Volem complementar la informació recollida i és una bona oportunitat perquè el públic plantegi preguntes i, al mateix temps, posem en contacte professionals de diferents àmbits que es poden complementar.
Quins són els problemes més evidents del Delta? Per on comencem?
No vull avançar les solucions, però sí que tinc clars els reptes. El principal és restablir les funcions dels ecosistemes del Delta. Una bona salut dels ecosistemes suposa que la zona serà menys vulnerable a les pressions humanes i del canvi climàtic. S’ha de poder recuperar la dinàmica dels sediments costaners i el cabal del riu, reduir la sobreexplotació de l’aqüífer i recuperar també la biodiversitat i la vida vegetal i animal.
Encara és possible?
Sí, però només serà possible si tots els actors hi col·laboren. Les polítiques no es poden delegar a una oficina, es tracta d’involucrar tothom de maneres diferents. Es pot reduir la vulnerabilitat de la zona, però comportarà canvis en els elements socials i econòmics de la zona.
Els sectors estan disposats a fer renúncies?
És el quid de la qüestió i és un problema d’abast mundial, no només del Delta. Hem de poder obrir portes a negociar determinats aspectes que fins ara eren inamovibles. Els canvis i les transformacions han de ser assumibles i no han de ser puntuals, sinó globals. Aquí, per exemple, entrarien els plans estratègics que han de fomentar aquelles pràctiques econòmiques amb la lluita contra el canvi climàtic o la defensa de la natura que afegeixen valor a la seva oferta. El paisatge té una gran capacitat de regeneració.
El canvi climàtic s’està aproximant.
El canvi climàtic no vindrà de sobte, com la gran amenaça de què parlen les pel·lícules. Els seus efectes ja es noten i en el cas del Delta, estudis del Creaf parlen que en un horitzó proper hi haurà un 30% menys d’aigua superficial, plagues i espècies invasores i onades de calor. No hi ha una única solució tècnica i definitiva, sinó moltes solucions i variades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona