És el seu el pulmó verd. Això de vegades sona tòpic, però en aquest cas és una realitat. El parc està just al centre de la ciutat i té tota la força dels arbres centenaris que conté.

D’entrada va ser un espai de trobada. Per això l’aplec de la sardana, que és molt conegut, es va fer en aquest parc, on també hi ha un refugi antiaeri. Això es va fer especialment evident als anys seixanta i setanta. Amb l’arribada del turisme s’hi feien importants festivals de música que van portar artistes de la talla de José Feliciano i Lluís Llach. Anys després va entrar en decadència. La jardineria i l’espai forestal es van anar degradant. Fa uns anys va començar a ser vist com a espai a endreçar perquè estava desaprofitat.

Hi hagut diverses etapes i jo hi he tingut responsabilitat primer com a regidor de Medi Ambient i després com a alcalde. La meva prioritat sempre va ser integrar la part forestal del parc amb la zona enjardinada que ja tenia una certa urbanització. N’estic content perquè a partir de l’actuació s’han fet espais per socialitzar el parc: zones de joc, una àrea per a gossos... Ara s’està renovant tota la jardineria. En el terreny forestal hi ha coses que s’haurien d’haver respectat perquè la vegetació triga anys a créixer. En temes de jardineria es prioritza la renovació, però jo potser hauria conservat alguna cosa més.

És on actuem els Amics del Parc. Ho fem com si fos un sistema natural. És a dir, aprofitant al màxim tot el que la natura ha produït i ordenant els espais perquè els camins serveixin per diferenciar els espais on la natura creix d’una forma espontània dels espais d’ús ciutadà i de passeig. Volem que el bosc adquireixi tot el potencial que té i ho fem pensant en tots els estrats d’una associació botànica, en la col·laboració entre plantes, arbustos i arbres. A més, mirem de treure una malura molt important causada per l’aparició del Tomicus, que és un insecte que actua sobre els arbres debilitats, sobretot els pins pinyoners, i els converteix en matèria orgànica. Tallem els arbres afectats per la plaga i els traiem l’escorça perquè el tronc quedi net, i així els insectes no ho tenen fàcil.

És un tema pressupostari. El parc té més de deu hectàrees i sempre s’ha prioritzat la part de jardineria, la part forestal ha quedat en segon terme.

Que actuem al parc directament som uns deu que ens anem alternant. L’associació té uns cinquanta socis. Si tenim en compte que fa un any que vam començar crec que és una xifra important.

Les quotes dels socis, dotze euros l’any. El material l’ha cedit l’Ajuntament i tenim la força de treball dels voluntaris.

Com en tots els parcs que tenen una funció d’ecosistema natural, és interessant poder racionalitzar-ne l’ús. Hi ha d’haver espais d’ús intensiu i d’altres on la presència humana hauria d’estar restringida. Seria positiu que l’ús social augmentés als espais que permeten aquest ús i es protegís el sistema natural.

Penso que no. El que és important és fer esdeveniments de petit format. Hi ha una part del parc pendent de restaurar on hi ha un petit estany d’aigua en una antiga pedrera que té forma d’amfiteatre. Aquest espai permetria petites actuacions musicals o culturals de petit format, un màxim de cent persones. Això estaria bé que es potenciés, i també la descoberta del parc amb visites guiades.

El treball i la inversió tindran continuïtat en els propers anys. Això ho comencem a notar, perquè cada cop hi puja més gent.

Fem quatre conferències sobre història del parc, la fauna, els efectes del canvi climàtic en el bosc mediterrani i sobre les actuacions que s’estan fent en temes de jardineria. El Dia del Medi Ambient, a principi de juny, farem una gran festa al parc per ensenyar tot el que hem fet i també per mirar d’implicar-hi la resta de la societat, veïns i entitats de Calella.

Un sistema natural sempre està canviant. Esperem que d’aquí a uns anys encara estigui millor que ara i que la dinàmica segueixi sent positiva.