Medi ambient

Dics per protegir la platja de Blanes

L'Estat fa arribar a l'Ajuntament de Blanes un projecte que preveu la construcció de dos dics al mar

Aquesta mesura es combinaria amb l'aportació de sorra, i el consistori l'haurà de valorar

La línia de costa ha retrocedit 20 m a la zona nord en els últims 20 anys

Aportar sorra de la Tordera, d'Arenys o construir dos dics de contenció al mar són les propostes que ha fet arribar la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a l'Ajuntament de Blanes, com a mesures per protegir la primera línia de costa. Amb el títol de Defensa de les platges de s'Abanell i la Marina, el document, que tot just ara començaran a estudiar els serveis tècnics de l'Ajuntament, defineix les actuacions que es poden fer per estabilitzar el tram costaner de Blanes comprès entre la desembocadura del riu Tordera i la punta de sa Palomera (aproximadament 2.500 m) i la seva incidència ambiental. Qualsevol de les actuacions que s'aprovin han de tenir com a objectiu mantenir un front de costa amb una amplada mínima d'entre 25 i 30 metres, que ofereixi una certa seguretat en cas de temporal.

Entre les tres alternatives que proposa el ministeri (aportació de sorra, construir dics o bé construir els dics i, a més, aportar sorra), els redactors del projecte aposten per aquesta última. Suposaria la construcció de dos dics d'aproximadament 130 metres de llargada, a una distància aproximada de 150 metres de la platja, mar endins, i sobresortirien uns 70 centímetres de l'aigua, fet que podria ocasionar un impacte visual que caldria valorar. A banda de la construcció dels dics, la proposta que el ministeri veu més adient preveu també l'aportació de 150.000 m³ de sediment, que podria ser dels voltants del port d'Arenys de Mar o de la Tordera. Amb aquesta solució, els redactors de l'estudi consideren que la línia de costa podria recuperar-se, augmentant l'amplada i la cota de la platja, i, a més, garantiria estabilitat en el temps.

A l'hora d'analitzar l'aportació de sorra de la Tordera, el document recorda que el riu ja ha estat objecte al llarg dels anys “de contínues campanyes d'extracció de material”. Per la similitud del material respecte a la platja de s'Abanell, es considera que aquest material és l'idoni. Una segona font possible de subministrament seria una zona del sud del port d'Arenys, a 20 km de la desembocadura de la Tordera.

L'alcalde va explicar en l'últim ple que encara no s'ha pogut valorar el projecte i, pel que fa a la possible extracció de sorra de la Tordera, va recordar que encara hi ha una moratòria per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, i, per tant, la possibilitat de treure sediment de la zona no és fàcil. També va dir que l'Ajuntament demanaria l'opinió del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) sobre aquesta qüestió. De fet, el CEAB també ha rebut el projecte i l'està començant a estudiar, ja que el ministeri l'ha enviat a diverses institucions. El regidor d'ICV-EUiA Víctor Catalán va comentar en l'últim ple que el ministeri havia fet una proposta semblant a l'Ajuntament de Lloret de Mar però es va rebutjar per l'impacte visual que representarien els dics.

LES XIFRES

250.000
m³ de sorra
de la zona del Port d'Arenys es van utilitzar el 2008 per arreglar la platja de Blanes.
20
metres
de platja ha perdut Blanes en els últims vint anys al tram nord, i entre 8 i 10 m al tram central.

El passeig, castigat durant anys pel fort onatge

Tot i que, segons les imatges de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el retrocés de la línia de la costa a Blanes ja s'evidencia des de l'any 1946, en el projecte presentat pel ministeri es destaca que des de fa vint anys el passeig marítim construït el 1995 sobre la platja és envaït periòdicament per les onades, que han arribat a causar grans destrosses. L'activitat humana a la Tordera i la presència dels càmpings també han tingut un impacte ambiental, i tot plegat ha fet que la línia de costa hagi retrocedit a Blanes uns 20 m a la zona nord, i entre 8 i 10 metres al tram central, mentre que cap a la desembocadura de la Tordera la platja a vegades arriba a desaparèixer. L'aportació de sorra que s'ha fet alguns anys, tot i que és una solució efectiva a curt termini, no frena el procés d'erosió. L'última aportació de sorra va ser el 2007, quan la forta erosió de la platja va deixar desprotegits els pous de l'antiga dessalinitzadora (ara desmantellats) i va arribar a paralitzar l'activitat de la planta. Els temporals aquell any van causar greus desperfectes al passeig, i van afectar infraestructures i edificacions adjacents. El tram del passeig afectat va haver de ser reconstruït, i es va fer una aportació de 165.000 m³ de sorra, procedent del jaciment submarí de la desembocadura de la Tordera. Segons es recull en el projecte, un altre temporal el 2008 va tornar a malmetre la zona, i es van prendre més mesures, com ara la col·locació d'una escullera per protegir el passeig i un transvasament de 250.000 m³ de sorra d'Arenys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La junta electoral vol que s’investigui l’alcalde de Torroella per desobediència

torroella de montgrí

Santa Cristina congela tributs, però collarà més qui no hi estigui censat

SANTA CRISTINA D’ARO

Prova pilot a Olot amb contenidors intel·ligents

Olot

Noves inversions a la via pública, a Banyoles

BANYOLES

Obres en marxa a Sant Martí d’Empúries

l’escala

Cassà abaixa l’IBI un 5% i l’apuja en els pisos buits

CASSÀ DE LA SELVA
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Divendres, fred i alguns ruixats

Barcelona
societat

Tarragona guanyarà creuers de Royal Caribbean per al 2020

Blanes desencalla els projectes per al PUOSC

Blanes