Medi ambient
JOSEP MARIA RIBA
BIÒLEG I ASSESSOR FITOSANITARI
“El pi diu prou a la sequera i els insectes s'han fet forts”
La propagació de la plaga del Tomicus que afecta els pins del Maresme reclama una actuació urgent aquesta tardor per tallar els exemplars afectats
Els experts adverteixen de l'alt perill d'incendis si no es retira la fusta dels arbres ja morts
Millorar la gestió silvícola per frenar els efectes del canvi climàtic i l'empobriment del paisatge
No ataca un insecte, parlem d'eixams que en una setmana deixen el pi clínicament mort
La seva tesi doctoral com a biòleg es va centrar en els insectes perforadors que afectaven els boscos del Pirineu. Col·labora amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat i l'assessora també en la plaga del Tomicus que està matant els pins.
Tenim una solució immediata per aturar el Tomicus?
No, no tenim solució immediata. Les eines tindran el seu efecte a mitjà i llarg termini i dependrà de la climatologia, perquè si empitjora, els danys es podrien agreujar. Tenim una massa forestal òptima per als atacs i per a la propagació del Tomicus, després d'anys sense gestió silvícola que ha permès al bosc guanyar terreny a les vinyes i als conreus. La sequera i les condicions del terreny silici i molt drenant empobreixen la reserva hídrica i el contingut en nutrients. Això ha deixat uns arbres debilitats que no es recuperen amb els cops de calor.
Tallar els arbres morts a la tardor serà suficient?
Localitzar, tallar i eliminar o almenys pelar-los l'escorça és una de les primeres accions de lluita més determinants per controlar-lo. Només s'han de tallar els pins que tenen atacs actius al seu interior, amb presència de larves sota l'escorça. Els pins que ja estan morts de l'hivern passat ja no són un perill per la seva propagació però sí pel risc d'incendis forestals.
Tenim una possible bomba de rellotgeria al bosc.
Sí, tot el que està mort s'hauria de treure o gestionar correctament. La massa forestal és prou important i compacta, amb urbanitzacions pel mig, per córrer riscos d'un incendi que seria molt difícil d'aturar amb les condicions que tenim. No parlem de quatre pins i això són molts diners. És complicat perquè parlem que l'administració destini fons públics a la neteja de terrenys que són privats.
Però el propietari diu que no surt a compte l'explotació.
Les més de 5.000 hectàrees de pinedes del Maresme són petites propietats, que s'han heretat i que no se'n fa cap gestió forestal o aquesta és molt petita. Ara seria una oportunitat per impulsar la biomassa amb la crema dels arbres morts.
Els ajuts seran suficients per conscienciar de la neteja?
Segur que seran benvinguts, tant els que arribin econòmics per fer la neteja com d'assessorament tècnic. Si no s'aprofita aquesta tardor per actuar s'haurà fet tard, perquè és quan el Tomicus aprofita per fer la posta d'ous als troncs.
I ara no es pot fer res?
No, perquè està volant alimentant-se a les capçades dels arbres menjant els brots verds. Estan massa dispersos i és impensable ruixar amb insecticida el bosc. S'ha d'esperar que baixin de la capçada, ataquin el tronc per fer la posta i eliminar l'arbre abans que es completi la nova generació d'insectes.
Aquest és autòcton, no arriba de fora com el morrut de les palmeres, però ens agafa per sorpresa?
És un insecte perforador del tipus primari que busca arbres vius i dempeus, però que pateixen condicions de vitalitat molt delicades que han malmès el funcionament correcte del pi. Al Maresme, els pins han dit prou a la sequera i és quan els Tomicus s'han fet forts. Una gestió silvícola correcta, adaptada a l'espècie, a la zona geogràfica i a les condicions climàtiques actuals, pot canviar les coses, però caldran anys.
Les clapes marrons indiquen que l'arbre és mort?
Cal diferenciar dos principals agents patògens que afecten els pins del Maresme, perquè n'hi ha d'altres. El Tomicus ha estat atacant durant els darrers anys a petita escala, però els pins també pateixen el fong foliar Thyriopsis, el qual ha provocat i a gran escala l'assecament de les fulles. S'hi barreja tot, però la diferència és que els afectats pel fong estan vius, dèbils, però vius.
I s'ha de comprovar sobre el terreny un a un?
Això suposa molta feina de camp durant la tardor perquè els únics pins sentenciats són aquells en el tronc dels quals es pot veure els regalims de resina que evidencien que el barrinador és a dins. No ataca un insecte, parlem d'eixams de centenars que en una setmana el poden deixar clínicament mort.
Tindrem un nou paisatge?
Si no millorem la gestió silvícola, serà difícil poder salvar-nos dels efectes del canvi climàtic i el paisatge s'anirà empobrint. Els primers que van notar l'efecte de la sequera i dels barrinadors van ser els avets del Pirineu als anys 90. Ara toca el torn a un dels boscos més resistents a la calor, els pins del litoral.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
