Medi ambient

MEDI AMBIENT

Les marmotes s'assenten al Pirineu tot i la trava genètica

Un estudi constata que la reintroducció d'aquesta espècie s'ha completat amb èxit malgrat que els exemplars són idèntics genèticament

Es compten més de 10.000 marmotes i hi ha marge perquè la població creixi més

Les marmotes del Pirineu representen una contradicció en tota regla. Així ho constata un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest que les marmotes reintroduïdes al Pirineu han colonitzat amb èxit el territori tot i tenir unes característiques genètiques molt homogènies. Hi ha més de 10.000 exemplars de marmotes a la zona pirenaica però “és com si totes fossin parents”, indica de manera il·lustrativa Mariona Ferrandiz-Rovira.

Ella, juntament amb Bernat Claramunt i Irene Figueroa, han format un equip que s'ha dedicat a estudiar la variabilitat genètica i la procedència de tres poblacions de marmota alpina, situades a tres àrees del Pirineu (Andorra, la Cerdanya i el Ripollès). La investigació ha permès conèixer que les marmotes que es van reintroduir al Pirineu a partir dels anys cinquanta del segle passat s'han adaptat amb èxit al medi tot i que, genèticament, mostren poca diversitat. Mariona Ferrandiz detalla que, en circumstàncies normals, la coincidència genètica d'una espècie dificulta la seva adaptació al medi. “Quan la diversitat genètica de la població baixa, generalment augmenta la probabilitat d'extinció i es redueix la capacitat d'adaptar-se al nou ambient, que implica inevitablement canvis”, comenta Ferrandiz-Rovira. Però les marmotes han trencat la regla i els vora 400 exemplars que es van començar a introduir fa 60 anys s'han multiplicat sense problemes fins a assolir la reintroducció plena.

La restitució d'aquesta espècie “es va fer sense gaires coneixements”, apunta l'estudi. Es van agafar exemplars de marmota dels Alps i es van deixar anar, progressivament, a la zona dels Pirineus amb la confiança que se sentissin prou còmodes a l'entorn com per formar-hi colònies estables. “L'ideal hauria estat que el nombre de mascles i el de femelles hagués estat equilibrat, uns 200 de cada, però no tenim gaire clar que això fos així.” Mariona Ferrandiz-Rovira destaca que hauria estat “interessant” que la reintroducció s'hagués fet a partir de marmotes de diferent origen. En certa manera, això es va respectar, ja que es van agafar exemplars de la zona alpina de la Vanoise i d'altres de la zona de Maljasset. No es van mesclar i, a mesura que la població de marmotes creixia al Pirineu, s'han anat perdent les diferències genètiques.

Ara, el dilema que es plantegen els investigadors és quina afectació tindria aquesta similitud genètica a l'hora d'adaptar-se a situacions noves derivades, per exemple, del canvi climàtic.

LA XIFRA

400
marmotes són les que es van reintroduir al Pirineu fa 60 anys. La població ha crescut i supera les 10.000.

LA FRASE

Si la diversitat genètica de la població baixa, creix la probabilitat d'extinció
Mariona Ferrandiz-Rovira
Investigadora del creaf

Fracassa la reintroducció a Itàlia

La zona del Puigmal i el Pic de Finestrelles, al Ripollès, marca el límit de distribució de les marmotes per la banda est del Pirineu. L'estudi redactat per la UAB i el Creaf recull que en aquesta zona la presència de marmotes té marge de creixement. Es té en compte que als Alps la densitat és més alta i que no presenta problemes. Al Pirineu històricament n'hi havia hagut poblacions, però es calcula que es van extingir fa uns 15.000 anys.

Les marmotes viuen en latituds elevades i la seva adaptació al Pirineu contrasta amb la impossibilitat d'establir una colònia estable a les zones muntanyoses d'Itàlia. Paral·lelament al procés de reintroducció al Pirineu, també es va intentar dur-lo a terme al país transalpí, però allà, malgrat tenir condicions climàtiques similars i un entorn mediambiental semblant, l'adaptació no va ser bona.

Que les poblacions siguin diverses genèticament és important en general, però ho és més encara quan les poblacions són petites, com és habitual en les reintroduccions d'espècies. En el cas del Pirineu, l'excepció ha trencat la norma i la reintroducció ha estat òptima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les cabres al Montgrí poden arribar als 300 exemplars

torroella de montgrí
Medi ambient

En companyia d’ocells

Castelló d’Empúries

Terrassa obre camí assumint la gestió pública de l’aigua

terrassa

La canalització d’aigua cap a Solius arrencarà el 2019

asanta cristina d’aro

Reordenació viària al barri de la Pineda de Can Tell de Sant Feliu

sant feliu de guíxols
barcelona

Barcelona destina la taxa turística als agents cívics i a trobar apartaments il·legals

Banyoles ja té el paratge dels Desmais remodelat

Banyoles

Oberta, més de 50 dies després, la passera del Ter entre Flaçà i Sant Jordi

flaçà / SANT Jordi DESVALLS

Les obres del Modern i la Casa Pastors, abans del juny

girona