Infraestructures i serveis

Un passeig al tram mitjà del Fluvià per fer a peu o en bici

El Consell de la Garrotxa i Vies Verdes de Girona estan preparant una via que permetrà conèixer un ric patrimoni natural i arquitectònic

El pressupost es cobrirà amb recursos d’un programa estatal

La nova ruta passarà per set municipis de la Garrotxa

Vies Verdes de Girona està treballant en un projecte molt ambiciós i atractiu: un vial per passejar a peu o en bicicleta a la vora del Fluvià, entre els municipis de la Vall de Bianya (a la Garrotxa) i Serinyà, (Pla de l’Estany). El traçat farà uns 33,5 km i permetrà descobrir indrets (paisatges i arqueologia industrial, sobretot) poc coneguts per la majoria de la gent, fins i tot per la del mateix territori.

Vies Verdes i el Consell Comarcal de la Garrotxa s’han cuidat de la preparació del projecte. Ara es redactarà el document executiu i finalment el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través del programa Caminos naturales, n’assumirà l’adjudicació dels treballs i la factura, que pujarà previsiblement a uns 3 milions d’euros. No s’ha fixat un calendari per a tot aquest procés, però es preveu que sigui una realitat d’aquí a dos anys.

Aprofitaments

La futura via verda començarà a Llocalou i passarà pels termes de la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Besalú i Sant Ferriol, fins al límit amb el terme de Serinyà. Dels 33,5 km. del recorregut, tan sols 7,5 correspondran a camins que s’hauran de crear de nou, mentre que per a la major part del traçat s’aprofitaran trams de camins, pistes i carreteres asfaltades ja existents. Un dels problemes que caldrà resoldre serà la circulació per carreteres. Per exemple, es preveu aprofitar el camí de la Gibrella (Sant Joan les Fonts), on actualment uns cartells adverteixen els usuaris que és un tram perillós. Com a obres més destacades hi haurà la construcció d’uns viaductes o passallisos per salvar uns torrents, el riu Borró o el mateix Fluvià.

La cinglera

Entre la Vall de Bianya i Sant Joan les Fonts, el traçat no presenta aparentment dificultats tècniques de construcció. Però un cop s’ha travessat el nucli de Sant Joan (es creuarà el riu pel pont romànic), la via verda saltarà al marge esquerra del Fluvià a prop de l’antiga fàbrica La Sebastianeta i, a partir dels camps de Mitjavila, caldrà obrir un camí nou.

A l’altura de can Domènec resseguirà camins ja existents i també un tram de la carretera d’Oix (on farà falta segregar el vial de la calçada), per anar a buscar la passera (la qual caldrà condicionar) que creua el riu just a sota de la cinglera de Castellfollit de la Roca. Aquest serà, sens dubte, un dels punts més espectaculars del viatge pel que fa a l’aspecte visual.

Sant Jaume de Llierca

Al final del pla dels Angles –una zona en què destaquen les ruïnes, consolidades, d’un antic pont destruït al segle XIX– caldrà obrir un camí que connectarà amb el ja existent a la zona de can Coma, sota del Pla de Politger. És un tram generalment desconegut pels forans i que destaca per la vegetació que envolta el curs del riu. El nucli de Sant Jaume es vorejarà per sota de l’antiga fàbrica Brutau (un magnífic element d’arqueologia industrial) i en arribar a l’aiguabarreig del Fluvià i el Llierca, s’obrirà un camí nou que circularà pel passallís de can Canet.

Ja dins del terme d’Argelaguer caldrà fer un passallís nou per assolir el camí ramader que, pel marge esquerre del riu, condueix fins al nucli d’aquest poble. En aquest tram se circularà pel davant de l’hort del Garrell, que és una secció del popular parc de les cabanes que va construir el malaguanyat Josep Pujiula, conegut com el Garrell o el Tarzan. Es tracta d’un exemple d’art popular, elaborat amb materials molt simples, que ha cridat l’atenció de crítics d’arreu del món i que segurament aquí encara no es valora prou.

Besalú

Entre Argelaguer i Besalú s’aprofitarà un altre cop el camí ramader, des del qual els usuaris de la via verda podran veure més elements d’arqueologia industrial relacionats amb la força de l’aigua –salts i conduccions per generar energia, per exemple– que han sobreviscut fins a nosaltres. En travessar la Vila Comtal, els vianants i ciclistes disposaran d’una de les vistes més típiques i espectaculars de tot el traçat, el pont medieval. Poc abans d’arribar-hi caldrà salvar el riu per anar al marge dret. El projecte preveu aprofitar l’actual passera (que només és per fer-la a peu), que s’ampliarà i condicionarà.

La ruta continuarà cap al pla de les Forques, al terme de Sant Ferriol. Seguidament, es travessarà el nucli de Fares i s’acabarà la ruta en tocar el camí de la Central, ja al municipi de Serinyà.

Les connexions

En els dos extrems del traçat descrit, la futura via verda estarà connectada amb altres rutes. A Llocalou hi arriben, d’una banda, la via que ve d’Olot i de la Ruta del Carrilet I (Olot - Girona per Amer, seguint l’antiga línia fèrria), i, de l’altra, la via local que condueix fins a l’Hostalnou de Bianya. En aquest punt es preveu que, a mitjà termini, el vial continuï muntanya amunt fins a Sant Joan de les Abadesses, on quedarà unit a la ja existent Ruta del Ferro i del Carbó, condicionada sobre l’antic traçat ferroviari.

En l’extrem de Serinyà, els usuaris de la via verda del Fluvià podran continuar cap a Esponellà, a través del camí de la central. A mitjà termini, la via procedent de la Garrotxa quedarà unida al projectat carril de bicis i vianants que travessarà el Pla de l’Estany (sortirà de Sant Julià de Ramis), que ja està dibuixada però que encara no s’ha començat a construir.

Consegüentment, amb la del Fluvià, la xarxa de vies verdes de la demarcació farà un salt qualitatiu molt gran perquè permetrà disposar d’una ruta circular amb Olot i Girona en els extrems. D’altra banda, servirà per unir el Ripollès i la costa, gràcies a la Ruta del Carrilet II (Girona - Sant Feliu de Guíxols).

L’impacte

Quan estiguin enllestits aquests nous traçats, la xarxa de vies verdes gironina passarà dels 150 km actuals a tenir-ne uns 300. En la presentació de la via del Fluvià, els seus promotors van fer notar la repercussió econòmica que té la xarxa sobre el territori. Per l’experiència acumulada, es calcula que cada quilòmetre té un impacte anual de 20.000 euros. Per tant, en el cas de la via verda del Fluvià, seria d’uns 670.000. La futura ruta creuarà nuclis de població (Sant Joan, Argelaguer i Besalú) i passarà molt a la vora del de Sant Jaume, una circumstància que, si bé haurà de fer replantejar la convivència de les bicis amb la resta d’usuaris de la via pública, convida a pensar que hi ha força establiments que en poden sortir beneficiats. D’altra banda, és probable que generi nous negocis relacionats amb l’ús de la bicicleta o la seva ampliació, com ara empreses que es cuiden del trasllat de vehicles i usuaris, tal com ha passat en les vies verdes ja existents.

LES XIFRES

33,5
km
serà la llargada de la nova via verda, entre la Vall de Bianya i el terme de Serinyà.
3
milions d’euros
és el cost estimat del projecte, que pagarà l’Estat espanyol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Divendres, fred i alguns ruixats

Barcelona
societat

Tarragona guanyarà creuers de Royal Caribbean per al 2020

Blanes desencalla els projectes per al PUOSC

Blanes

Recursos del pla de turisme per al rec Major de Banyoles

BANYOLES

Arriba el primer tren que reforçarà el servei de metro

barcelona

Reforç als serveis socials de Palamós

palamós

La campanya de millora de ferms arrenca a la rambla Joan Bordàs de Sant Feliu

sANT fELIU DE GUÍXOLS

La Costa Brava centra un debat a la UdG

girona

Les línies exprés