Infraestructures i serveis

Sant Feliu avança la creació de 700 places de pàrquing

Dins del contracte per a l’aparcament de la Corxera, inclouran la construcció del de la carretera de Palamós

L’inici d’obres, però, es pot endarrerir fins al 2021

Volen abaratir costos a la Corxera per fer viable el segon aparcament

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols accelerarà, en paral·lel a la construcció del nou pàrquing públic a la Corxera, les obres del segon pol d’aparcament a l’entorn de la zona comercial del nucli antic –a l’extrem oposat de la carretera de Palamós–, que fins ara era un projecte previst però sense data. Entre les dues obres, preveuen habilitar un mínim de 700 places per a vehicles, que implicaran racionalitzar el trànsit pel passeig marítim i no tanquen la porta a altres opcions, com ara la hivernada de petites embarcacions durant els mesos de temporada baixa, segons va avançar l’alcalde, Carles Motas.

L’anunci es va fer ahir, durant les sessions de presentació de l’avantprojecte de l’aparcament de la Corxera, un procés que han tutelat coordinadament tres companyies amb experiència en el sector –Saba, Empark i Continental Parking–. L'arquitecte i consultor, Jordi Marcé, que ha assessorat en la definició de l'avantprojecte, va argumentar l’esquema sobre els estudis de mobilitat i demanda, que va exposar al matí als comerciants i, a la tarda, en dues sessions complementàries per als grups municipals i veïns interessats.

El nivell freàtic

El planejament del pàrquing de la Corxera –a tocar del teatre, el poliesportiu i el futur Museu Carmen Thyssen– es va iniciar en el mandat anterior. Però en l’avenç dels plans del segon aparcament hi han influït diversos factors, sobretot l’elevat nivell freàtic de les aigües al subsol de la riera del Monestir, una zona inundable que depèn de l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al projecte.

Per simplificar-lo i abaratir-lo, l’opció que l’alcalde planteja en el concurs per a l’adjudicació l’any vinent és reduir de dues a només una les plantes subterrànies (per a 200 vehicles cadascuna) i incrementar un nivell sobre la superfície (de 200 a 300 places), de manera que el conjunt final voltaria les 500 places.

Les obres, que implicaran la supressió automàtica i durant 18 mesos dels 200 llocs d’estacionament que ofereix ara l’esplanada d’aparcament lliure en temporada baixa i gratuïta per als residents a l’estiu, s’haurien d’afrontar a partir de la tardor –setembre– per minimitzar l’afectació total només durant un estiu. Motas va ser prudent i va augurar que si la tramitació s’acaba de completar al llarg del 2020, pendent de l’ACA i del fet que hi hagi concurrència per adjudicar l’obra, l’objectiu és que es puguin iniciar la tardor del 2021, amb l’objectiu que es completin abans de l’estiu del 2023. Marcé va ser més optimista, ja que creu que com a mínim cinc empreses s’interessaran pel contracte, i si l’adjudicació es tanca abans d’estiu, podrien començar a excavar ja la tardor de l’any vinent. El consultor va resumir també la situació de dèficit de places a la població; va afirmar que hi havia 9.959 places –2.897 d’interiors i 7.062 al carrer– per a un cens de 10.983, un dèficit d’un miler de llocs que, si fa o no fa, es manté estable entre la creació de noves zones per aparcar i la supressió de places en carrers on s’amplien voreres.

200 més a l’altre extrem

L’abaratiment de l’obra a la Corxera afavoriria l’acceleració del segon aparcament, a l’àmbit de la part baixa de la carretera de Palamós. L’alcalde va revelar que estudien diverses alternatives, fora de l’esplanada d’aparcament de l’antic tennis i amb una estructura de diverses plantes en superfície, que amb un cost raonable garantissin “com a mínim 200 places addicionals”.

LES XIFRES

500
places
tindrà el pàrquing de la Corxera, amb un sol nivell subterrani de 200, i tres en superfície de 100.
200
llocs,
com a mínim, haurà de garantir el segon aparcament, a la part baixa de la carretera de Palamós.

Una app per a la zona blava

La zona blava, amb un acord caducat amb Dornier i prorrogat successivament des de fa una dècada, no tindrà nou concessionari fins que s’adjudiqui el nou contracte d’aparcament. L’envelliment de la maquinària dels parquímetres ja fa un parell d’anys que és motiu de queixes per part dels usuaris, ja que els lectors de targetes han deixat de ser operatius i només admeten el pagament amb monedes –la situació s’agreuja si cal abonar els 12 euros de cancel·lació en metàl·lic–. Davant el malestar general –i també dels comerciants, que sovint es troben sense canvi per l’onada de clients que s’hi adrecen–, el govern local estudiava avançar els 100.000 euros de l’adquisició d’un lot de màquines noves. Però Motas va explicar ahir que han decidit deixar-la en suspens, perquè les empreses concessionàries fan servir sistemes específics i es podria donar el cas d’una inversió en va, perquè la nova adjudicatària rebutgés una maquinària nova. Per mirar de pal·liar el problema, aviat estrenaran una aplicació mòbil que facilitarà el pagament telemàtic vinculat a una targeta de crèdit. Serà, però, un recurs més útil només per als usuaris habituals o segons residents. I els visitants esporàdics s’hauran d’esperar a la nova concessió per trobar noves màquines posades al dia.

Els comerciants crítics veuen bé els dos pols si es fan alhora

E.A

El debat sobre el gran aparcament a la zona del nucli històric i la façana litoral de Sant Feliu de Guíxols fa més de dues dècades que dura. L’oposició inicial de molts ciutadans a aixecar tot el passeig va fer sorgir alternatives als dos extrems de la badia, i una tercera via que finalment van defensar CiU i el PSC de Pere Albó –i van continuar beneint JxCat i alguns comerciants– al passeig dels Guíxols i el subsol de la zona d’aparcament de Juli Garreta –tot preservant els plàtans centenaris del passeig del Mar–. El projecte, només a la Corxera, no satisfeia molts comerciants de l’entorn més allunyat –Rambla enllà–, i ahir el president de l’Associació Turística Guixolenca (ATG), Enric Pla, va demanar per l’opció de mantenir oberta la possibilitat d’un segon aparcament subterrani a tocar del port vell.

Marcé i l’alcalde, Carles Motas, van insistir que excavar al passeig té dificultats, per l’elevat nivell freàtic del mar i la proximitat de blocs de pisos, a banda que la intenció és racionalitzar la circulació i els aparcaments en superfície a la façana marítima. Però amb l’anunci del segon pol de pàrquing a la carretera de Palamós, Pla i altres comerciants es van mostrar més conciliadors amb els plans. La coincidència és que fa massa anys que el debat s’arrossega i cal facilitar les solucions, perquè les dificultats per aparcar són visibles cada diumenge de mercat i especialment greus a l’estiu.

Entre els botiguers i restauradors que van assistir a la trobada matinal, van sorgir propostes com ara la necessitat de promocions –en forma de descomptes per comprar o consumir en establiments, pernoctar-hi, o preus especials per a llargues estades setmanals, quinzenals o mensuals–. Un fet que als concessionaris, segons el consultor, ja els va bé perquè els garanteix cobrir places.

Altres de les propostes que van aparèixer en el debat tenen un encaix més difícil, com ara les queixes perquè per festa major, a principis d’agost i quan més públic visita la zona, la fira o les barraques impliquen suprimir un bon nombre de places. El trasllat de les activitats sembla inviable, però els aparcaments de pagament pal·liarien, de fet, el dèficit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Palamós declararà d’interès local els cinemes

palamós

Calonge aposta per nous models d’habitatge

calonge i sant antoni

Actuacions europees per prevenir incendis a l’Albera

La Jonquera / El Pertús

Els nous TAV ‘low cost’ ja circularan per Setmana Santa

barcelona

L’ACA posa a licitació els projectes de les depuradores de Medinyà, Gualta i Campelles

girona

L’Ajuntament enllesteix l’endreça dels horts del volcà Montsacopa d’Olot

Olot
Entra en servei el nou ‘correcan’ de Roses

Entra en servei el nou ‘correcan’ de Roses

roses

El carril bici de Celrà a Girona es començarà a fer el 2020

celrà

La Bisbal i Altsasu ja treballen per tancar l’agermanament

La bisbal / altsasu