Vila dóna un ultimàtum a Lloret i Blanes sobre la C-32
Si a finals d'any no han donat el sí definitiu, es destinaran els diners a un altre projecte
Avisa també que a Port d'Aro prevaldrà l'avaluació ambiental i “difícilment” es podrà ampliar l'espigó
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va donar ahir un clar ultimàtum als ajuntaments de Lloret de Mar i Blanes: si a final d'any no hi ha consens i els consistoris no han donat el sí definitiu per engegar la prolongació de Blanes a Lloret de la C-32 –l'autopista del Maresme–, la Generalitat destinarà els diners a un altre projecte. Vila va insistir que el projecte “té tots els requeriments ambientals necessaris” i que, a més, el govern català està disposat a modificar-lo si cal perquè incorpori “millores significatives en relació amb Lloret i tota la comarca”, però que no està disposat a deixar passar més temps. “Hi ha 80 milions que estan a punt i no es poden perdre”, va subratllar Vila, que va defensar que és una “inversió milionària molt important per al turisme, l'hostaleria i els sectors econòmics” de la zona.
De fet, les obres –que executarà la concessionària Abertis– havien d'haver començat el setembre passat, però el govern va decidir ajornar-les fins a principis del 2016, entre altres motius per donar més informació als ajuntaments en vista de les suspicàcies que el projecte havia aixecat al territori. Tot i que es tracta d'un projecte molt reivindicat –el conseller recordava ahir que havia estat una promesa electoral recurrent legislatura rere legislatura–, un cop s'ha desencallat s'han aixecat fortes veus en contra i ha nascut fins i tot una plataforma opositora, Aturem la C-32. Tot això ha fet que els ajuntaments de Lloret i Blanes s'hagin compromès a fer una consulta ciutadana sobre si es vol o no l'obra.
Port d'Aro
El conseller també va ser molt clar respecte al projecte per ampliar l'actual Port d'Aro, situat a l'extrem sud de Platja d'Aro. “La prioritat és l'ambiental, garantir que tot el sistema de platges de s'Aragó es renova de forma natural”, va avançar Vila, que va avisar la concessionària que “difícilment possibles ampliacions d'espigons seran viables”.
El projecte d'ampliació, que té un pressupost de més de 25 milions d'euros i té com a punt principal allargar 75 metres més l'actual espigó, ha aixecat polèmica entre els socis del club nàutic i ha fet avançar al gener les eleccions del club, en una lluita de força de l'actual direcció per veure si té el suport suficient. A més d'ampliar l'espigó, el projecte inclou també fer més gran el petit contraespigó que hi ha a l'entrada de la bocana i l'eliminació de 250 amarratges, els de les embarcacions més petites, que se suplirien amb una marina seca.
Negativa a Asetrans
D'altra banda, Vila va tancar ahir la porta a una de les principals reclamacions dels últims mesos de la patronal gironina dels transportistes (Asetrans): aixecar la prohibició de pas als camions a l'N-II entre el final de la circumval·lació per l'AP-7 i l'entrada al peatge de l'Escala. Vila va deixar clar que la prioritat és aconseguir el desdoblament de tota la via i que mentrestant “no s'alterarà gens el sistema de bonificacions”.
Anuncien la desclassificació de 81 hectàrees
J. PUNTÍVila va anunciar ahir la desclassificació de 81 hectàrees en diversos municipis de les comarques gironines a través d'un pla director, durant la visita al paratge de la Pletera a l'Estartit, que actualment s'està desurbanitzant. En el cas de Terrades (Alt Empordà), es tracta d'una superfície de 35 metres quadrats qualificada per a activitat econòmica i residencial per a 150 llits hotelers o 75 habitatges. És un sector a 3 quilòmetres del nucli, en uns terrenys que tenen un 20% de pendent. En el cas de la Pera (Baix Empordà), es tracta del paratge de Pedrinyà. Són 10 hectàrees de sòl residencial, ara propietat municipal, producte d'una estratègia per evitar-ne la urbanització. El tercer espai que es desclassificarà és al municipi de Riudellots i es tracta de 26 hectàrees destinades a usos comercials, residencials i d'habitatge. Durant la visita Vila va posar la Pletera com un exemple de la línia que ha mantingut la seva conselleria en aquest mandat: “L'actuació de la Pletera s'adiu amb la sensibilitat que hem expressat en aquest mandat: veníem a desclassificar sòl i no a classificar-lo.”
