Lloret necessita una sacsejada
Experts mundials en urbanisme proposen que la C-32 arribi al municipi
Proposen que a l'avinguda Just Marlès i al passeig marítim els vianants tinguin prioritat
-
D'esquerra a dreta, el regidor de Turisme, Joan Gou; Josep Maria Molist (Mesa Empresarial de Turisme); l'alcalde, Jaume Dulsat; Ismael Fernández, el president d'HPF, Carme Giró (Generalitat) i el regidor del pla operatiu, Jordi Orobitg, ahir a la sala de plens JOAN CASTRO / ICONNA. -
Un carrer del centre de Lloret, amb les persianes abaixades, en una imatge del gener MANEL LLADÓ.
Dulsat diu que hi haurà menys trànsit al centre si s'allarga la C-32
Experts mundials en urbanisme i arquitectura proposen una sacsejada de Lloret de Mar en les conclusions del seminari en què van participar del 9 al 16 de gener. L'allargament de l'autopista C-32 fins a la vila i que a l'avinguda Just Marlès i al passeig marítim els vianants tinguin prioritat són dues de les mesures que millorarien les comunicacions i la mobilitat al poble, va exposar el portaveu dels participants en el seminari, el mexicà Ismael Fernández.
Fernández és el president d'Habitat Professionals Forum (HFP), una empresa que ha assessorat l'Ajuntament, la Generalitat i la Mesa Empresarial de Turisme en el camí, iniciat fa dos anys, del pla de reconversió turística del municipi (o pla operatiu). Fernández va explicar que l'accés a Lloret té molts defectes i va criticar que l'autopista “s'acaba fora de Lloret”. L'actual equip de govern, format per CDC, ERC-Avancem i el PSC (11 regidors de 21), és partidari que s'allargui l'autopista. La Generalitat preveu iniciar les obres al setembre.
“Monocultiu econòmic”
L'austríac Manfred Schrenk va liderar fa mig any el seminari de Lloret. Segons els treballs de l'urbanista –amb més de vint anys d'experiència– i la resta de professionals –els arquitectes Desirée Martínez i Peter Bassin, entre altres–, el municipi ha de diversificar la indústria turística i deixar de ser “un monocultiu econòmic [turístic]”.
A banda de les millores en comunicacions, amb crítiques als inexistents enllaços amb tren, Fernández es va referir a la pacificació del centre de Lloret. El mexicà va exposar que l'avinguda Just Marlès (la Riera) i el passeig marítim (l'exterior del remodelat passeig Verdaguer) haurien de ser de prioritat per a vianants. Això faria que els autobusos, els cotxes i els taxis tinguessin restringida (no prohibida) l'entrada.
Dulsat va aprofitar la paraula per insistir en la necessitat de la ronda de la Costa Brava Sud, que inclou l'allargament de la C-32 fins a Lloret, i el posterior ramal des de les Alegries fins a Canyelles. “Tal com estan les coses, la ronda és imprescindible perquè el centre sigui per a vianants i perquè hi hagi carrils bici, per exemple”, va dir.
El seminari va tenir lloc al gener, però tot just ahir es van fer públiques les conclusions. “El document és un punt d'inflexió, un horitzó a mitjà i a llarg termini”, va exposar la subdirectora general de Programació Turística de la Generalitat, Carme Giró.
LES FRASES
LA XIFRA
LA DATA
La feina “concisa i no remunerada”
Amb el seminari, l'empresa de consultors HPF va fer una “feina concreta i concisa, i no remunerada”, va dir ahir l'alcalde, Jaume Dulsat. A la imatge, d'esquerra a dreta, el regidor de Turisme, Joan Gou; Josep Maria Molist (Mesa Empresarial de Turisme); l'esmentat Dulsat; Ismael Fernández (HPF); Carme Giró (Generalitat), i el regidor del pla operatiu, Jordi Orobitg, ahir.
“El problema més greu és al centre”
J. Ferrer
A banda de la mobilitat, el deteriorament del centre de Lloret queda evident en les conclusions dels arquitectes que van analitzar la vila una setmana de gener. Segons el text dels professionals convocats per HPF, “el problema més greu de Lloret es troba al centre de la vila. A l'estiu és aclaparador, a l'hivern està abandonat i pateix de manca d'identitat”, es pot llegir en la versió en català facilitada per l'Ajuntament i que correspon a l'anàlisi dels experts sobre ordenament urbà i del paisatge.
Les conclusions dels seminaristes d'arreu del món que van ser a Lloret al gener es van fer públiques ahir al migdia, després de l'acte de presentació a la sala de plens de l'ajuntament. En l'acte, el president d'HPF, Ismael Fernández, va remarcar que s'ha de canviar la fesomia del centre “per buscar altres mercats i que l'oferta turística no sigui tan estacional [a l'estiu]”.
Els residents se'n van
En les conclusions, HPF és molt crític amb la degradació del centre. Assenyala que els residents se'n van a l'estiu a causa de l'aglomeració de turistes. “La tornada dels residents locals al centre és un dels objectius principals per mantenir l'animació de la vila durant tot l'any.”
Entre les propostes, algunes de les quals va esmentar Fernández, hi ha la d'impulsar la restauració de cases i pisos –es parla, fins i tot, de “demolició o transformació d'edificis de baixa qualitat”–, impulsar la creació d'activitats vinculades a l'art i la cultura, com ara galeries d'art i tallers, i crear comerços adreçats als lloretencs i lloretenques.
S'ha de recordar que al mes de gener l'associació de veïns del nucli antic ja va alertar dels defectes esmentats ahir pel president d'HPF. El president de l'associació de veïns del nucli antic de Lloret de Mar, Jordi Pérez, va parlar llavors de “desertització” del centre.
Segons l'anàlisi dels urbanistes, Lloret consta d'un centre històric amb una població d'aproximadament 7.500 habitants, diverses extensions del centre amb uns 11.900 habitants i extensions noves al sud-oest del centre, on dominen els blocs de pisos, on hi ha uns 5.100 habitants.
Les conclusions parlen de “regular les zones turístiques sorolloses”, cosa que es podria interpretar com un allunyament dels locals d'oci nocturn de l'avinguda Just Marlès. De fet, aquesta va ser una de les 29 propostes d'actuació que el govern, l'Ajuntament de Lloret i la Mesa Empresarial de Turisme van presentar el 18 de febrer del 2015.
Codina i la pacificació del centre
L'exalcalde de Lloret de Mar Romà Codina (2011-2015), que va ser ahir a la sala de plens, explica que veu beneficiós que l'avinguda Just Marlès i el passeig marítim puguin ser de vianants a mitjà termini. “En cap lloc del món on s'ha convertit una via de cotxes en una via per a vianants han fet marxa enrere. Al final, la gent està contentíssima del canvi, i això crec que seria positiu [a Lloret].”
Codina i l'anterior equip de govern, format per CiU i ERC, van impulsar l'actual pla de reconversió turística (o pla operatiu), que seguia els passos del pla estratègic (2010-2014). L'exbatlle afirma que en el cas que el passeig fos per a vianants els cotxes podrien aparcar en un nou aparcament subterrani. Els vehicles hi accedirien a través de l'avinguda Vila de Blanes i vies perpendiculars.
