“Donem a conèixer les plantes que tenim al voltant i no sabem per a què serveixen”

L’objectiu de l’entitat és donar a conèixer les plantes que tenim al voltant i que no sabem per a què serveixen. Abans es feien servir per a múltiples usos i ara també es poden fer servir adaptant-les a la realitat actual. Un dels projectes que hem fet ha consistit a parlar amb gent gran per saber quines plantes usaven abans. Ens expliquen que a les dones i els nens els encarregaven anar a eixarcolar els camps per eliminar-ne les males herbes i que un cop arrencades les guardaven per menjar o per fer infusions. Aquest és l’origen del nom de l’entitat. Eixarcolar ens transmet que una mateixa espècie pot ser alhora mala herba i una planta útil per a múltiples finalitats.

Els que vulguis i com vulguis. Una mala herba és com un bolet, que pot ser comestible, no tenir cap valor culinari o pot ser tòxic. Hi ha una gran varietat de plantes silvestres comestibles. A Catalunya se n’han documentat més de 300 espècies diferents. El que és interessant és saber quines propietats té cada planta i com es pot utilitzar. No només l’hem d’usar com fa cinquanta anys, sinó que hem de saber fer-la servir tal com ens pot ser útil avui dia. Per exemple, les malves es poden fer servir per embolicar makis en lloc de l’alga nori. Les flors són fantàstiques per decorar un plat. Són usos plenament actuals però impensables fa tan sols unes dècades. En canvi els colitxos (Silene vulgaris) abans es feien amb truita i ara també es recomana seguir consumint-los així perquè és com són més bons.

La ravenissa blanca és de la família de la mostassa. Agafes les flors i les poses a l’amanida i tenen un punt picant molt bo. O les barreges amb sal, oli i vinagre i ho tritures i queda una salsa fantàstica per acompanyar unes patates braves o una verdura. Les llavors de la rosella les pots usar en brioixeria.

Jo faig recerca en l’àmbit de l’agroecologia i l’etnobotànica. És apassionant, però de què serveix un article científic en una revista especialitzada si aquesta informació no arriba als agricultors i als consumidors, que són els qui tenen les armes per transformar el model agroalimentari? Amb aquesta inquietud i gràcies a la il·lusió d’altres companys d’Igualada que tot i no ser biòlegs van creure que era un projecte prou important per implicar-s’hi, vam tirar endavant la primera Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. Aquest va ser el punt de partida.

Tots sabem que les plantes silvestres existeixen, però pràcticament ningú sap per a què serveixen. Aquesta jornada permetrà als visitants descobrir d’una manera vivencial com usar aquestes plantes especialment en l’àmbit de l’alimentació però també en altres com ara la cosmètica, la decoració i els jocs. Consta d’una setantena d’activitats per interactuar amb aquestes plantes. Hi haurà tastos, vuit xerrades tècniques, disset tallers, un espai cultural, una fira amb una cinquantena d’expositors tots relacionats amb les plantes silvestres i les varietats tradicionals oblidades, activitats infantils, exposicions, un espai chill out i un dinar silvestre. També hi haurà una activitat anomenada Etnobotànica en directe, on diverses persones ens explicaran com usen aquestes plantes en el seu dia a dia. Es farà una sortida etnobotànica i la 9a Fira de la Biodiversitat Cultivada de la Xarxa Catalana de Graners, que s’inclou dins el programa de la jornada. El programa es pot consultar a la web www.eixarcolant.cat , on també es poden fer les inscripcions.

Les dues vies han de conviure i van dirigides a un públic diferent. La majoria de la gent no anirà a recollir plantes habitualment, hem de ser realistes. Han de ser els agricultors els que produeixin aquestes plantes silvestres i les varietats tradicionals en desús, que poden ser cultivades d’una manera molt senzilla, ja que estan adaptades a les condicions ambientals locals. Cal posar-les a disposició dels consumidors vetllant perquè es cultivin d’una manera sostenible i perquè els canals de comercialització siguin curts.

Actualment el mercat mundial de llavors està controlat en més d’un 90% per molt poques empreses que controlen el mercat de llavors i també el mercat de fitosanitaris. El model agrícola el decideixen aquestes empreses i és un model intensiu que es basa a maximitzar la productivitat en detriment de la qualitat i la sostenibilitat. Si incorporem plantes silvestres o varietats tradicionals en els sistemes agraris aconseguirem recuperar la sobirania alimentària.