Una dècada de conflicte
L’estira-i-arronsa arrenca el 2008, i la fundació recorda que el Suprem va anul·lar el polígon discontinu
L’Ajuntament ha suspès llicències i expropiacions ja que tramita el nou POUM
L’advocat de la fundació afirma que l’Ajuntament ni “ aprova ni denega la petició”
La Fundació Privada Carl Faust gestiona el jardí botànic Marimurtra, ubicat a la muntanya de Sant Joan i un dels símbols de Blanes. La reclamació de 8,3 milions d’euros, feta el juny de l’any passat, ha estat un capítol més d’una dècada de conflicte, amb sentències judicials, modificacions de pla general i intents per alentir o esquivar l’execució d’expropiació forçosa.
Anys enrere, i amb Jordi Masbernat de gerent, la fundació havia arribat a taxar les finques declarades zona verda el 1989 en 25 milions d’euros. En peritatges judicials posteriors, la fundació ha xifrat la reclamació en 8.306.397,47 euros. L’advocat Francesc Sánchez explica quina va ser la reacció de l’Ajuntament en conèixer aquesta reclamació. “Quan fem la petició, l’Ajuntament ni ens l’aprova ni ens la denega. Va venir a dir que com que està tramitant el pla general, ha suspès tot tipus de llicències, cosa que la llei permet.”
L’Ajuntament de Blanes confirma que, efectivament, hi ha suspeses les llicències des que el juny del 2017 el ple va aprovar el nou pla general. El planejament va quedar coix perquè no va incloure la legalització dels càmpings per falta de suports dels grups de l’oposició. “Amb la tramitació del pla general, se suspenen les llicències i els expedients d’expropiació en marxa. No ens poden forçar a l’expropiació”, corrobora la regidora d’Urbanisme, Pepa Celaya.
Quan s’aixequi aquesta suspensió, el juliol del 2019, o l’Ajuntament hagi completat el nou pla general –caldrà el vistiplau de la comissió d’Urbanisme i l’aprovació provisional–, continuaran els plets i les discussions al jutjat. Sánchez admet que les dues parts fa “mitja vida que discuteixen” i que “això sembla el dia de la marmota” [tot es repeteix cíclicament i la situació és la mateixa].
“Filigrana jurídica”
L’advocat assenyala que el motiu de la discòrdia és la manera com l’Ajuntament intenta reaccionar a la demanda d’expropiació forçosa. “L’Ajuntament intenta utilitzar una filigrana jurídica, que és la delimitació del polígon [discontinu].” Sánchez diu que l’Ajuntament no els ofereix “propostes realistes” ni finques equivalents als 9 milions reclamats. En una última reunió, els responsables de la fundació han proposat a l’Ajuntament que vengui els terrenys del sector Molí d’Avall, a prop del supermercat [a la imatge] i doni els ingressos a l’entitat privada. Així, constataria realment si valen el que diu l’Ajuntament.
La fundació –explica el seu assessor jurídic– va impugnar la delimitació del polígon discontinu proposat per l’Ajuntament, i el TSJC i el Tribunal Suprem li van donar la raó. El POUM del 2010 va ser anul·lat pel Suprem, que va atendre una reclamació de l’Associació de Càmpings. El POUM vigent encara és el del 1989, el de la discòrdia.
