Un tros d'història de Vilademuls

L'escola de Sant Esteve de Guialbes celebra el setanta-cinquè aniversari del seu edifici

L'actual edifici de l'escola de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls) ara farà 75 anys. Per commemorar-ho, entre els mesos de maig i juny es publicarà una història del centre, s'estrenarà una sardana i es faran diverses activitats lúdiques i divulgatives, entre les quals destaca una xerrada del professor Sebastià Serrano. Aquest centre rural, que és dels pocs de Catalunya que estan integrats en una agrupació escolar, té ara 40 alumnes i quatre professors.

El 3 de juny del 1935, en plena República, el municipi de Vilademuls va estrenar els edificis de dues escoles: la de Galliners i la de Sant Esteve. N'hi havia arribat a haver cinc, d'escoles, al municipi, però avui tan sols sobreviu aquesta última. Abans de disposar de l'edifici nou, a Sant Esteve ja hi havia un centre d'ensenyament, que tenia la seu en una casa del centre del poble i estava en un estat força precari. Per això l'Ajuntament ja feia temps que reclamava unes instal·lacions en condicions. L'aspecte que té ara és, si fa o no fa, com el de 75 anys enrere, i gairebé idèntic a les escoles d'aquella època que avui es conserven en molts indrets del país. En els últims anys s'hi han fet reformes interiors i, si tot va bé, al setembre s'estrenarà una ampliació.

Des que es va inaugurar, per l'escola de Sant Esteve hi han passat centenars de nens i nenes del poble i desenes d'educadors, dels quals alguns han deixat més petjada que altres. És el cas dels mestres Ultano Gómez i Margarida Gifra, o del director actual, Ricard Prat, que va arribar-hi fa 31 anys. «Era l'únic mestre i inicialment tenia una dotzena d'alumnes», recorda. Amb la precarietat de mitjans com a denominador comú (Prat no va aconseguir tenir aigua corrent i telèfon fins al cap de força anys), l'escola ha viscut èpoques millors que altres, amb moltes oscil·lacions en el nombre d'alumnes. El director, poc amic dels llibres de text –ell i els seus companys treballen sobretot amb material personalitzat encarat a la creativitat de l'alumne–, va estar sol fins a finals de la dècada de 1980. «Un dia, amb la classe plena amb més de trenta alumnes, em vaig negar a matricular a mig curs un nen nou, i això em va costar l'obertura d'un expedient per part d'Educació, però va fer que al curs següent vingués per fi un segon mestre», explica el director. Avui són quatre mestres fixos i 40 alumnes. També disposen d'un grup de mestres itinerants que imparteixen matèries especialitzades i que comparteixen amb l'escola d'Esponellà. Amb aquest centre, l'escola de Sant Esteve forma una agrupació escolar, un tipus d'organització gairebé extinta a Catalunya. «No volem ser zona d'escolarització rural (ZER) perquè perdríem autonomia», argumenta Prat.Per festejar l'efemèride, del 28 de maig al 4 de juny es desenvoluparà un programa d'actes especial, que inclou la presentació del llibre de l'historiador Jordi Galofré L'escola de Sant Esteve de Guialbes, 75 anys al servei del poble; un dinar d'exalumnes; l'estrena de la sardana d'Esteve Palet i Ribes Llavors de Sant Esteve; la conferència del professor Sebastià Serrano L'educació en el tercer mil·lenni; una exposició de fotografies i records, i l'estrena d'una cantata, El gegant egoista, interpretada pels alumnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.