DAVID I INGRID VALLS
DISSENYADORS DE MODA
“Fem peces que semblen esculpides pel temps”
Fa temps que no se sent a parlar de David Valls...
(D) Hem estat durant un temps en un cert estat letàrgic, jo diria sabàtic. I ha estat durant aquest procés que l'Íngrid ha començat a activar el tema. Quan he vist que ja no hi havia manera de parar-ho, m'hi he posat.
David Valls lidera ara l'equip de disseny de l'empresa juntament amb la seva filla, que es va introduir a l'empresa fa 5 anys.
(Í) Sí, vaig entrar a treballar a l'empresa el 2004 portant el tema d'exportacions, als Estats Units. A mitjan 2007 l'empresa va parar, i al cap d'un temps vaig decidir tornar-la a tirar endavant. En el fons, m'atreia però no m'hi atrevia. I va arribar el moment.
Es podria dir que ara s'ha produït el renaixement de la marca...
(D) Ara és, efectivament, el renaixement de la marca. L'Íngrid ha estat el motor, la mosca collonera que insistia a tornar. I hem tornat.
Què hi aporta l'Íngrid a aquest nou projecte?
(D) Hi aporta frescor, il·lusió. De tots els dissenyadors que he tingut, que n'he tingut molts, ella és dels que més sap harmonitzar el passat i el futur.
I això com es tradueix en la roba?
(D) Que es ven molt més (riu).
Una de les filosofies de la marca és una constant experimentació amb els materials més exclusius i naturals per crear peces úniques de punt. Avantguardisme i naturalitat. Són fàcils d'unir, aquests dos conceptes?
(D) No sé si és fàcil o difícil. De fet, no sé fins a quin punt hi ha realment aquesta contradicció a la qual et refereixes, perquè en el fons la creativitat sempre treballa sobre elements diversos i, per tant, de la diversitat, de la barreja, de la composició, sempre en surt el nou element creatiu. Que siguin materials naturals no vol dir que no siguin materials treballats, elaborats, que no hagin passat per un procés de reconstrucció o d'invenció.
Quin és el motiu inspirador de la nova col·lecció?
(D) Nosaltres tenim sempre un punt de partida filosòfic. Mamem de la cultura de retrobar una certa bellesa en les coses que s'han anat deteriorant amb el pas del temps. Busquem una estètica que sembla esculpida més pel pas del temps que pel dissenyador. Hi ha un terme japonès que parla de tot això, que és el wabi-sabi, i sempre hi ha una mica d'això en les nostres col·leccions. És una manera d'entendre l'estètica segons la qual, en oposició al luxe pel luxe, interessa el luxe de les coses elaborades per un mateix i pel pas del temps.
Considera que Barcelona és punt de referència en la moda internacional?
(D) Hi ha dissenyadors barcelonins que sí que ho són. Barcelona, com a ciutat, és molt coneguda arreu del món, i molt respectada. Però Barcelona no ha tingut la projecció internacional desitjada. Probablement, perquè les coses s'han fet amb un prisma o una mirada provinciana. Però ja no només Barcelona, sinó Espanya. S'ha treballat molt de cara al mercat interior, i l'esforç que fèiem aquí de comunicació no arribava a fora.
Però David Valls tenia clients a l'Estat francès, Bèlgica, Itàlia, la Xina, els Estats Units, Alemanya... Cal ser ambiciós?
(Í) Depèn del producte que vols vendre. El nostre és un producte molt especial, diferent, i atrau el mercat internacional.
(D) Si et vols mantenir en un nivell de qualitat elevat, has de comptar amb el mercat internacional. La internacionalització suposa llibertat, i mantenir l'essència del que fas.