Infraestructures i serveis

Aquell dilluns caòtic

Avui fa cinc anys, una nevada excepcional va paralitzar les comarques de Girona perquè es van tallar vies de comunicació i força municipis van quedar sense electricitat durant uns quants dies

La majoria de boscos es van netejar de seguida per evitar el risc d'incendis, però es considera que la feina posterior de manteniment és insuficient

Estava anunciada, però la intensitat amb què va irrompre va posar en evidència que el país no estava preparat per a una nevada com la que va començar a caure sobre les comarques de Girona i bona part de la resta del país la tarda del diumenge dia 7 i, sobretot, el dilluns dia 8 de març del 2010. La conseqüència van ser pobles sencers sense electricitat, les comunicacions telefòniques interrompudes, moltes carreteres tallades, centenars de persones aïllades dins dels cotxes, uns quants edificis ensorrats... El dia 9, aquest diari titulava a portada: “Neu i caos.”

Els boscos, cinc anys després

Els boscos van ser dels principals perjudicats per la nevada, que en algunes comarques havia estat precedida de fortes ventades. El dia 9, el panorama de les zones forestals era desolador i, atesa la immensa quantitat de fusta que havia caigut a terra, es va témer que a l'estiu hi hauria molts incendis. Arran d'aquesta constatació, durant les setmanes següents es va fer una neteja intensa dels boscos.

El massís de les Gavarres va ser de les àrees més castigades i dels llocs on més es va intervenir en tasques de neteja, principalment reobrint franges de prevenció d'incendis. De les aproximadament 30.000 hectàrees del massís, unes mil hectàrees corresponen a aquestes superfícies de seguretat. Des de llavors, s'han anat fent feines de manteniment en un 70 % de les franges, però no són suficients. El gerent del consorci de les Gavarres, Oriol Armet, adverteix que les accions de neteja intensives com les del 2010 tenen una vida d'aproximadament cinc anys i, per tant, caldria que l'any vinent s'hi tornés a fer una inversió important. “Tots som conscients d'aquesta necessitat, el problema són els diners”, lamenta. Amb les arques de les administracions mig buides (i la consegüent davallada de les aportacions al consorci), l'ens de les Gavarres es veu obligat a buscar alternatives per finançar la seva activitat com ara el mecenatge d'empreses privades, un camp en què actualment estan treballant.

Al marge de les franges de seguretat, també s'han anat netejant les finques privades més extenses, però han quedat pendents les més petites, normalment perquè el propietari no està en condicions d'invertir-hi.

El gerent de la federació d'ADF Gavarres Marítima, Gaspar Segués, també considera que el primer any es va poder fer molta feina, sobretot per reobrir camins i pistes tallats per la caiguda d'arbres, però la situació encara és complicada en zones interiors o de difícil accés. Una solució proposada per Segués seria “recuperar l'antiga xarxa de pistes de desembosc”, però calen subvencions i hi ha el problema de sempre: la major part de les zones forestals són de propietat privada, molt fragmentada, i costa trobar els amos.

Al Consorci Forestal de Catalunya coincideixen a valorar la feina de neteja feta el 2010. El seu secretari general, Joan Rovira, es queixa, però, del repartiment dels recursos. Al seu parer, amb tan sols un percentatge del que costa l'extinció d'incendis forestals es podria pagar un manteniment regular que deixés el sotabosc sempre net. “Una inversió com aquesta representaria un estalvi a mitjà termini”, assegura Rovira, partidari d'allò de “val més curar-se en salut”.

Prevenció
Al Consorci Forestal lamenten que no s'inverteixi prou en manteniment dels boscos. Sostenen que els diners que s'hi destinessin acabarien suposant un estalvi.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.