Salt, trenta anys fent poble
El municipi es va segregar de Girona avui fa trenta anys
La pressió veïnal i la recerca de complicitats van fer possible la segregació vuit anys després de l'annexió
L'esperit inconformista dels saltencs va reaccionar
Avui fa trenta anys que la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret de segregació del municipi després de vuit anys d'haver estat annexionat a la ciutat de Girona. El 1963 l'Ajuntament de Girona va iniciar un expedient per l'annexió de Salt i Sarrià a la capital, però no va ser fins al 1968 que el Ministeri de Governació va fer el decret. L'oposició que va haver-hi des de Salt va refrenar l'annexió fins que el 1974 el Tribunal Suprem va emetre una sentència aprovant-la definitivament. L'1 de gener de 1975 es va fer efectiva.
L'associació de veïns
L'esperit inconformista dels saltencs va reaccionar. Primer amb certa timidesa, però, de mica en mica, d'una manera més decidida. Van ser anys de debats sobre el futur d'aquell nou barri de Girona que, asseguraven els saltencs, tenia ànima de poble. El primer alcalde de Salt després de la independència, Salvador Sunyer, ho explica: “No vam perdre en cap moment la identitat. Nosaltres fèiem la nostra i continuàvem sentint-nos un poble.” De mica en mica, l'associació de veïns va començar a fer bullir l'olla reivindicativa. El 1979 s'aprova el Manifest de Salt, que exigeix la creació d'un Consell Municipal amb capacitat executiva i la convocatòria d'un referèndum per triar entre autonomia o independència municipal. Aquell mateix any, el recentment constituït primer ajuntament democràtic de Girona, es va manifestar a favor de la independència de Salt. Al cap d'un any es creava la comissió per la independència. D'acord amb Girona, el 1981 van començar contactes amb autoritats polítiques com el president del Parlament, Heribert Barrera, el de la Diputació de Girona, Arcadi Calzada, el president de la Generalitat, Jordi Pujol —aquesta trobada va ser a principis de 1982–. La reivindicació va anar guanyant embalum de mica en mica, amb manifestacions ciutadanes, actes a favor de la independència, etc. El gener del 1983, vuit anys després de l'annexió, el Consell d'Estat dictamina a favor de la separació dels municipis i, finalment, el 3 de març la Generalitat decreta la segregació. La notícia va ser rebuda amb molta alegria a Salt. Una alegria que es va traduir amb senyeres als balcons i els carrers engalanats. El 4 de març es va celebrar un acte protocol·lari amb parlaments del president del Consell Municipal, Josep Cristòfol; Jaume Curbet, en nom de l'Ajuntament de Girona i Carme Carbó, com a representant de la comissió. Després de l'acte, es va fer un ball a la plaça Guimerà. Eren les celebracions del primer dia de Salt independent. Després, arribarien setmanes i mesos de feina i negociacions per refer les infraestructures necessàries per tirar el poble endavant.
Els premis de la independència
Jordi NadalEl municipi de Salt celebra cada aniversari de la independència, des del 1989, amb un repartiment de premis que reben, precisament, el nom de Tres de Març. Se n'atorguen dos. Un per a una persona i un altre per a una entitat que hagin destacat en el seu treball per al poble. L'han rebut: Ramon Pararols i la revista la Farga (1989), Sebastià Parra i Salt Sardanista (1990), Rosa Maria Puig i el Talleret de Salt (1991), Rosa Ripoll, Joan Feixas i l'agrupació escolta Sant Cugat (1992), Emili Crous i la comissió d'agermanament Salt-Quilalí (1993), la germana Antònia Santcliment i els Amics de les Deveses (1994), Marta Font i Càritas de Salt (1995), Lluís Molins i el Casal de Jubilats (1996), Manuel Ros i la residència Les Vetes (1997), Domingo Bosch i Marrecs de Salt (1998), Carme Gamell i l'agrupació teatral Estil (1999), Ramon Torramadé i el grup de teatre El Safareig (2000), Marcel Rodríguez i l'escola d'adults de Salt (2001), mossèn Àngel Caldas i els diables d'en Pere Botero (2002), Pili Fernàndez i els Amics dels Gegants (2003), Sor Clara Villoslada i l'agrupació fotogràfica de Salt (2004), Ferran Màrquez i Coral Rossinyol (2005), Josep Ventura, Josep Paulí i Els Infants Valents (2006), Jordi Gispert i la Xarxa de Salt (2007), Guillem Terribas i la comissió de Reis (2008), Marcel·la Tubert i Ràdio Salt (2009), Joan Canals i Teresa Moré (2010), Carme Bover i Coral Tribana (2011), Salvador Sunyer Bover i la coral Sant Jaume (2012).
Els Tres de Març 2013
Aquest any han estat premiats Miquel Casellas i el col·lectiu de Les Cuineres de Salt. Casellas acaba de ser nomenat defensor del ciutadà de Salt i va formar part de la comissió per la independència. Home de teatre, ha col·laborat en infinitat d'activitats al municipi. Les Cuineres de Salt s'han convertit en una mena d'ambaixadores del poble. Potser perquè sense proposar-s'ho representen l'essència de la identitat saltenca que des de l'exterior queda, sovint, tristament oculta.
Cronologia d'alguns dels moments destacats des de l'annexió fins a la independència
“Amb Girona ens vam entendre bé”
“Aconseguir-la no va ser complicat. Calia demanar-ho, i treballar. La comissió va fer molt bona feina”
S
“La gran urgència va ser construir ciutat”
“Salt necessitava un procés de discriminació positiva per l'arribada massiva d'immigrants”
V
“Qui marxa de Salt no oblida que hi va viure”
“Si Salt hagués estat un barri perifèric de Girona, els problemes hi haguessin estat iguals o pitjors”
L
“El sentiment de pertinença ens fa forts”
“Salt ha de millorar en possibilitats de feina, en situació econòmica i, sobretot, en la seva autoestima”
V
Com veu el futur de Salt?
Interroguem nou saltencs que van participar en el procés d'independència del municipi, la majoria formant part de la comissió que es va crear amb aquesta finalitat
Gairebé tots els enquestats fan referència a les dificultats que comporta la crisi econòmica i alhora a la capacitat d'aquest poble del Gironès per fer front als moments complicats
Narcís Burch
exempresari
Complicat, com a tot arreu. Cal prendre decisions importants, però per fer-ho els joves han de tenir una seguretat que no tenen, en el treball, en la capacitat de participació... Crec que han passat uns anys repenjats, però ara es desperten perquè veuen que són ells els que han d'agafar les regnes del futur. A Salt hi ha una immigració que costa integrar. Quan Salt era un poble més petit, tenia una trempera enorme. Ara es troba a faltar.
Miquel Berga
professor universitari
Vivim temps de futurs incerts, i el de Salt també ho és. L'objectiu últim de la independència de Salt, però, més enllà de la identitat, era generar relacions d'interdependència amb serveis comuns entre Salt i Girona i assegurar que a la perifèria del centre tradicional de Girona sorgís un altre centre, amb la personalitat específica de Salt. Es tractava de construir una gran àrea urbana amb espais concèntrics. Si Salt explota bé els potencials que li són propis (multiculturalitat, arts escèniques, tradicions populars...), refermarà la seva curiosa centralitat perifèrica i serà determinant per assegurar un futur potent per a Salt i per al conjunt de l'àrea urbana de Girona. En aquesta operació, la complicitat intel·ligent amb Girona, i de Girona, és indispensable.
Lluís Mateu
pintor
Tota la meva vida he vist Salt permanentment actiu, i sempre he cregut en el seu potencial, perquè és un poble en moviment continu. Ara el jovent empeny i ens hem d'adaptar a la realitat. Estic convençut que Salt serà un referent a l'àmbit europeu pel que fa a la cultura i el teatre. I em mantinc amb un lema sobre el poble que es va fer ja fa molts anys. Diu: “Salt és i serà el melic de l'esquizofrènia creadora.” Per tant veig el futur amb il·lusió.
Eusebi Cabezas
exregidor del PSC
Salt és un poble treballador, i la crisi l'ha afectat d'una manera molt forta. Des d'aquest punt de vista no sóc gaire optimista.
Per una altra banda, l'actitud dels bancs amb els desnonaments és molt preocupant, i a Salt aquesta problemàtica també la patim d'una manera important. Per acabar, políticament trobo a faltar més implicació del jovent. Cal una renovació de les persones que es dediquen a la política. Crec que si aquestes tres qüestions es poguessin resoldre, hi hauria més marge per ser optimistes.
Miquel Casellas
defensor del ciutadà de salt i premi tres de març 2013
El veig bé. Sóc optimista, perquè molta gent ha marxat de Salt, però en queda molta i de molt bona, amb una gran força. Sempre dic que són una gran majoria silenciosa. I també de nouvinguts n'hi ha que s'han integrat bé en el poble.
Guillem Terribas
llibreter
El futur de Salt no varia gaire del d'altres pobles del país. El municipi sempre se n'ha sortit dels mals moments i, per tant, hi tinc plena esperança.
Carme Coll
Periodista
Salt té un futur molt lligat a l'economia. La pobresa és, per a mi, el gran problema d'una part molt important dels ciutadans. La crisi està fent molt mal a les persones més fràgils. Amb valentia i solucions imaginatives, Salt se'n sortirà, sempre lligat amb la millora de l'economia a escala global. Però Salt no és només economia, la cultura (Temporada Alta, Canal...), l'associacionisme..., tot això funciona i fa poble, aquell poble que anava de Can Tona a Can Pixera.
Joan Vidal i Gayolà
exconseller de governació entre els anys 1980 i 1982
Difícil. Com tothom sap, tenim un problema greu d'integració que no és fàcil de resoldre. Ho complica el moment econòmic que passa tot el país. Cal la implicació de totes les administracions.
Joan Boada i Reig
exregidor d'erc
Com a la resta del país la situació és molt complicada, però amb esforç i treball estic segur que ens en sortirem.