La universitat i els estudiants, contra la fi de la selectivitat

Més de 30.000 estudiants catalans van començar ahir les proves d'accés a la universitat (PAU) de la que pot ser una de les últimes edicions de la selectivitat, si s'aprova tal com està l'avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE). La polèmica llei Wert preveu posar fi a l'actual model d'accés als estudis superiors i substituir-lo per un altre en què el que comptarà serà la
nota del batxillerat i una prova específica de cada universitat. A Catalunya, però, govern i rectors ja han acordat mantenir una prova unificada per a totes les universitats catalanes, un model que té el suport dels estudiants.

El govern va advertir des del moment en què es va fer pública la intenció del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, de suprimir la selectivitat, que un sistema en què l'alumne hagués d'estar pendent dels exàmens de cada universitat podria ser “caòtic”. A més, el sistema ideat pel govern espanyol permetria que els estudiants catalans accedissin a l'educació superior sense examinar-se de català, una possibilitat que ha quedat frustrada amb l'acord adoptat pels rectors de mantenir el model actual.

El coordinador d'instituts de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Oriol Recasens, coincideix a veure “completament caòtic” el sistema d'accés a la universitat previst per la LOMQE i, tot i assegurar que la selectivitat “no és el millor sistema per avaluar” els estudiants, considera pitjor el remei que la malaltia. “Amb la selectivitat tothom passa per la mateixa porta; si s'eliminés, les universitats podrien escollir els estudiants pels seus recursos familiars, i els centres de secundària privats, inflar les notes del batxillerat”.

Els aspirants a la universitat tampoc no veuen clar el canvi de sistema. “No em sembla bé que hagis de fer una prova per a cada universitat”, comentava ahir la Sara Baldoví, estudiant de batxillerat que afrontava la selectivitat amb la intenció d'accedir a “alguna carrera relacionada amb l'economia”. Prou feina tenia a superar un examen, “especialment el de matemàtiques”, per haver d'estar pendent de les proves de diferents universitats.

En el mateix sentit es pronunciava la Celia San Clemente, que va tenir dificultats amb les matemàtiques i que, com la seva companya, va trobar “fàcils” les proves de llengua catalana i literatura, i llengua castellana i literatura. “El batxillerat ara està enfocat a una sola prova de selectivitat. Com s'ho faran per preparar els estudiants per a cada universitat?”, es pregunta la Celia. De tota manera, el que més l'amoïna –com a la majoria d'estudiants– és l'alt preu de les taxes universitàries. Ella vol estudiar publicitat i relacions públiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), però no té clar si hi podrà
accedir perquè la nota de tall és molt alta i si ho fes en una altra universitat li sortiria més cara la matrícula o gastaria més diners del compte en desplaçaments. “A casa meva només hi ha un sou”, diu.

Durant les proves d'ahir, els estudiants es van examinar de català, castellà, matemàtiques, disseny, ciències i dibuix tècnic. En la prova de català, es van enfrontar a textos de Lluís-Anton Baulenas, Jordi Pàmias, Miquel Llor (del llibre Laura a la ciutat dels sants) i Víctor Català. En castellà, els textos triats van ser de Mario Vargas Llosa i del filòsof José Antonio Marina.

Avui, els estudiants faran les proves d'història, filosofia, llengua estrangera, llatí, dibuix artístic i tecnologia.