Edward Goldsmith, el pioner de l'ecologisme

El passat 21 d'agost va morir a Castellana in Chianti, prop de Siena, l'ecologista Edward Goldsmith (París, 1928). Teddy, per als amics, va ser fundador de l'Ecology Party anglès i de la revista The Ecologist (1969). De pare britànic, Frank Goldsmith, i mare francesa, Marcelle Mouiller, va gaudir d'una privilegiada educació al Magdalen College d'Oxford. El 1967 va morir el seu pare, deixant una fortuna generada per una societat d'hotels que va constituir a França. El seu germà, James Goldsmith (París,1931-Benahavis, Màlaga, 1997), va esdevenir un magnat de la premsa i un empresari i financer que va adquirir el 1977 el setmanari L'Express. Jimmy, impulsat pels seu germà ecologista, va crear la reserva i fundació de Cuixmala, a Mèxic.

Vaig conèixer Teddy Goldsmith en una reunió d'Ecoropa (Acció Ecologista Europa), fundada pel pensador europeista Armand Petitjean, celebrada al Centre Européen de la Culture de Ginebra el 1978. Des de llavors el vaig presentar en diverses ocasions a la societat civil i científica catalana. Fou una de les personalitats que inauguraren el nostre primer Simposi Internacional Una Sola Terra, l'octubre de 1989, al Museu de la Ciència de Barcelona, on fou presentat pel malaguanyat ecòleg Ramon Margalef, que el qualificà com a «un dels portaveus més respectables del pensament ecologista».

El 8 de febrer de 1999 va tornar a Catalunya per a l'edició en castellà d'un número segrestat de The Ecologist dedicat a la multinacional d'enginyeria genètica Monsanto. «Aquests consorcis farmacèutics i agroquímics, com Monsanto i Novartis (la de les vacunes de la grip A, per situar-nos), fomenten les seves inversions en el secret i la manipulació informativa», declarà en roda de premsa.

El 5 de juny de 2000, Dia Mundial del Medi Ambient, i a proposta nostra, va pronunciar una conferència al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, sobre Una visió ecologista del món.

El record més entranyable d'ell, però, el tinc quan, el maig de 1992 i amb el suport de l'Ajuntament de Tossa, fou convidat a unes jornades ambientalistes. Vàrem aprofitar un dia assolellat per barquejar fins trobar un racó encantador resguardat dels embats del nord per la punta de Pola. Es tractava de cala Bona, on vàrem banyar-nos i a la qual sovint retorno. La Costa Brava acabaria essent visitada anys després pel seu fill, Benedict.

El vitalisme i el romanticisme d'en Teddy s'encomanaven. Era un gran viatger enamorat de les cultures primitives i amb ell compartíem la passió per la Polinèsia i la cultura maori. Va vincular el seu pensament holístic (durant l'època que vivia a Cornualla es féu amic de James Lovelock, l'autor de la teoria Gaia i abans que aquest es declarés pro nuclear) amb el budisme i el taoisme. Així ho va reflectir en un dels seus millors llibres, The Way, traduït al castellà com El Tao de la ecología. Estudià la filosofia dels Vedas, la Xina de Lao-Tse i l'antiga Grècia. També va donar suport a l'ecoregionalisme i a l'Europa dels Pobles. El 1973 edità el Manifest per la supervivència (A Blueprint for Survival), que s'avançà als actuals informes sobre la crisi planetària provocada pel canvi climàtic. Aquest document abonava l'informe Els límits del creixement (The Limits to Growth) del Club de Roma, però s'hi deia que sense una nova filosofia de la vida i del consum la humanitat no podria sortir de l'atzucac. Tesi que també defensava el seu amic Nicholas Georgescu-Roegen (1906-1994), l'economista romanès que va teoritzar sobre el decreixement.

Va rebre un dels Premis Nobel Alternatius (Livelihood Award) el 1991 pel seu activisme internacional, pel seu compromís antinuclear i especialment per la campanya de recollida de tres milions de signatures contra la desforestació i la política ambiental del Banc Mundial i el FMI. Les entregà en nom d'Ecoropa, juntament amb altres col·laboradors, el 19 de setembre de 1989 a la seu de les Nacions Unides de Nova York.

Teddy havia fundat als anys setanta Survival International en defensa de les tribus amazòniques i donà suport al moviment Chipko, que repoblava amb especies autòctones d'arbres les valls de l'Himàlaia, proposta mobilitzadora que Wangari Maathai introduiria també a l'Àfrica.

El pioner de l'ecologia política ha mort dolçament a la seva Toscana, on solia passar els estius, a la biblioteca i rodejat de la família. La seva companya, Kathy, cuidarà a partir d'ara del seu llegat ideològic i que la seva imatge no pateixi manipulacions (www.edwardgoldsmith.org).

La gent d'Alternativa Verda i l'associació Una Sola Terra intentarem divulgar la seva obra i el seu pensament. Ell va trobar finalment el Tao, el camí de la Naturalesa, on solia dir que es troba la veritable felicitat. Ara s'ha reunit en un lloc de l'Univers amb René Dumont, Ivan Illich, José Lutzenberger, Michel Bosquet, Solange Fernex, Petra Kelly i Ernst Friedrich Schumacher, entre d'altres mestres desapareguts, combatents en defensa del planeta.