La meitat dels menors d'edat tancats en un centre educatiu de justícia juvenil a Catalunya ha comès un delicte intrafamiliar, és a dir ha agredit algun dels seus progenitors. Una part ha estat castigada directament per aquest delicte de lesions al pare o a la mare, mentre que la resta ha comès altres delictes, sobretot robatori amb violència, i en analitzar la seva realitat familiar es descobreix aquest problema.

Els professionals perceben un augment d'aquest fenomen —sobretot entre les noies, i en famílies normalitzades—, però encara no s'ha xifrat en un estudi. És el cas dels tècnics del centre educatiu Can Llupià de Barcelona, on van avaluar els 6.500 menors sancionats judicialment l'any passat al nostre país, dels quals un 6% reben el càstig més gran: l'internament, amb un màxim legal de fins a 10 anys.

Can Llupià ha complert aquest juny set anys de funcionament en l'edifici de l'antic psiquiàtric barceloní, al districte d'Horta-Guinardó, i ja integrat al barri. Can Llupià no només va ser una exigència dels fiscals i jutges de menors, que reclamaven un centre d'aquestes característiques a Barcelona, sinó que també va marcar la professionalització del personal de justícia juvenil. Carles González, director de Can Llupià i expert en seguretat i en presons, i Marta Pérez, psicòloga i sotsdirectora del centre, formen l'equilibrat tàndem en la direcció d'aquest vaixell en el qual, junt amb un equip multidisciplinari, determinen quina mesura educativa i centre són millors per a l'infractor, segons el càstig (medi obert, semiobert o tancat) imposat pel jutge.

“A partir de Can Llupià, en els centres de justícia juvenil catalans hi va deixar d'haver homes i dones bons i la plantilla es va professionalitzar: s'exigeix titulats, que es fan funcionaris”, afirma González. González també hi va aportar la seva mà de ferro i el primer dia va demanar que des dels treballadors de la neteja fins als de seguretat de Can Llupià fessin un curset per saber on treballaven. A Can Llupià, amb 120 places i ara ocupades per 90 menors, hi ha dos metges, un ajudant tècnic sanitari, onze mestres, uns vuitanta educadors i una vintena de persones com a personal de seguretat. Ho tenen tot, menys el més preuat: la llibertat.

“Aquests joves no han de fer pena, tenen conductes sense límits, i nosaltres tenim la responsabilitat d'intentar que les modifiquin i també hem de vetllar per la seva seguretat”, declara el director. A Catalunya, està prohibit que aquests centres siguin gestionats per una entitat privada, fet permès a l'Estat espanyol.

La sotsdirectora de Can Llupià explica que gran part dels menors (domina la franja de 16 a 18 anys) arriben al centre “espantats i estressats”. I no vénen de vacances. L'equip multidisciplinari dissenya per a cada noi i noia un programa individual d'estudis i de formació, i té un tutor. És obligatori assistir a les classes i els tallers formatius i no poden estar ajaguts hores i hores al pati o a la cel·la, com passa a les presons d'adults. “Molts d'aquests nois per primer cop tenen cinc àpats al dia, amics i educadors que estan per ells”, diu el director de Can Llupià, on fins i tot celebren la seva festa major, el 7 de maig. “Alguns menors s'obren, expliquen els seus problemes i ploren, i d'altres vénen a complir els mesos de la mesura sense escoltar-nos”, admet Pérez. Amb els menors sentenciats, ja s'hi pot treballar amb el delicte comès, i se'ls deriva a programes especialitzats, com ara el de delictes violents, sexuals i de drogues.

Pel que fa a l'evolució de la justícia juvenil a Catalunya, González és sincer: “Fa deu anys que som els millors, i ens ho hem cregut, vénen a veure'ns des de França, Hongria... Però ara toca fer una reflexió i veure què fan altres països capdavanters, com ara Holanda.” González, força expressiu, indica, per exemple, que falten programes per atendre joves integrants de bandes llatines i parla de l'augment dels delictes intrafamiliars.

El director general de justícia juvenil, Joaquim Clavaguera, recull la proposta de González, tot i les retallades: “Hem reduït un 37% el pressupost en justícia juvenil, però no hem tocat cap programa ni cap mestre. Hem fet una millor gestió dels recursos, com ara ampliar la ràtio de llits.” El director general afegeix que la tendència és una reducció dels menors sancionats a Catalunya, si no hi ha una arribada de població jove immigrada com va passar el 2006. “El futur és la justícia restaurativa, i que els menors compleixin la sanció prop del seu entorn”, clou Clavaguera.