El funeral fantasma de l'Imax Port Vell

Quan es va inaugurar, el 23 de febrer de 1994, no hi va faltar ningú: 3.000 convidats per a una sala amb 416 localitats. És a dir, tota una tarda de projeccions només per a autoritats i gent guapa, amb l'alcalde Pasqual Maragall al capdavant. No en va l'Imax era la joia de la corona del recuperat Port Vell i una sensació que oferia la possibilitat d'experimentar tres formats de projecció tan impactants com innovadors: l'Imax, amb la seva gegantina pantalla de 600 m²; el mateix Imax però en 3D, un sistema ara tan estès però llavors encara excepcional, i l'Òmnimax, amb l'efecte envoltant que produïa la seva encara més gran –900 m²– pantalla esfèrica. A menys de mig any del seu vintè aniversari, aquella icona de la Barcelona postolímpica ha tancat enmig de la indiferència general i un ennuegador silenci administratiu.

El tancament de l'Imax estava cantat, com a mínim, des que al juliol la propietat, l'empresa Teatromax SA, va presentar concurs voluntari de creditors , i l'administrador únic de Teatromax, Juan José Castelló, va anunciar que esperava l'autorització judicial per poder abaixar el teló al setembre. I, tot i que el setembre va continuar obert, ara sí, ja és tancat. Des de fa més d'un mes, segons explica Ina, una empleada dels cavallets del costat, i confirmen el dependent d'un quiosc de llaminadures, també a tocar, i l'escombriaire que patrulla habitualment pels voltants del recinte. La programació va deixar d'anunciar-se en premsa a mig octubre.

El que no hi ha és cap confirmació oficial. Castelló diu que el concurs “està igual”: és a dir, que ni ha estat aixecat ni la clausura respon a cap decisió de l'administrador concursal, que és qui pot autoritzar-la, i ven el tancament com a temporal i motivat per “una avaria” i la “falta de recanvis” per reparar-la. La versió coincideix amb el que ha defensat des que va començar la decadència del seu cinema : que el sistema analògic que feia servir ha quedat obsolet, i que el fabricant, la multinacional Imax Corporation –que ara desplega una nova xarxa de cinemes gegants però en format digital i amb pantalles més petites que la de Barcelona–, no li ofereix cap alternativa compatible amb les característiques del recinte. Castelló, això sí, admet que ha acomiadat els empleats que quedaven, que no sap si podrà reobrir i que, si ho fa, serà “amb una altra estructura”, que no precisa.

El panorama que ofereix l'edifici, en tot cas, no apunta pas a cap situació puntual. Divendres a quarts d'una del migdia, un indigent dormia a les portes del bloc de 26 metres d'alçada, obra d'Enric Sòria i Jordi Garcés, l'interior del qual està desballestat. La noia dels cavallets explica que l'estampa és habitual, i es queixa que amb la clausura s'ha accentuat el caràcter de cul de sac d'aquell racó del Port Vell, i la seva degradació. També diu que en les últimes setmanes ha vingut gent creient que el cinema estava obert perquè havia vist els horaris per Internet. “L'altre dia, una dona va marxar emprenyadíssima dient que posaria una denúncia perquè l'havien enganyat.” El web del cinema ja no està operatiu, però l'Imax continua constant com un dels atractius de la zona en la pàgina del Port Vell , on no s'adverteix enlloc que el recinte ha tancat. Al telèfon que apareix al mateix lloc web saltava divendres a la tarda un contestador automàtic dels que ofereix diverses opcions. I tot i que ningú despenjava si se sol·licitava parlar amb les taquilles o amb el departament comercial, si el que es volia era rebre informació sobre els horaris de les sessions, se li n'oferia. Falsa, és clar. Per caducada, com el propi Imax.

El Port, propietari de l'edifici, que Castelló explota en règim de concessió, al·lega que no li consta el tancament. Fonts de l'Autoritat Portuària diuen que l'última notícia que els consta és que es va instar el concurs de creditors. I l'Ajuntament? Per ara, es limita a no mullar-se i recorda que la titularitat és del Port. Ningú vol ser convidat al funeral de la icona postolímpica.