Cultura
Per fi tornen els tramvies
La Setmana Tràgica (5). 30 de juliol del 1909. La normalitat es comença a imposar, però no a tot arreu
L’arribada de noves tropes de l’exèrcit i de 300 guàrdies civils, que immediatament es posen a patrullar els carrers, té un important efecte psicològic a l’hora de portar seguretat a la població. Entre d’altres coses, la nova situació permet, per exemple, l’embarcament sense aldarulls del regiment de Savoia amb destinació a Melilla.
La normalitat es va imposant: el Banc d’Espanya obre unes hores, el correu es restableix, es reparen les conduccions de gas de l’enllumenat públic i els rails dels tramvies tornen a lloc. El primer tamvia comença a circular amb regularitat al vespre.
El misteri dels ‘tios pacos’. La gent es dedica a visitar les restes de la magnitud de la tragèdia, però el perill no ha passat del tot. En terrats de diversos punts de la ciutat, sobretot a l’Eixample, franctiradors desconeguts –per uns són anarquistes, socialistes i lerrouxistes, per aquests són provocadors carlins– es dediquen a sembrar el pànic. Se’ls bateja amb el curiós nom de tios pacos.
Segueix la lluita a Sant Andreu, on es crema una escola de Jesús Maria i la casa provincial dels Fills de la Sagrada Família. El general Brandeis s’hi desplaça amb esquadrons i artilleria i no hi troba oposició. Els incendiaris han marxat cap a Horta, un barri fins aleshores tranquil. Allí, ja convertits en mercenaris a sou –a 7,5 pessetes per cap, cosa que no està malament–, a mitjanit cremen l’església parroquial de Sant Joan. Un individu desconegut, Juan Alemán, és qui efectua els pagaments.
La clemència. La preocupació dels polítics, especialment del líder del Partit Radical de Lerroux, el regidor municipal Emiliano Iglesias, és assegurar-se que hi hagi clemència. Molts militants lerrouxistes s’han implicat en la lluita.
La normalitat es va imposant: el Banc d’Espanya obre unes hores, el correu es restableix, es reparen les conduccions de gas de l’enllumenat públic i els rails dels tramvies tornen a lloc. El primer tamvia comença a circular amb regularitat al vespre.
El misteri dels ‘tios pacos’. La gent es dedica a visitar les restes de la magnitud de la tragèdia, però el perill no ha passat del tot. En terrats de diversos punts de la ciutat, sobretot a l’Eixample, franctiradors desconeguts –per uns són anarquistes, socialistes i lerrouxistes, per aquests són provocadors carlins– es dediquen a sembrar el pànic. Se’ls bateja amb el curiós nom de tios pacos.
Segueix la lluita a Sant Andreu, on es crema una escola de Jesús Maria i la casa provincial dels Fills de la Sagrada Família. El general Brandeis s’hi desplaça amb esquadrons i artilleria i no hi troba oposició. Els incendiaris han marxat cap a Horta, un barri fins aleshores tranquil. Allí, ja convertits en mercenaris a sou –a 7,5 pessetes per cap, cosa que no està malament–, a mitjanit cremen l’església parroquial de Sant Joan. Un individu desconegut, Juan Alemán, és qui efectua els pagaments.
La clemència. La preocupació dels polítics, especialment del líder del Partit Radical de Lerroux, el regidor municipal Emiliano Iglesias, és assegurar-se que hi hagi clemència. Molts militants lerrouxistes s’han implicat en la lluita.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.