La Nit Tràgica

Barcelona es desperta aïllada, desinformada, aturada. Els mercats i botigues que han obert a primera hora, aviat tanquen. A les 9 es produeix un nou atac als maristes en què mor el director del Patronat de Sant Josep, pare Lycarion. Quan hi arriba la cavalleria, la policia ja ha aconseguit dispersar la gent. A les 10, un grup comandat pel delinqüent Salvador Lloret ataca la comissaria de les Drassanes, una zona on els lerrouxistes compten amb un potencial d'unes 2.000 persones disposades a la brega.

A les 11 hores, reunió poc operativa a l'Ajuntament convocada per l'alcalde Coll i Pujol, que torna a citar a les 16.30 a diputats i prohoms amb l'intent, desestimat, de pactar amb els rebels. A les 11.30, el carreter lerrouxista Josep Bel dirigeix un atac contra la Guàrdia Civil i cap al migdia s'han format barricades a molts sectors del Raval. Malgrat això, continua la passivitat de les forces d'ordre, que només controlen les Rambles.

A Madrid, el ministre La Cierva assegura que el de Barcelona és un moviment separatista, amb la qual cosa aconsegueix frenar l'adhesió dels obrers d'altres ciutats de l'Estat. I al Marroc en aquell moment es lliura una batalla sagnant en què acaben havent-hi 1.238 baixes espanyoles, però els revoltats de Barcelona ignoren tant això com què passa a la resta de l'Estat. A la capital catalana, la revolta s'estén com la pólvora i es comencen a cremar convents, seguint la vella consigna del Partit Radical lerrouxista. El seu líder d'aleshores, Emiliano Iglesias, ha sondejat durant la nit sense èxit els oficials de l'exèrcit que simpatitzen amb el partit sobre la possibilitat d'un cop d'Estat. Al matí, ha assistit a la cita amb l'alcalde, una bona coartada.

Un dels líders del Partit Radical, potser Lorenzo Ardid, dóna l'ordre de cremar convents i envia deu joves en bici, un per districte, amb instruccions escrites: arrasar riqueses eclesials però no vides. El Comitè de Vaga pràcticament ja no pinta ni decideix res. Lerrouxistes i anarquistes tiren pel dret i els socialistes Antoni Fabra Ribas i Josep Comaposada, que no volen violència i que a les 12 s'han reunit amb Antoni Rovira i Virgili per intentar que els nacionalistes d'esquerres recondueixin la revolta cap a un objectiu coherent -cosa que aquests no accepten-, queden fora de joc.

Entre les 13.30 i les 15.30 comencen a cremar convents en diferents barris i, a Gràcia, s'obre un enfrontament armat entre revoltats, que construeixen 76 barricades, i exèrcit. No s'acabarà fins a les 18.30, a cops de canonada. A Gràcia, on no manen els lerrouxistes, no hi ha cremes.

Hi ha un nou intent del Comitè de Vaga, que fracassa, perquè Iglesias proclami la República. També es munta una trobada de diputats i senadors a casa del vell republicà federalista Vallès i Ribot, a l'Eixample, durant la qual, des del balcó, veuen la fumerada que surt dels Escolapis de la Ronda de Sant Antoni. Els assaltants s'han proveït de fusells i revòlvers en una armeria del barri. La gent s'ho mira com un espectacle. Poc abans també s'ha calat foc a l'església de Sant Pau del Camp, que soldats, veïns i bombers aconsegueixen apagar; la rectoria, però, queda calcinada. Després ve el torn de les monges gerònimes de la mateixa ronda de Sant Antoni.

Als barris del Paral·lel, les Drassanes i el Poble-sec, en una hora i mitja cremen set escoles catòliques, institucions benèfiques i esglésies parroquials. També al Poblenou es desferma el caos: el rector de Santa Maria del Taulat, que tot i l'incendi s'ha amagat al soterrani, mor asfixiat i el seu cos és arrossegat pels carrers. En aquest barri també és incendiada l'escola de les franciscanes i és atacada la comissaria de policia, primer a l'hora de dinar i després a les 17.00, quan és saquejada i destruïda. Arran d'aquest fet, la policia abandona els seus locals a tots els barris obrers. Al Clot i Sant Martí els esdeveniments segueixen el mateix patró. I a Sant Gervasi es produeix la mort d'un altre religiós, el franciscà Ramon M. Usó, tocat per un tret quan fugia amb diners.

El caos continua i ningú el canalitza o l'atura. Al vespre, mentre hi ha reunió a l'Ajuntament, 3.000 persones omplen la plaça de Sant Jaume. El lerrouxista Iglesias, hàbil en el doble joc, desactiva tant la reunió dels polítics com les pretensions revolucionàries del Comitè de Vaga. I amb aquesta indefinició cau la que serà la Nit Tràgica, una nit llarga en què es desferma la fúria popular, marcada per l'odi anticlerical. És una orgia de foc. La impunitat resulta gairebé total. Els ciutadans simplement contemplen els incendis i les forces d'ordre pràcticament no arriben enlloc. Els incendiaris fracassen en pocs casos, com el de l'inexpugnable edifici dels jesuïtes del carrer Casp.

A mitjanit han cremat 23 esglésies i convents al cor de Barcelona. En total, aquest dimarts resulten atacats 53 establiments religiosos entre escoles, esglésies, convents, residències, patronats obrers i centres de beneficència.