Sensibilitat pels incendis

Aquesta carta, que ratifica i completa la publicada per l'Ajuntament de Vilopriu, la tinc en ment des del 7 d'agost, en què vaig llegir els articles publicats arran de l'incendi que ens va despertar la matinada del 6 d'agost d'enguany. Al periodista Andreu Mas li voldria dir que som molts els que no ens insensibilitzem gens quan hi ha un incendi, sigui a Vilopriu, les Canàries o el Canadà. Som els que sabem el mal que fa que un bosc pateixi un incendi, per petit que sigui; els humans i els animals, per viure, necessitem molt més la qualitat dels boscos que la variació de l'Íbex o l'stage del Barça.

I ens preocupa i entristeix molt veure que el titular de la notícia sigui el lloc on s'ha provocat l'incendi, i no tant el mal ecològic que aquest suposa, fins al punt que hi hagi alguna periodista, com la senyora Tura Soler, que ho utilitza per fer-ne novel·la negra, però sempre amb els mateixos arguments, que recorden judicis tancats i èpoques passades fent esment a persones ja absoltes, innocents o fins i tot difuntes.

El que és una llàstima és que després de més de vint anys la famosa investigació, que “fa trencar tant les banyes als mossos”, com diu Tura Soler, no hagi dut enlloc.

Els que tenim amics, coneguts o familiars de la zona de Vilopriu no ens cap al cap pensar que un veí o veïna, que podria perdre la casa, algun bosc o persones estimades, puguin fer aquestes barbaritats. La campanya d'enguany ha tret el lema “en un incendi, no només perdem el bosc”; i tant que no!, hi perdem flora, fauna, patrimoni, oxigen i, cal no oblidar-ho, en algunes ocasions, fins i tot persones.