Opinió

Ombres d’Estiu

Davant la mort

“Poden causar estranyesa totes les vicissituds viscudes pels personatges en una edat que ara associem a la joventut

Nelly Dean, la criada a la qual Emily Brontë concedeix el poder de la narració a Cims borrascosos, va assistir perplexa, estremida i finalment commoguda a l’última trobada de Heathcliff i Catherine. Morta Catherine, també contempla i escolta com Heathcliff s’acomiada del cos de l’estimada, però no de l’esperit, amb terribles paraules: “Espero que desperti entre turments [...] Sí, fins al final ha mentit. On és? Aquí no, al cel tampoc, no ha mort, on? Oh! Tu vas dir que no t’importava el meu sofriment! I jo alçaré una pregària, la repetiré fins que la llengua em quedi rígida: Catherine Earnshaw, espero que no trobis el descans mentre jo continuï vivint [....] Crec... sé que els fantasmes han vagarejat per la terra. Estigues sempre amb mi, pren alguna forma, fes-me enfollir!”

Quan Heathcliff se’n va de la sala on hi ha el cadàver, Nelly veu a terra un rull de cabells rossos que, lligat amb un fil de plata, ell va extreure del medalló que Catherine portava al coll i va substituir per un floc dels seus cabells negres. Aleshores, Nelly completa l’obra: enllaça el rull ros i el floc negre tancant-los junts en el medalló. Com és que Heathcliff no ho va fer?

Poc temps després del traspàs de Catherine, mor el seu germà, Handley, en l’última de les seves nits de borratxera salvatge i desesperada en les quals va enfonsar-se després de morir la seva esposa. No és perquè les seves vides siguin semblants, però, tenint present Handley, una pensa en Branwell Brontë, el germà borratxo de les Brontë, les quals van voler salvar-lo inútilment de la desesperança (així va definir Emily el seu estat: hopeless) amb què va dilapidar el seu talent. El cas és que Kenneth, el doctor de la contrada, assabenta Nelly de la mort de Handley dient-li abans que agafi una punta de davantal per plorar-hi. Nelly, certament, s’entristeix davant de la mort de qui, a part de ser el seu antic amo, defineix com el seu “germà de llet”. Handley mor als 27 anys (els mateixos que en aquell moment té Nelly) i poden causar estranyesa totes les vicissituds viscudes pels personatges en una edat que ara associem a la joventut: sembla com si fossin més grans. En fi, tot i les malícies que han embrutit Handley, Nelly en sent la mort com d’algú pròxim. Evidentment, no cal que ningú s’embordereixi perquè es produeixi un distanciament amb persones a les quals hem estat molt unides. Si alguna d’elles mor, la podem plorar com si la relació s’hagués mantingut vivíssima. De fet, no importa que no hagi estat així: formen part de la nostra vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.