Opinió

opinió

King Kong a l’Albéniz

L’estrena de ‘King Kong’ el 1933 va generar polèmica a Girona

M’hi vaig fixar per l’anunci de Perlas Femi a L’Autonomista (27.12.1933). Se suposava que eren pastilles pensades per a regles problemàtiques:La regla suspendida volverá rápidamente y sin peligro con perlas Femi. Retards mensuals problemàtics. La solució costava 14,50 pessetes i es podia comprar per correu certificat. L’ingredient principal era la genciana lútia i les perles miraculoses, que es venien com a reconstituents, estimulants de la menstruació, ocultaven propietats abortives. L’anunci no era el que buscava, però les lletres majúscules i negres em van fer pampallugues, com les llums intermitents d’un bar que no hauria d’estar obert. De fet em van guiar a la referència que m’interessava, sense tipografia destacada, just a dalt: King Kong. La bella i el goril·la. Feia deu anys que s’havia inaugurat el Teatre Albéniz de Girona quan el 20 de desembre del 1933 s’hi va projectar King Kong, que va generar polèmica entre les dues capçaleres gironines. “Podrà ésser tan impressionant com vulgueu (hi haurà qui no la hi trobarà gens), però el cert és que cinematogràficament és una de les pitjors obres que hem vist d’un temps ençà.” Ho escriurà el crític del Diari de Girona (22.12.1933) per acabar dient que és “llastimós que les empreses de la nostra ciutat els donin favorable acolliment”. El representant del Teatre Albéniz, Martí Batallà, li va replicar a L’Autonomista (27.12.1933): “Estic conforme que no us hagi plagut, però no ho estic que amb autoritat suprema pretengueu monopolitzar el criteri de tothom; sou injust i fins inconseqüent.” El crític defensarà l’exercici “d’emetre un judici” lliure a Diari de Girona (28.12.1933).

King Kong, la tragèdia sublim d’un amor impossible, s’obre amb un proverbi àrab: “I la bellesa va matar la bèstia.” Cal sempre llegir entre línies, com amb les perles Femi. La bèstia enamorada és el mascle hegemònic, protector i paternalista amb la bella de rínxols d’or, prototip de la feminitat superlativa. L’autora francesa Virginia Despentes, el 2007, va capgirar aquests rols de gènere, assumint una nova feminitat representada per la fortalesa i la seguretat, amb pèls i sense tenyir. És a dir, una dona Kong que ha de lluitar en un món, amb avions que intenten fer-la fora de la seva posició. Els Albéniz no hi són, ni les perles Femi, i les dones ja no xisclem, objectes de desig atrapades pel mascle, com ho feia Fay Wray. Hagués estat bonic que pel centenari de l’Albéniz s’hagués projectat King Kong, mirada amb aquests nous ulls.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.