Ombres d'estiu
Compreneu-nos a nosaltres
“A Ícar el va fascinar l'altura i el seu desig irresistible d'ascensió va provocar la caiguda fatal. Els mites sempre se'ns ofereixen: com volar a la vida sense fer-ho massa baix ni massa alt?
Hem passat el cap de setmana de la Mare de Déu d'Agost. La devoció mariana s'ha substituït per la religió turística, amb els seus pelegrinatges, que converteixen les carreteres en laberints. En el laberint verbal de l'Ulisses s'hi fa sentir el pes de la religió, el catolicisme arrapat a Irlanda, la presència dels capellans. Joyce, que va ser educat pels jesuïtes, es va voler alliberar d'aquest pes, com el seu alter ego Stephen Dedalus, del qual va explicar la seva formació a Retrat de l'artista adolescent abans de fer-lo rodar per Dublín el 16 de juny de 1904. Dedalus vindria de Dèdal, el constructor del laberint de Creta per atrapar-hi el Minotaure, l'inventor de les ales de cera amb les quals el seu fill Ícar va volar sense fer atenció a un dels consells del pare: no volar ni massa baix, perquè l'escuma del mar humitejaria les ales, ni massa alt perquè la calor del sol fondria la cera. A Ícar el va fascinar l'altura i el seu desig irresistible d'ascensió va provocar la caiguda fatal. Els mites sempre se'ns ofereixen: com volar a la vida sense fer-ho massa baix ni massa alt?
He transitat per capítols de l'Ulisses en els quals, seguint els exegetes que hi han reconegut els referents de l'Odissea, he observat que Bloom s'hi ha trobat el Ciclop i Nausica. El Ciclop rep el nom del Ciutadà, un nacionalista irlandès al qual Joyce presenta com algú en qui l'únic ull del gegant es fa metàfora: la incapacitat de veure més enllà d'una sola perspectiva. Així ho veia Joyce. Nausica és una noia, la Gerty MacDowell, que sap que “l'home que alça la mà a una dona, si no és per ajudar-la, mereix que el tinguin per la cosa més baixa que hi pugui haver”; Gerty, bella i coixa, s'exhibeix davant Bloom provocant-li un acció onanista; som en una platja, al capvespre, i de lluny, com en un contrapunt, se senten els cants d'una novena a la Verge Maria en una església. Al final se sent: “Pregueu per nosaltres. I pregueu per nosaltres. I pregueu per nosaltres.” Aleshores Joyce té una intuïció genial: “Bona idea la repetició. Igual que els anuncis. Compreu-nos a nosaltres. I compreneu-nos a nosaltres.” Aquí estem: comprant religiosament.
