El Suprem remata el 9-N
El tribunal inhabilita Homs un any i un mes per desobediència greu
La sala assenyala la “contumàcia” de l'acusat a l'hora d'eludir el mandat del TC
El Congrés es prepara per apartar-lo
Escac... i mat. El Tribunal Suprem va concloure ahir el setge al 9-N imposant un any i un mes d'inhabilitació per poder exercir un càrrec públic i 30.000 euros de multa a l'exconseller i actual portaveu de PDeCAT, Francesc Homs, per un delicte de desobediència greu. D'aquesta manera es tanca el cercle judicial sobre la consulta popular celebrada el 2014 que tant el TS com el TSJC consideren que va estar tutelada i dirigida des del govern de la Generalitat per tal que es pogués dur a terme amb garanties d'èxit. Si fa deu dies, el tribunal català condemnava l'expresident Artur Mas a dos anys d'inhabilitació i a un any i nou mesos l'exvicepresidenta Joana Ortega i un any i sis mesos l'exconsellera Irene Rigau, el Suprem ha mantingut una línia argumental similar per sentenciar l'exresponsable de Presidència. En el seu cas se li ha aplicat la pena més lleu dels quatre ex-alts càrrecs del govern que han estat jutjats pel 9-N. I això que la sala penal de l'alt tribunal considera que bona part de les accions que el govern català estava obligat a aturar arran de la providència del Tribunal Constitucional “formaven part de l'exclusiu i excloent àmbit competencial de l'acusat”.
Homs, si més no, igual que la resta de condemnats pel TSJC, va ser absolt del delicte de prevaricació del qual l'acusava el fiscal i pel qual demanava, de forma separada, set anys i sis mesos d'inhabilitació, a banda de l'any i un mes per desobediència. L'acusació pública pretenia, però, que els dos delictes es jutgessin de forma conjunta i, davant d'això reclamava una pena global de nou anys de ser apartat de càrrecs públics. En tot cas, el fet que no s'admeti la prevaricació complica l'intent del fiscal del TSJC de recórrer al Suprem després que, prèviament, el tribunal català també absolgués Mas, Ortega i Rigau del delicte.
Proves aportades
En la sentència de cinquanta-dos folis feta pública ahir, el Suprem considera provat que l'exconseller de Presidència va fer cas omís del mandat del TC i utilitza com a prova la web del 9-N, la campanya de publicitat institucional, el disseny informàtic pel recompte, la compra de 7.000 ordinadors per a la jornada de votació i la contractació d'un pavelló per acollir la premsa i fer una compareixença pública per valorar la consulta; unes iniciatives que es van mantenir més enllà del 4 de novembre, quan es va rebre la notificació del Constitucional. En la resolució, si més no, s'insisteix més d'una vegada que el mateix Homs admet els fets, si bé durant el judici va negar que impliquessin cap mena de delicte.
El tribunal, però, no és del mateix parer i considera que els diferents arguments de defensa de l'acusat perquè se l'absolgués –com ara que la providència del TC era massa genèrica per poder-la complir– es van convertir “en una camuflada retòrica al servei de l'incompliment”. Aquesta tesi exculpatòria no li va servir de res, atès que el TS considera que “la idea que l'excessiva amplitud del mandat enfosquia l'àmbit d'allò prohibit tanca un inacceptable sofisma. Entendre que quan el mandat ho inclou tot, en realitat no inclou res, no té cap sentit”, concloïa. El tribunal assegura que la providència del TC apel·lava a restablir la legalitat, un precepte que “va ser desatès” per Homs, de qui va posar de manifest la seva “contumàcia” a l'hora de no acatar el mandat.
A partir d'aquesta sentència ferma comença el compte enrere per al futur polític del diputat del PDeCAT. Un cop la presidenta del Congrés rebi la notificació del Suprem, s'activarà la maquinària perquè es compleixi la inhabilitació i Homs quedi apartat de la cambra baixa. El següent a la llista de Barcelona el passat 26-J va ser l'antic diputat Feliu Guillaumes. “Complirem el que diguin els tribunals. Així ho hem fet sempre i així ho farem”, alertava Ana Pastor. El portaveu, si més no, té la intenció de continuar anant al Congrés fins que no se li comuniqui i, mentrestant, sol·licitarà la suspensió de la pena a l'espera que es resolgui el recurs d'empara que té la intenció de presentar al TC.
Rivas presidirà el TC i Roca en serà la vicepresidenta
Juan José González Rivas va ser escollit ahir el nou president del Tribunal Constitucional, en una votació en què només va obtenir el suport dels magistrats conservadors –que són majoria–, mentre que el sector progressista es va abstenir. En la mateixa sessió, i amb els mateixos vots, va ser designada vicepresidenta la catalana Encarna Roca, que ocupa una plaça en l'òrgan judicial des del 2012. El seu nomenament, a través de la quota socialista al Congrés, havia estat avalat pel Parlament de Catalunya. Inscrita en el sector progressista, des de llavors Roca no s'ha apartat de la unanimitat amb la qual el TC en els últims anys ha dictat les diferents resolucions que afecten el procés. I, en aquest sentit, la nova presidència confia continuar mantenint la mateixa línia en vista a altres assumptes catalans pendents de sentenciar.
Rivas, per la seva banda, substitueix Francisco Pérez de los Cobos i, com el seu antecessor, té un perfil nítidament conservador. Les noves designacions, però, no han estat fruit del pacte dins el TC, ja que els progressistes no volien Roca a la vicepresidència –la consideren massa alineada amb les tesis del sector majoritari, com per exemple en el vet als toros a Catalunya– i és per això que preferien Fernando Valdés Dal-Ré.
