Bolívia busca una sortida dialogada a la crisi política

Després de tres llargues trobades al Palacio Quemado de La Paz, el govern d'Evo Morales i els cinc governadors opositors van redactar un document per establir les bases d'una negociació que acabi amb la crisi política del país andí. El governador de Tarija, Mario Cossío, que va encapçalar el diàleg en representació dels seus homòlegs de Santa Cruz, Beni, Pando i Chuquisaca, va assenyalar que les converses van a "pas lent", però que esperava que una nova trobada que s'havia de fer ahir a la nit acabés per definir les pautes de l'acostament.

Segons el diari bolivià La Razón, el text acordat determina qui participarà en el diàleg, la presència de mediadors com l'Església catòlica i la limitació dels temes a tractar en una agenda estrictament política. Això és, la discussió d'una nova distribució de la renda petroliera i l'adequació del règim d'autonomies exigit per les províncies a la nova Constitució que impulsa Morales.

Agenda restringida
L'executiu va indicar que no es tractaran temes relacionats amb les responsabilitats penals derivades de la matança de trenta camperols a Pando, província amazònica del nord fronterera amb el Brasil, i que Evo Morales va vincular al governador Leopoldo Fernández. "La matança de dijous passat és un tema legal, això no és negociable amb els governadors. El govern no admetrà que Fernández participi en les negociacions perquè el seu cas l'haurà de resoldre la justícia", va advertir el vicepresident bolivià, Álvaro García Linera.

De fet, la delicada situació a Pando, on l'exèrcit ha aconseguit el control de Cobija, la capital, on impera la llei marcial, va fer témer per la continuïtat del diàleg. Una altra condició imposada per l'executiu és que els autonomistes retornin a l'Estat les oficines públiques que van ocupar la setmana passada en les seves províncies.

Les negociacions a La Paz van seguir ahir amb atenció què passava més al sud, a Santiago de Xile, on els nou presidents de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) elaboraven un document conjunt de suport a la institucionalitat de Bolívia. Michelle Bachelet, presidenta de torn de la Unasur, va remarcar que pretenia una "actitud positiva" dels participants a la trobada, en "pro del procés democràtic i de l'estabilitat i la pau" al país andí.

Debat sobre ingerència
Un paper fonamental serà el del president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, que va condicionar la seva presència a la capital de Xile al fet que Morales ho sol·licités personalment. Lula intentava convèncer ahir el seu homòleg bolivià perquè acceptés l'ajuda dels països veïns, però també va exposar: "No tenim cap dret a decidir res sense l'acord del govern i l'oposició de Bolívia", perquè si no seria "una ingerència en un altre país".

Així, el dirigent brasiler intentava diferenciar-se del plantejament del seu homòleg veneçolà, Hugo Chávez, que sí que va reiterar que no es quedarà "de braços creuats" si el mandatari indígena és derrocat i es va oferir a donar suport als grups armats "fidels al govern".