La fiscalia vol que el Suprem investigui Homs pel 9-N
Afirma que com a conseller de la Presidència va ordenar continuar els preparatius de la consulta, tot i la prohibició del Constitucional
Demana al TSJC que només elevi al Suprem el cas de l'actual diputat
La troballa jurídica va ser abans de Nadal i s'ha detonat ara des de Madrid. La fiscalia superior de Catalunya, amb el vistiplau de la fiscalia general de l'Estat, va demanar ahir que el Tribunal Suprem (TS) citi com a investigat l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, per la seva possible implicació en la causa penal del 9-N, ja que, en ser diputat al Congrés, és un polític aforat que només pot investigar l'alt tribunal espanyol.
Homs “va tenir un comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència per garantir que les actuacions materials de la preparació de la votació convocada pel 9-N continuessin el seu curs i va defugir la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional”, afirma la fiscalia superior de Catalunya en un comunicat enviat ahir al vespre des de Madrid.
La petició escrita dels dos fiscals del 9-N –el tinent fiscal Francisco Bañeres i el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled– es dirigeix a l'instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del cas del 9-N, Joan Manel Abril, el qual decidirà aviat si fa una peça només amb Homs o envia al Suprem tota la causa, amb l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exregidora d'Ensenyament Irene Rigau, investigats per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional des del 2014. Els fiscals només volen que s'hi enviï la causa contra Homs. El que té la darrera paraula és el Suprem, que decidirà si agafa tot el cas o no.
En l'escrit, a més, els fiscals conclouen que la investigació realitzada i les proves acumulades confirmen que “Mas, Ortega i Rigau tenen una responsabilitat directa en el trencament intencionat de la suspensió de la consulta dictada pel Constitucional”. A més d'un delicte de desobediència, indiquen que en podrien haver comès un de prevaricació i un altre de malversació de fons.
El fiscal Sánchez Ulled, estudiant la documentació requerida a la Generalitat pel TSJC, va descobrir un document compromès per al llavors conseller de la Presidència. Per això s'indica que Homs hauria d'aclarir aquesta implicació en qualitat d'investigat i no com a testimoni.
En concret, es tracta d'un seguit de cartes en què l'empresa contractada per fer tres programes informàtics per a la votació del 9-N, T-Systems, en saber la suspensió del TC, demana a la Generalitat una confirmació que els seus serveis no la vulneren, “confirmació –segons la fiscalia– que en darrera instància va fer Homs” en una altra carta al director del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat). Pel ministeri públic, Homs “no només legitima la continuació dels serveis, sinó que conté la implícita advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment de la contractista, ja que, en la carta que dirigeix al director del CTTI, posa a la seva disposició els serveis jurídics de l'administració per exercir accions contra el contractista” si renuncia a l'encàrrec. La fiscalia també hi afegeix que, en suport a les seves afirmacions, Homs precisa que s'han fet consultes als serveis jurídics de la Generalitat i a altres “experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional”.
Homs va relacionar la seva citació com a investigat amb el fet que els vots de Democràcia i Llibertat poden ser “determinants” aritmèticament per a la investidura que finalment intentarà Pedro Sánchez. “No crec en les casualitats”, va sentenciar Homs, convençut que hi ha una “causa-efecte” en el moviment d'una fiscalia “supeditada” al govern espanyol. La portaveu del govern, Neus Munté, va insistir que l'executiu de Mas va complir un mandat democràtic respectant el marc jurídic. “Manifestem el ple convenciment que tot es va fer de manera legal i legítima”, va insistir la també consellera de la Presidència.
LES FRASES
El TSJC no veu delicte en la declaració del Parlament
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que “de moment” la resolució del Parlament per iniciar la desconnexió de l'Estat espanyol del 9 de novembre passat “no constitueix cap delicte”. Per això, la sala civil i penal del TSJC no ha admès a tràmit les querelles d'UPyD i del sindicat ultradretà Manos Limpias contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els diputats Jordi Turull (CDC), Marta Rovira (ERC), Antonio Baños (CUP) i Anna Gabriel (CUP), als quals acusen d'un delicte de conspiració per cometre sedició i rebel·lió.
En dues resolucions, difoses ahir, els magistrats Miguel Ángel Gimeno, Francisco Valls i Maria Eugènia Alegret comparteixen l'opinió de la fiscalia superior de Catalunya, que també defensava la no admissió de les querelles, perquè la resolució “no ha transcendit de l'estricte àmbit parlamentari, no havent-se renovat –després de la sentència del TC, que la declara inconstitucional i nul·la– i amb les manifestacions potencialment delictives, encara no està justificada la perpetració del delicte”. A més, els magistrats tornen a aclarir (com ja van fer en la providència del març del 2014 en una altra reclamació de Manos Limpias), que en els delictes de rebel·lió i sedició cal “un alçament violent i públic”, que no ha existit. Fins i tot precisen que “la resolució no va dirigida a la ciutadania i que s'hi usa l'expressió pacífica”. Amb tot, el TSJC afirma que l'estat de dret “té mecanismes suficients per frenar, sense anar de primera mà a la via penal, els plantejaments polítics que no s'ajustin als procediments legals”. I recorden la recent sentència del TC que “ l'aspiració política a la independència pot ser defensada sempre que es respecti la Constitució”.