L'esperit de Rahola a Palau

Dos quadres presideixen des d'ahir el despatx del 130è president de la Generalitat. El primer és un cartell de l'escriptor i pintor Narcís Comadira d'homenatge a l'escriptor, periodista i intel·lectual gironí Carles Rahola, afusellat per les tropes franquistes el 15 de març del 1939. L'obra ocupa el mateix espai on fa més de cinc anys –el desembre del 2010– Artur Mas havia penjat el timó heretat de la família amb la inscripció “Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra” amb què es va comprometre a presidir la institució.

El cartell forma part del conjunt de treballs realitzats amb motiu de l'homenatge que es va fer a Rahola fa quatre dècades a la ciutat gironina. Va ser l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, un grup de creadors format poc després de la mort de Franco, que el 1976 va promoure l'exposició col·lectiva de record perquè “la tasca d'un gironí torni a sortir a la llum, sense que cap boira l'esborri o allunyi”. La mostra, que va passar per la Cadaqués natal de l'únic escriptor català executat pel franquisme, arribaria fins a la Fundació Miró de Barcelona. Puigdemont va demanar a l'Ajuntament de Girona que li mostrés el fons que tenia sobre Rahola per escollir una obra per a la Generalitat. I va triar la de Comadira. “Té un estil de pop-art que m'agrada”, apunta el president de la Generalitat. El consistori ha signat un conveni de cessió amb el consistori perquè el cartell s'estigui a Palau.

“Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona, ni en qualsevol altre indret del món”, es pot llegir al quadre de Comadira. És la mateixa sentència gravada a l'escultura de la Rambla de Girona en homenatge a Rahola –també impulsada per l'Assemblea–, de Francesc Torres Monsó. Un al·legat contra la pena de mort que Puigdemont ha triat per presidir la seva estança de treball.

El quadre no està sol. Des d'ahir, el cartell del gironí Comadira reposa en un extrem de la porta lateral del despatx presidencial. A l'altre, l'acompanya la reproducció de l'article “L'heroisme”, publicat per Rahola a L'Autonomista, rotatiu fundat el 1898 pel seu germà Dàrius, on l'escriptor va evidenciar l'amor per Girona i pel país. El que ara descansa a la paret del despatx de Puigdemont va ser un dels tres textos –junt amb “Refugis i jardins” i “Contra l'invasor”–que es van utilitzar com a prova condemnatòria en el procés que va acabar amb l'afusellament de Rahola a la tàpia del cementiri de Girona fa setanta-set anys. Al que va ser un dels abanderats del respecte i la tolerància, el franquisme el va acusar, a través dels seus escrits, d'“alentar les masses a prolongar inútilment la seva resistència”. A L'heroisme, publicat l'agost del 1938, l'humanista gironí hi denunciava la intervenció de les tropes franquistes, amb el teló de fons de la Primera Guerra Mundial. És en aquest article on hi apareixia aquell “els invasors seran foragitats de Catalunya, com ho foren de la pacífica Bèlgica, i la nostra terra tornarà a ésser, sota la República, en la pau i el treball, senyora de la seva llibertat i els seus destins”, frase tergiversada per Ciutadans i el PP. Puigdemont ja l' havia citat, per defensar-lo, en el discurs d'investidura. “Carles Rahola va ser una persona de pau, un home bo, un home de lletres”, descriu just en la jornada que es compleixen cent dies que és president. “El seu esperit m'ha ajudat molt com a alcalde de Girona i volia que presidís també aquesta etapa com a president de la Generalitat.”