El mal estat de la urbanització va agreujar les conseqüències d'un foc del qual mai s'ha trobat el culpable
Els promotors van ser jutjats, però finalment la sentència va ser absolutòria
El judici contra els promotors va començar el 2 de novembre de 1988 al jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Santa Coloma. Se'ls acusava d'un delicte d'imprudència simple o negligència amb infracció de reglament. Segons l'escrit d'acusació, les víctimes «van fugir amb els seus automòbils per un dels carrers que en el plànol apareixien com a principals i es van trobar que aquest carrer estava tancat», tot i que «en el plànol de la urbanització acabava d'una forma rodona quan en realitat es trobava al costat d'un tàlveg». L'acusació particular va esgrimir més deficiències urbanístiques, i els promotors es van defensar dient que la majoria dels carrers tenien les dimensions previstes i estaven asfaltats, i que en aquella època no era obligatori el sistema contra incendis. Els advocats de l'Ajuntament i el fiscal van defensar la tesi que els culpables eren els desconeguts que havien causat els focs. Onze dies després del començament del judici es va fer pública una sentència absolutòria.
No va ser fins al 1994, quinze anys després de l'incendi, que la urbanització va deixar de tenir carrers sense sortida.
Actualment, el perill que una tragèdia d'aquelles característiques es repeteixi a Els Pinars és molt i molt difícil, perquè tal com afirma l'alcalde, Xavier Crespo, la urbanització «s'ha anat adequant». Crespo assenyala que Els Pinars disposa de 60 boques d'incendi i fins i tot d'una bassa de les que fan servir els helicòpters dels bombers per carregar aigua. «Fa 30 anys la realitat dels recursos i de la urbanització era molt diferent», remarca Crespo. L'alcalde constata també que s'ha arreglat molt pel que fa a la neteja de parcel·les, i recorda que recentment s'ha adjudicat el contracte per a l'execució dels treballs d'obertura de la franja perimetral contra incendis forestals a la urbanització, que es duran a terme a la tardor.
El que també destaquen molts protagonistes de l'època, com per exemple Albert Batlle, un dels primers a arribar al lloc dels fets i que posteriorment va ser regidor d'Urbanisme, és que la tragèdia d'Els Pinars va servir perquè les administracions s'adonessin que s'havia d'intervenir en el problema dels incendis millorant els mitjans per lluitar-hi en contra, molt precaris quan va passar la tragèdia fa 30 anys.
Un nou monòlit
L'alcalde de Lloret, Xavier Crespo, inaugurarà aquest matí a la urbanització Els Pinars un nou monòlit de commemoració de la tragèdia i de record a les 21 persones mortes, aprofitant el trentè aniversari. Aquest nou monòlit s'ha instal·lat a la zona a petició dels veïns de la urbanització, ja que l'actual (a la imatge) és vell, està deteriorat i en un lloc poc visible. Aquest es va col·locar dos anys després de la tragèdia i recull els noms de les 21 víctimes de la tragèdia: Alberto Pons, Teresa Castilla, Alberto Pons Castilla; Ana María Sánchez Flores, Ana Amalia Garcia, José Santiago Garcia, Daniel Garcia, Juan Carlos Garcia i Francisca Sánchez Flores; Raúl Díaz Sánchez, Pedro Garcia Álvaro, José Ezequiel Pérez Estévez, Juan José Gordillo López, Carmen Molina Zanco; Andrés Caparrós Martínez, Juana Caba, Andrés Caparrós Caba, Sergio Caparrós i Virginia Caparrós; Juan José Hernández Real i Salustiano Aranda Ocaña.
