la crònica
Girona fa pinya amb Puigdemont
“Girona tindrà una gran pèrdua, tot i que continuarà treballant per la ciutat des de la Generalitat”
“Tenim esperances dipositades en Puigdemont, i esperem que no decebi a ningú”
A un centenar de quilòmetres del Parlament, la ciutat de Girona va fer pinya i va donar el seu particular caliu a qui fins ara havia estat l'alcalde de la ciutat. A la plaça del Vi, on està situat l'ajuntament, més d'un miler de persones es van aplegar ahir per seguir en directe la proclamació de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya. Ho van fer a través d'una pantalla gegant situada a la façana de l'edifici, en un acte organitzat per l'ANC i Òmnium Cultural. S'hi van col·locar fins i tot cadires, prop de dues-centes més o
menys. Totes ocupades. Els qui no s'hi van poder asseure ho van fer a les voreres, al terra, als bars o a peu dret. Molts, sota les voltes. Als balcons dels pisos, alguns amb estelades, també hi treien el cap els curiosos. En fi, que a la plaça del Vi hi havia una expectació com mai. Mitjans de comunicació d'arreu també hi eren per copsar com la ciutat de Girona vivia el traspàs del seu alcalde, a president.
Amb un silenci gairebé de missa, els ciutadans i despistats que havien anat de rebaixes van viure aquest moment històric. Els aplaudiments es van reservar per a l'inici i el final del primer acte. A l'inici, quan Puigdemont va sortir en pantalla saludant Artur Mas, i al final, quan el nou president va acabar el seu primer discurs. Llavors encara com a candidat. Tan respectuós va ser el moment que ni tan sols hi va haver crits d'independència. Alguna tímida referència amb alguna estelada o bufanda per passar el fred entre els assistents. Si algú hagués muntat una paradeta de xocolata desfeta calenta en vasos a un euro, hauria fet el seu agost. Sí, hi feia fred!
A primera fila hi havia gairebé tot el govern municipal, amb el cap ben alçat mirant la gran pantalla. Hi faltava la primera tinent d'alcaldia, Maria Isabel Muradàs –que estava malalta–; el regidor de Seguretat, Joan Josep Alcalà, i el regidor de Joventut, Cristóbal Sànchez. Els regidors d'ERC, Maria Mercè Roca i Martí Terés, també hi van passar. Els regidors d'altres formacions polítiques no hi eren, o un servidor no els va veure. Qui tampoc hi va faltar va ser l'alcalde de Llagostera i president de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria. Al final del parlament de Puigdemont, el portaveu municipal i regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, va explicar que el govern municipal i els ciutadans “estan emocionats en veure que qui fa poques hores era el seu alcalde ara és el president de la Generalitat”. “Girona tindrà una gran pèrdua, tot i que estem convençuts que des de la Generalitat continuarà treballant per la ciutat”, va explicar Ribas.
Aquesta emotivitat que expressava el regidor es copsava a la plaça del Vi, sobretot en el moment en què feia referència a la seva ciutat. “Deixo l'alcaldia amb recança, però amb el convenciment que és precisament en aquest ajuntament on he après quantitat de coses, indispensables per poder ser ara president de la Generalitat”, reconeixia Puigdemont en el seu discurs. La referència històrica també va apuntar cap a Girona, quan Puigdemont va recordar que un gironí serà al capdavant del govern del país, però que també ho va ser Berenguer de Cruïlles, qui va ser el primer president de la Generalitat de la història l'any 1359. Unes paraules que, tot i que no van ser rebudes amb aplaudiments evidents, van fer bullir l'olla, el caliu a la plaça del Vi a través de comentaris en petit comitè, mirades, somriures i consultes constants als telèfons mòbils.
En el segon torn de paraula de Puigdemont, ja ben entrada la freda i ventosa nit, centenars de valents i valentes encara continuaven a la plaça del Vi. Sense mantes, però abrigats fins al cap damunt del nas. Alguns van buscar escalfor repicant de mans; d'altres, enfurismant-se amb les rèpliques de polítics que no eren ni de Junts pel Sí ni de la CUP. Creieu-me que molts assistents van agrair els comentaris pujats de to i escalfats del PP, C's o fins i tot del PSC i Catalunya Sí que es Pot per fer passar el fred al cos. Ara sí, era el moment de proclamats crits d'independència, i es van repetir fins el final.
“Tenim esperances dipositades en Puigdemont; esperem que no decebi a ningú i pugui aconseguir aquestes fites tan importants”, indicava un gironí després d'escoltar el discurs del seu exalcalde. Una esperança i una expectació que s'intuïa en moltes cares allí presents, i que alguns ho van celebrar obrint ampolles de cava al crit de: “Visca Catalunya lliure”. Ahir va ser un moment històric, no només per al país, sinó també per a la ciutat de Girona, que, si se segueix el guió, poden veure com un president gironí pot portar Catalunya a la tan anhelada independència.
