El gran augment de l’arribada a Catalunya de menors estrangers no acompanyats (MENA) no només té l’increment en si mateix com a novetat, sinó també el fet que arriben més noies que abans. Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre, han arribat 38 noies. L’any passat, i sobretot en els anys anteriors, el nombre de noies era molt menor i no arribava ni a la desena. Aquest, però, és un element que ja tenen molt en compte els professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia), que intueixen que la presència de noies anirà a l’alça.

De les 38 noies a les quals s’ha obert un expedient de desemparament aquest any, tretze eren originàries del Marroc; sis, de Nigèria; tres, del Vietnam, i la resta, d’altres països. Tenen entre 14 i 18 anys. Fonts de la Dgaia indiquen que, pel que expliquen les mateixes joves, es tracta sobretot de germanes o cosines de nois que ja són aquí. Com ells, la majoria entren pel sud de la península Ibèrica, sovint posant en perill la seva vida, i arriben a Barcelona havent passat per centres de diverses comunitats autònomes. Enlloc les han tutelat com diu la llei ni han entrat en el sistema de protecció de menors.

L’entrada de noies estrangeres no acompanyades s’emmarca en una onada migratòria de joves procedents del Magreb. Des del gener, la Dgaia ha iniciat 1.116 expedients de desemparament, mentre que en tot el 2016 van ser 684, i el 2015 en van obrir 377. El 69% provenen del Marroc i tenen 15 anys (25%), 16 anys (35%) i 17 anys (24%). Atenció a la Infància fa mesos que parla de “situació d’emergència” equiparable a la que hi havia a principis d’aquest segle amb l’anomenada “crisi de les pasteres”.

Tot i que des del juliol s’han obert 306 places en serveis específics per a MENA i n’hi ha 242 més de previstes, els recursos estan saturats. La Dgaia està treballant per reajustar-los i adaptar-los als nous perfils d’aquests joves, que, de fet, no busquen protecció. “Feina, sou i papers” són les úniques paraules que saben, afirmen molts educadors.