Societat

FRANCISCO ALONSO

DIRECTOR DE L’INSTITUT UNIVERSITARI DEL TRÀNSIT I SEGURETAT VIAL DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

“Un terç dels conductors criden o bé insulten, al volant”

Un estudi sobre els crits mentre conduïm del seu centre ha guanyat un dels premis Ig Nobel, els guardons que Harvard i una revista d’humor dels EUA atorguen a estudis de recerca absurds

L’Institut del Trànsit ha rebut el premi mundial que atorga la Universitat de Harvard i la revista ‘The Annals of Improbable Research’, d’estudis absurds, per una investigació sobre els que criden mentre condueixen. Els dona prestigi o els desacredita?
En el nostre cas, és un prestigi i ens sentim orgullosos d’haver-lo acceptat. Els entrega la Universitat de Harvard a proposta de quatre premis Nobel. A més, vaig poder impartir una classe informal al MIT, una oportunitat única per a l’Institut del Trànsit. El paper dels investigadors va més enllà d’escriure o fer recerca. Podem generar debat social, intentant fer canviar actituds, com ara cridar al volant. Hem tingut ressò mediàtic i repercussió a les xarxes científiques mundials. Els premis Ig Nobel honoren els que aconsegueixen que les persones riguin primer i després pensin en allò que hem investigat. Es premia el que és inusual i promou la imaginació, l’estimulació, l’interès científic...
Per què van fer un estudi sobre els crits i els insults al volant?
Considerat més enllà d’altres factors clàssics en les conductes de risc en la conducció, com ara la velocitat i les distraccions, el comportament de cridar al volant té alguna cosa d’absurd, tot i que tingui molta prevalença, i no serveix de res. Tot va començar en veure que a l’Estat hi ha un compliment molt baix de la normativa de conducció. Un estudi previ i d’altres que fem periòdicament sobre sinistralitat a la carretera o sobre les conductes en la conducció, alertava que sovintejaven els crits i l’alcohol entre els conductors. La poca conscienciació sobre l’abús de l’alcohol va fer endurir el Codi Penal. Ens faltava buscar la incidència dels crits i els insults.
També s’escolta la ràdio o música o es fuma, al volant.
Però és menys rellevant que cridar i insultar, a l’hora de quantificar la prevalença i la incidència en els accidents. Un estudi previ de l’Intras, la Universitat de València i el RACC així ens ho va demostrar. Els estudis previs han servit, tots, perquè els governs puguin prendre mesures sobre la conducció.
Quina conclusió en van treure?
Un elevat percentatge de conductors criden i insulten conduint. Un 2% ho fa sempre que puja al cotxe, un 5% ho fa assíduament i un 26% algun cop. És a dir, un terç. El 60% dels conductors que criden o insulten reconeixen que ho fan contra un altre conductor, si no compleix els estàndards o fa alguna maniobra perillosa, i un 13% ho fa per estrès. D’altra banda, un 24% admet que no crida ni insulta mai per caràcter, un 17% perquè és perdre el temps i un 15% perquè ho veu de mala educació. Les dades mostren que ens cal reduir el fenomen per augmentar la seguretat viària. Ens cal més formació i educació, sens dubte.
Hi ha alguna relació entre els cridaners i l’accidentalitat?
Sí. Els que criden o insulten cometen altres conductes de risc i tenen més possibilitats de tenir accidents. Hi ha vincles entre l’agressivitat, i la dificultat de contenir la ira, i el risc al volant.
Faria obligatori el bloquejador del volant, si s’ha begut massa?
Sí. Ja s’aplica el bloqueig antialcohol, l’Alcolock, que impedeix arrencar vehicles, però només per a professionals o reincidents. L’alcoholímetre està instal·lat al vehicle i el conductor ha de bufar sempre per engegar. No és obligatori a Europa, però sí en alguns estats, per al transport escolar o d’empreses.
La tecnologia ha fet augmentar o disminuir el nombre d’accidents?
Les dues coses. Es tracta de maximitzar la utilitat i reduir els efectes negatius, sobretot els que depenen de l’ús que fan les persones del cotxe.
Després d’anys de reducció, torna a pujar l’accidentalitat.
És impossible arribar a la sinistralitat zero, com proposa la UE per al 2050, però sí reduir la taxa actual. L’accidentalitat repunta perquè hem mantingut la mateixa política de prevenció, sense aplicar-ne de noves.
Què proposa sobre l’ús del mòbil al volant.
No utilitzar-lo, ni el mans lliures. És massa arriscat. Contestar, mirar qui truca o enviar missatges o tenir-lo a la mà, redueix l’atenció i la manipulació correcta del volant. El mans lliures no hauria d’estar permès, perquè és evident que ens centrem en la conversa i deixem d’observar senyals, per exemple. Quina necessitat tenim d’usar el mòbil sempre? Abans no existien.
Avala les impactants campanyes de conscienciació?
Hi estic molt d’acord. Sobretot amb les que treballen els aspectes emocionals i de penediment anticipat, perquè posen les persones en una situació d’accident on veuen la responsabilitat que tenen i les conseqüències. El problema és que els accidents de trànsit són poc freqüents, en relació amb les múltiples infraccions o errors que es fan al volant, però les conseqüències són irreversibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Obertura de clarianes

Barcelona

El Clínic millora la tècnica d’extreure tumors del ronyó

Barcelona

Barcelona ultima el cens de pisos buits

barcelona

Res no atura els desnonaments

barcelona

La policia detecta prop de 600 fraus elèctrics a Girona

girona
Política
Ordenació territorial

Deures per al Vallès

Sabadell
JAUME RODRI
ESCRIPTOR, ESCULTOR I SOCIÒLEG. AMIC I COL·LABORADOR DE MOSSÈN DALMAU

“Amb la mort de Dalmau, acaba l’Església combativa”

Barcelona

Bargalló, en contra que l’Estat fixi l’ús de les llengües a l’escola

barcelona
Societat

El prodigiós xuixo de Banyoles

BANYOLES