Els menors són els més vulnerables

La campanya Compartint el viatge, que promou el papa Francesc, té per objectiu aconseguir que la societat aculli i acompanyi les persones migrants i refugiades i abandoni els prejudicis, l’odi i la xenofòbia. L’Eurobaròmetre de 2017 ens va revelar que la societat espanyola creia que el 23,5% del total de la població era d’origen estranger, mentre que, en realitat, la proporció és del 8,8%. Al’Estat espanyol, cada any arriba un nombre molt important de persones immigrants, sobretot per terra i per mar, i la tendència és clarament a l’alça. Si l’any 2016 van ser 13.871 persones, el 2017 la xifra ja es va situar en 27.253. Però la nostra forma de protegir aquestes persones que fugen de les crisis o que cerquen un futur millor és la més adequada?

Els centres d’internament d’estrangers (CIE) haurien de ser un recurs excepcional, però en molts casos són la nostra forma de rebre aquestes persones. Hi ha 8.814 persones internes en CIE arreu de l’Estat. D’aquests, el 95% són homes, el 4,5% són dones i el 0,5% són infants. Es troben sense assistència mèdica continuada i els seus responsables tenen dificultats per a la identificació de dones víctimes de violència masclista i del tràfic de persones i dels menors que viatgen sols. A més, falten recursos de traducció i d’informació jurídica i la majoria d’interns viuen en condicions més precàries que en les presons.

De tots aquests casos, els que afecten persones menors d’edat són els que més preocupen. Es tracta de menors que arriben a casa nostra sense estar acompanyats de cap adult. Són nens i nenes, abans que migrants, i han de ser protegits i documentats conforme a la nostra legislació. Els menors no acompanyats passen una sèrie de tràmits que difícilment podríem acceptar per a nosaltres. Amb tot, quan compleixen 18 anys, si l’Estat no obté resposta del país d’origen, aquests joves poden quedar sense documentació, en un estat de total invisibilitat i desprotecció.