Cridar, respondre i alliberar
Càritas vol centrar-la a compartir la mirada amb les persones més vulnerables i a ampliar la base social del voluntariat
Ara fa un any el papa Francesc va establir que la comunitat cristiana dedicaria un diumenge a la visualització del camí compartit amb les persones que es troben en situació de pobresa i que són acollides per les entitats de l’Església. Va anomenar aquesta celebració Jornada Mundial dels Pobres. La segona edició de la jornada tindrà lloc aquest diumenge, 18 de novembre. En aquesta ocasió, el papa ha centrat el missatge a recordar que les persones en situació de pobresa descobreixen Déu en més profunditat, a partir de tres actituds: cridar, respondre i alliberar.
El text desenvolupa aquestes actituds i ens diu que, quan les persones senten que la seva situació ja no es pot suportar, la seva reacció més natural és un crit, que esdevé una petició. Des de Càritas ens preguntem si la societat escolta prou aquest crit i si és capaç de reconèixer-ne les veus. La segona actitud és respondre, i en aquest sentit la mateixa Jornada és ja una petita resposta que l’Església dirigeix a les persones en situació de pobresa. La resposta dels creients no pot limitar-se a una forma d’assistència, sinó que exigeix una “atenció amant”, que honra l’altre com a persona i que cerca el seu bé en un sentit molt més extens. Pel que fa a alliberar, el missatge ens recorda que la pobresa no és mai buscada, sinó fruit de l’egoisme, de l’orgull, de l’avarícia i de la injustícia, que són mals tan antics com l’home.
La Bíblia és plena de referències a estendre la mà a les persones en situació de pobresa i ens recorda l’imperatiu d’oferir acollida, protecció i amistat. Càritas és una de les eines per dur a terme aquesta crida i el voluntariat n’és l’expressió més clara. Per aquest motiu volem centrar la Jornada Mundial dels Pobres a compartir la mirada envers les persones vulnerables amb més persones i a ampliar la base social del voluntariat per poder escoltar tots els crits, donar més respostes i aconseguir alliberar, és a dir, dotar d’autonomia les persones en situació de pobresa, perquè puguin integrar-se plenament en societat.
